CAFÉ DE LA PAIX

Amb aquest post tanco el que se’n podria dir “La trilogia de París” pel que fa a l’estada que hi vaig fer recentment i de la que ja n’he donat compte quan he parlat de l’estupenda Salome representada a l’òpera Bastille així com de la curiosa llibreria Shakespeare and Company.

Essent París capital d’una nació valorada, entre moltes altres coses, per la seva sofisticada gastronomia, no em podia deixar, al menys, un restaurant ben escaient. Parlo del CAFÉ DE LA PAIX situat just al costat del Palais Garnier, una de les seus de l’òpera parisenca, un indret cèntric i elegant on sembla que hi bategui una bona part de l’immens cor d' Europa.

Per què París fos més París encara, aquell migdia, plovia a intervals i, de repent, s’obrien o es tancaven els paraigües segons fos necessari. Una gernació de colors vius com flors sota la pluja que conferia a la ciutat aquell seu color únic, oscil•lant entre el marró i el gris, sempre premonitori d’un futur raig de sol que quan sortís esborraria els contorns dels edificis, faria lluir les fulles dels aurons humides i desdibuixades i ens faria arrugar els ulls en un gest portador d’una bella sorpresa visual: Això és l’ impressionisme en viu i en directe.

El CAFÉ DE LA PAIX és un bellíssim espai decorat amb admirable exquitesa. Existeix des del 1862 i el seu arquitecte, Charles Garnier, és, naturalment, el mateix que va projectar i realitzar l’òpera que porta el seu nom. En principi el CAFÉ DE LA PAIX es va fer pensant en l’exposició universal de 1867 com a cafeteria i restaurant annexos al GRAND HOTEL, lloc que hauria d’acollir gran part dels visitants de la famosa exposició.

El CAFÉ DE LA PAIX ha sofert, a causa del temps passat que, inevitablement, deteriora les coses, diverses remodelacions sobretot en el seu interior però ha restat sempre fidel a l’època que en que va ser inaugurat. Ha estat un cafè freqüentat per moltíssima gent més o menys coneguda. Els estatunidencs n’estan enamorats i no és estrany. De totes maneres si hem de parlar d’algun famós il•lustre podem anomenar a Jules Massenet, a Émile Zola o a Guy de Maupassant. Més tard arribarien Segei Diaghilev i el Príncep de Gal•les.

Trasllado unes fotografies preses sense vergonya del web d’aquest cafè sumptuós. La cuina està bé però és discreta tot i que presenta múltiples opcions que van des d'un cert luxe  fins a la bona cuina de mercat.  No està considerat un dels llocs d’alta cuina que abunden a la ciutat del Sena i que només coneixen mitja dotzena d’elitistes gourmets. Quedaria enquadrat a la família de les brasseries tan genuinament franceses. S’hi pot menjar un menú compost per: Verdures a la planxa, Chateaubriand amb patates saltades i salsa bearnesa i de postres una copa amb tres boles de gelat al gust. També el cafè imprescindible. La nota va pujar a 36 euros. Atès on érem i que, de passada, el menjar era prou bo, em va semblar un bon tracte. Hi tornaré, par Dieu!

CAFÉ DE LA PAIX
5, Place de l'Opèra
75009 PARIS
http://www.cafedelapaix.fr/.