La via triada es la Brazil, completament equipada amb químics per no patir. En la ressenya marco les vies veines ja que a nosaltres ens van fer dubtar en algun moment......
Aproximació, sortirem d’Orpierre direcció est i agafarem desviament cap a l’aparcament de l’Adrech. Agafarem un caminet cap a sud que primer baixa una miqueta per pujar en direcció a la cara est i arribem en 15 minutets.
La via no cal portar res de material adicional ja que està molt equipat
La via s’inicia a la dreta d’una gran llastra al mig de la paret, i amb el primer llarg comú amb la via Infinitessimal(totxo).
Llarg 1(V): llarg molt vertical, una mica pulit, però no molesta, amb una panxeta a l’inici i molts bons cantos durant tot el llarg!
Llarg2(V+): Vertical com el llarg anterior fins meitat on tenim una panxa on estan les dificultats, tot seguit segueix vertical però per disfrutar!
Llarg3(V+) inici fácil, per anar a parar a una zona més desplomada on tenim un parell de passos difícils per seguir per terreny fácil fins una feixa.Podem fer aquí reunió o pujar a la dreta i fer reunió en una altra feixa per colocar-se millor per asegurar el següent llarg.
Llarg4(V): Puja per un diedre en tendencia a la dreta.(aquí es creua la via Lotus, nosaltres hem d’anar cap a la dreta en diagonal fins una nova repiseta.
Llarg5(V): Seguim en tendencia a la dreta, llarg estrany ja que la lógica et porta per vires i diedres bruts, però els químics busquen les millors plaques fins situar-se sota un pany de paret vertical.
Llarg6(V+): Recte amunt, molt vertical i amb una primera meitat atlètica amb molt canto, per passar a un terreny més suau i fer reunió en una repisa.
Llarg7(6a): puja un parell de repises per encara una placa compacta amb passos fins, hi veurem una presa petita enganxada…no en feu cas!!! Es una putada! Millor fer el pas sobre roca natural ja que es fa millor! Seguir en placa molt fina cap a l’esquerra fins sota el desplom final.
Llarg8(6a): Llarg molt curtet però millor no unir-lo a l’anterior per protegir-lo millor. Pas dur desplomant ben protegit. I fem reunió a sobre.
Descens: Seguirem la cresta cap al nord, fins al coll, on agafarem el caminet que ens porta a l’aparcament de l’Adrech.
En fi, una via molt divertida i guapa on disfrutes a cada llarg, amb bons cantos i químics per tot arreu! Equipament esportiu.
7 comentaris:
Bones!
així m'agrada una altra ressenya!! que aquesta setmana es fa molt llarga!!!
quina bona pinta que fa, tant equipadeta, tant dreta i semba la roca bonissima!
Però neeeeng...
aquesta via no vas currar o que??
nomes anaves de fotogràf i assegurador ;))
L'Antxi que no apreti tant que ja fa por!
una abraçada!
ahhh!!!
m'he fixat millor i ja veig que es que anaveu molt conjuntats...jijiji...;)))
una que esta aborria ;))
Ja està bé, combinar, canya amb vies de plaer. Enhorabaona parella!
aish kina enveja sana q em feu, jo fins setembre res de res!
Lux, ànims q ja estem acabant la setmana!
:)
Lu!!! encara m'n falten una vintena més!!! espero tenir-ho tot fet en un parell de mesos!!! je je je!
Aquest dia vam anar molt ben conjuntats! Tot i aixó l'Antxi li ha fotut molta canya aquestes vacances!!!l'he fet currar !!!així jo anava de segon!!!
Lai! vam començar amb plaer la canya(tampoc no mssa que estem d vacances!) va anar arribant poc a poc als dies següents!Nosaltres hem gastat ja tot el mes de vacances...al setembre ja ens faràs tu enveja!!! que ja no queda tant!!
Una altra de bona roca, ben equipada i aproximació còmode.... Ja veig per on
aneu, love climbing total!
Anirem seguint la sèrie...
disfrutad cabronessss.
saludos desde el curro
(aupa antxi!)
Joan! segueix la tònica, a Orpierre es el que hi ha! es el que tenen les vacances!!! je jeje! la canya va arribar dos o tres dies més tard!
Buenas David!!!esto ya es historia! ya hemos acabado las vaciones...bueno..yo si....je j eje..y ahora a vivir de los recuerdos hasta que no volvamos a escalar por casita!
Animo que ya te queda menos! que nos que´dó alguna cosilla pendiente por tierras catalanas! avisa cuando vuelvas!!!
Publica un comentari a l'entrada