Paret de Primavera

Vista general de les parets de sobre del poble de Fígols, amb el nou sector d'esportiva a l'esquerra i la paret de Primavera al mig.

Nova via a la cara nord de roca Narieda, més concretament a la paret de Primavera, a càrrec de l’incansable Marcel Millet i d’en Xavi Bonatti. Quinze llargs i gairebé 600 metres de recorregut, amb una dificultat màxima de 6a i obligada entorn al cinquè grau. La vàrem repetir tot just acabada d’obrir, el dia 6 de setembre (la primera ascensió era del dia 3). La via discorre per una zona amb molta vegetació, tot i així, s’ha netejat abastament per tal que el recorregut quedi net d’herbes i pedres inestables. De fet, unes setmanes abans de fer-la, i tot baixant d’arreglar les xapes de l'esperó de la Xelo-Bam, ja vàrem veure el Marcel en ple treball de jardineria vertical. Amb noves pluges i el pas de l'hivern segur que quedarà més neta de terra i pedretes.

Inici de les dificultats a la quarta tirada (5b) i fissura del sisè llarg (5c).

La via s’inicia per unes rampes fàcils de segon i tercer grau que es poden fer amb “ensamble”, en els tres primers llargs, tot i que per seguretat és més recomanable muntar les reunions. Aquestes primeres tirades van per una canal de baixada d’aigua i pedres molt característica de color blanc. Llavors la via fa un flanqueig a l’esquerra per evitar una zona herbosa i es va enfilant buscant el recorregut més net, passant per un interessant diedre inclinat i acabant en un bonic mur vertical.
La via es troba completament equipada amb més de 80 ponts de roca, pitons, espits, parabolts i algun encastador abandonat. Tots els ponts de roca es troben instal·lats amb bagues i cordinos. Nosaltres vàrem portar uns àliens que no vam fer servir enlloc. Amb 12 cintes llargues n’hi ha prou. Comptar unes cinc hores per repetir-la. Nosaltres vàrem estar una mica menys, anant amb una sola corda i saltant alguna reunió (la vàrem començar a les 16h i arribavem al cim a les 19:30h en punt, amb el temps just per baixar de dia). Del cim al vehicle hi ha una hora aproximadament, tot baixant pel camí del tossal del Balinyó, bastant netejat i fitat.

Primer tram de 6a (llarg 7) i començant el diedre oblicu a la tirada 9 (5b).

.

La via és cara nord i ombrívola, així que, millor deixar-la pels dies calorosos. Tot i així encara s’hi pot anar si les temperatures no són massa baixes. Evitar dies després de pluja, ja que la paret queda molt humida i plena de fang, amb risc de patinades. L'aproximació és bastant ràpida: Agafem la pista de roca Narieda que surt a prop del poble de Fígols. Al cap d'uns 200 metres aparquem a la cadena que barra el pas. Pugem per la pista i, al tercer revolt a l'esquerra, ens desviem a la dreta per un corriol i una tartera que pugen a peu de via. En total uns 20 minuts d'aproximació.

Tirada desena (5b/c) i penúltim llarg (5b).

Trobareu més informació als blocs del Xavi Diez i del Xavi Bonatti. Ja teniu un bon motiu per conèixer aquesta desconeguda paret, només solcada per alguna via antiga del Santi Llop, segurament sense gaires repeticions. A sota us deixo una ressenya sobre foto:

Gran Manitú a roca Narieda

Després d'un estiu de poca activitat grimpaire tornem a la càrrega amb algunes sortides per la comarca (i fora també), que aniré penjant al bloc quan tingui temps. La setmana passada vam fer una escapada ràpida amb el Jordi per repetir una via nova, oberta pel Kush Mañez i el Roger Olmos a la sud de Narieda. La ressenya estava penjada a la pàgina d'Onaclimb i al bloc del Joan Asín, que l'havia fet feia poc. Al llibre de piades de Coll de Nargó també hi ha un croquis dels aperturistes.

