una pluja d'estrelles
Només l'estrella rua que
en sortir cau
al mar
un vaixell se l'emporta
amarrada a la proa
i seveix de fanal
a uns corsaris d'avui si l'ocasió fa el lladre
i un anglès que era al Caire
just arribat a temps
per a què li marquessin
i l'estrella es fongués
enyorada
en el piltre de la seva butxaca
M'entorno a divagar:
Tres soldadets dels Reis-baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja
qui diria que als tres els tinc d'ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.
Els tres reis d'Orient-Joan Salvat-Papasseit
El que més em crida l'atenció d'aquest poema és que no s'entén. Com que l'autor era aferrissadament avantguardista domina el text la voluntat d'innovació que permet versos enjogassats que, tal vegada, proposen un enigma. No obstant i això el ritme i la disposició de les paraules són molt bells. Alguns estudiosos interpreten que el poeta va voler reflectir el somni d'un infant ja que és irracional -somni- i parla de joguines -soldadets-. Tot i que analitzar el text seria molt interessant però no en treuríem llana neta i l'autor no ens pot aclarir res, em complau el sol fet de transcriure aquets mots entremeliats per honorar la candorosa bellesa d'aquesta nit de mainada obedient que fa estona que dorm, o que ho fa veure, perquè els Mags puguin descarregar tranquils els seus paquets de coloraines amb llaçades d'argent.
També vull recordar que els Reis no passen per a tothom. És una festa que fa mal a molts i deixar-ho escrit aquí no em fa sentir millor persona. Pensem en els pobres i tan pobres que som deia, més o menys, el nostre gran poeta mort als trenta dos anys d'una tubercolosi. Actualment la ciutat de Barcelona li dedica una exposició molt recomanable:
ARTS SANTA MÒNICA
JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1926)
Fins el 3 d'abril del 2011
