Tornem a estar en Sant Joan, una de les nits més màgiques de l'any i la veritable Festa Nacional dels Països Catalans. Aquesta nit està plena de tradicions, la coca, el cava, les fogueres, els petards i mil i una llegendes relacionades, i entre totes aquestes llegendes n'hi ha d'un tipus que és clàssic d'aquesta nit: les encantades.
Explica la tradició que temps era temps al cim del Montalt existia un castell avui en dia enderrocat. En ell hi vivia una dama molt bella, però que no trobava casador. Es va obsessionar amb la qüestió i només tenia un objectiu en ment: ser encara més bonica per tal de trobar pretendent.
Un dia va sentir que l'aigua de la font situada a peu del castell cobria virtuts màgiques al punt de la mitjanit de Sant Joan i feia que la persona que es banyés just en aquell moment fos cent vegades més bonica del que era a l'entrar. La dama, molt il·lusionada, va preparar-ho tot per l'ocasió i acompanyada de dues serventes es va dirigir a la font la nit de la revetlla.
A l'arribar, es va despullar i quan eren gairebé mitjanit i estava tota nua a punt de banyar-se va veure dos ulls vermells brillants que la miraven des de la foscor. Tota espantada, cercà ràpidament la seva roba i les serventes, però havien desaparegut. A l'instant es va sentir abrigada per una seda finíssima, molt suau. Eren els seus cabells que l'havien crescut instantàniament i l'havien tapada tota… i des d'aquell moment no es va saber res més de la dama.
Diuen que encara volta aquells verals, i que és especialment visible la nit de Sant Joan, quan amb la cabellera llarga com si fos un fil d'or i la seva bellesa enlluerna a tothom que la veu, tot i que passa esquerpa com una ombra que fuig.
2 comentaris:
T’has fixat que en les llegendes les dames sempre son o molt belles o molt lletges? Mai hi ha terme mig.
És que els normalets no solem ser mai llegendaris... tu t'imagines una cosa estil "he vist la Dama Blanca!!!!", "ei, i com era???",'"doncs... bé, guapa no era, simpàtica potser...." ;)
Publica un comentari a l'entrada