Ressenya original (font: Onaclimb) i placa d'inici del llarg 3 (5b).

És una via ràpida, equipada en els passos claus amb parabolts de 8mm. Si es va bé en el grau gairebé no posarem res, però és recomenable dur el joc de friends petits i mitjans, principalment per les dues últimes tirades, unes plaques d'adherència amb els parabolts una mica allunyats, i on trobarem alguns forats entre xapa i xapa per completar l'equipament. També portar alguna baga savinera.

Arribant al diedre del llarg 3 (5b) i començant la placa tècnica de la cinquena tirada (5c).

Si ens quedem amb ganes de fer més metres podem enllaçar vies i fer els darrers llargs de la "Sal de frutas Eno", arribant així fins el cim. És una combinació que permet escalar força metres en un grau obligat de 5b/5c, més fàcil que si fem la "Sal de frutas Eno" íntegre, que té uns primers llargs més difícils i obligats. Si no seguim escalant grimparem amunt i cap a la dreta, direcció la carena, fins trobar el camí normal de baixada. La via també es pot rapelar, tot i que crec que és millor baixar caminant.

Descripció dels llargs:

1. Inici per una placa fins un parabolt, a uns 8 metres, arribem a una zona fàcil on hem d'anar en tendència a la dreta (la segona xapa està amagada, les següents es van trobant fins la reunió).

2. Sortim a l'esquerra i anem pujant per plaques i ressalts, per una espècie de canal ampla, fins la reunió en una gran placa al costat d'uns arbres.

3. Flanquegem a l'esquerra fins una xapa (cinta llarga), anem amunt fins abastar una fissura-diedre, podem pujar per l'escletxa o per la placa de la dreta. Tirada llarga de 60m.

4. Anem amunt per un tram fàcil (1 parabolt), fins un bosc i cap a la dreta fins arribar a la base de la gran placa.

5. Placa d'adherència amb les assegurances espaiades, molt tècnica i bonica. Es puja en dos llargs de corda.

6. Darrer llarg. Sortim per placa a la dreta, passos fins, arribem a un tram vertical amb bona presa que dóna a una zona tumbada que porta a la reunió (fi de la via). Si seguim per la "Sal de frutas Eno" hem de flanquejar un bosc a l'esquerra fins a la següent reunió.

A sota ressenya de la via i vistes de les plaques superiors de la "Gran Manitú", on podem veure, en petit, els amics Sergi Villar i Santi Gallifa que van pujar darrera nostre:

Ressenya de la via "combinada" i plaques de la "Gran Manitú".

Narieda Sud: Sal de frutas Eno

A sota: Primera tirada (6a+) de la via nova de Narieda:...

Aquesta setmana hem tornat a gaudir de les escalades hivernals de la sud de Narieda, després d'una temporada de poca activitat sobre roca. Així que fem una visita al llibre de piades de Nargó i descobrim que han obert unes quantes vies noves a la vall de Canelles. Enredo al Roger per fer-ne una. Ell no està molt convençut en veure la llargada i els graus, però es deixa enganyar sota promesa que serà una escalada poc obligada i amb els passos difícils concentrats en llocs molt puntuals. El Roger tampoc ha grimpat molt en tot l'hivern, però s'ha fet un fart de fer metres amb els esquís, així que el fons per fer desnivell ja el té.

Segona (5b) i sisena (6a+) tirades respectivament.

La via discorre per bones plaques arrampades de pedra excel·lent, amb passos tècnics d'adherència bastant obligats. El grau és més exigent que a d'altres vies del sector, com la "cafè, copa i puro" que havíem fet fa un any. La veritat és que hi ha hagut alguns passos que me'ls he hagut de mirar bastant, i el Roger ha quedat també ben servit amb tanta placa llisa.

Inici de la setena tirada (5b) i a la difícil placa del vuitè llarg (6b).

Les tirades es veuen entretallades per nombroses repises i feixes, en aquest sentit la via és poc contínua. També trobem molts trams amb herba o terra, que no marxarà fins després d'algunes pluges. S'han netejat molts blocs en l'obertura, però la via encara està un pèl bruta.

