 |
| El rei Salomó i la reina de Saba-Piero della Francesca (1415-1492) |
Fa poc més de dues hores que el dilluns de Pasqua s’ha extingit fins a un altra any.
Així com algunes vegades he escollit frívoles diversions pels dies de festa de Setmana Santa, aquest cop, no és que m’hagi reclòs, a cap convent però sí que m’he recollit dins la meva pròpia càpsula mística que m’ha permès vagarejar amb el pensament fruint dels senyals que ens dona constantment la primavera. A pagès els camps tornen a lluir l’enyorada verdor que sembla ser-los natural però que no sempre es mostra. Floreixen els lilàs i embaumen l’aire, les capçades dels arbres recuperen l’aire protector i majestàtic a l’hora i veiem fulles de colors insòlits –vermelles, morades, quasi negres- que ens conviden a acolorir també la nostra indumentària potser massa discreta, gairebé endolada per culpa de l’hivern massa llarg i fosc. Una aranya esveltíssima s’ha dedicat a senyorejar pel passadís de casa no fent cabal de la meva presencia. L’ombra d’una escombra li ha marcat un camí de llibertat segura. I és que la primavera ho conté tot. Pot ser un quadre de Boticelli i mitja dotzena de sacs d’herba sobrera que, abans de tallar-la, embrutia el discret pati. Pot ser música de Vivaldi i una munió de bestioles que com petits ocupes ens diuen que la casa i la terra són també de la seva propietat.
I jo aprofito per compartir amb vosaltres, un fragment més de música sacra per tancar la placidesa d’aquests dies concrets i ja finits, i sense esforç, molt decidida, sé que haig de convidar-vos a escoltar el dolç i fascinant Cum dederit, salm número 127(126) del rei Salomó que forma part del Nisi Dominus que en el seu dia va compondre Vivaldi, beneït venecià de cabells com el foc que creuava els ponts a salts, mig cantant per no oblidar les inspirades melodies que criava el seu geni sota la forra de cabells ardents. El fragment que escoltarem, si així ho voleu, és una siciliana en sol menor interpretada pel gran contratenor David Daniels i, a parer meu, una de les melodies més belles que s’hagin escrit mai. Repetiu-la, si us ve de gust, els que ja la coneixeu i feu-ne una descoberta els altres. I, sobretot, digueu-me que en penseu que jo sempre us espero sota el foc d'aquest arbre incandescent.
Video de erman 7878
Si Jahvé no construeix la casa,
és inútil l'afany dels constructors.
Si Jahvé no guarda la ciutat,
és inútil que vigilin els guardes.
És inútil que us lleveu de matí,
i aneu tan tard a reposar,
per menjar el pa que us guanyeu a dures penes.
Fins quan dorme Déu els dona als seus amics.
La millor herència són els fills de Jahvé,
els descendents són la millor recompensa;
els fills que han tingut quan éren joves
són com les fletxes en mans d'un guerrer;
feliç l'home que se n'omple el buirac:
si discuteix amb algú davant la gent,
no haurà de retirar-se avergonyit.
Font: LA BÍBLIA
Versió dels textos originals i notes pels MONJOS DE MONTSERRAT.