El tècnic llarg 9 (6a) i passant el sostret de la tirada 11 (5c).

A sota us deixo les ressenyes de l'activitat:

Narieda: Cafè, copa i puro

La cara sud de Narieda amb la via nova.

I per acabar un bon dinar o per gaudir d'una bona escalada només quedava: "Cafè, copa i puro", així que dissabte amb en Gatsaule ens vem adreçar a aquesta nova via de la cara sud de Narieda, oberta feia poc (gener de 2008) pel Marcel Millet. Havíem vist la ressenya al llibre de piades de Coll de Nargó feia un parell de setmanes i, com que pintava bastant bé, vem posar dia i hora per retrobar-nos i anar a tastar les assolellades plaques d'aquest vessant de muntanya.

Després del corresponent esmorzar anem cap a l'aparcament, a la carretera de Canelles, on ens trobem amb la Lu i la Clara que van a fer la "Postres de Músic". La Lu ja hi havia fet un intent que va acabar en pluja i avui era el dia per tatxar aquesta via pendent.

La pujada es va fent xino-xano tot xerrant i en 45 minuts som a peu de paret. El Joan i jo tenim avantatge ja que la nostra via comença en una repisa a l'alçada de la segona reunió de la "Postres", és com sortir a la "pole position", però aquesta vegada en comptes de sortir des de més endevant va ser des de més amunt.

Vistes, des de baix i des de dalt, de la primera tirada.

.

La via no té pèrdua gràcies al generós equipament en forma d'espits, pitons i un nombre elevat de ponts de roca equipats. Vem dur els tascons i friends però gairebé només els vem passejar. No cal posar gran cosa ja que vas trobant poderosos ponts amb la baga posada (d'aquí un temps quan les bagues estiguin gastades potser si que s'hauran de reforçar), així que amb 10 cintes i algun esporàdic friend petit per reforçar algun passet o alguna reunió és suficient. Quin plaer obrir un itinerari així amb tants i tant bons punts de protecció naturals.

També esmentar que a la via s'ha fet bastant neteja de blocs i pedres soltes però encara li caldria unes bones pluges per acabar de treure el polsim que hi ha en molts trams de la paret (i a tots també ens aniria bé una mica més d'aigua, sinó aviat només sortirà aire de les aixetes!).

Disfrutant a les fissures del segon llarg i a la placa del sisè.

La temperatura va ser molt agradable per escalar. El març és una època ideal, potser en algun moment, fins i tot, una mica de calor. En 3 hores i mitja ja teniem la via "al sac", fent totes les reunions que marcava la ressenya original. Com que no sabiem els metres de les tirades vem muntar totes les reunions encara que molts llargs són curtets (20-25 metres) i pots enllaçar tirades.

Flanquejant per sota els sostres (tirada 7) i a la placa fina del penúltim llarg.

L'escalada, a diferència de les vies veïnes on predomina l'adherència, es desenvolupa sobre plaques amb fissures i forats molt bons per agafar-se. Només de tant en tant trobem alguna placa més tècnica on cal mirar-se una mica les preses per progressar. És en aquests punts on trobem els pocs espits de protecció que té la ruta.

.

En Gatsaule acabant la via i una vista aèria del recorregut des del magnífic mirador del Cogulló de Turp.

.

I a sota la ressenya amb una descripció aproximada de graus, metres i punts d'assegurança:

Narieda Sud, escalades d'hivern

El vessant sud del tossal del Balinyó (1206m) i els cims adjacents estan formats per un conjunt de parets més o menys continues que van des del riu Segre fins el coll de la Maçana, a prop de l'Alzina d'Alinyà. Seguint la carena trobem d'esquerra a dreta; la paret sud de Narieda, la Roca dels Collars, la paret dels Vinyals i l'extensa paret del roc del Galliner, aquesta última dins del paratge protegit de la muntanya d'Alinyà (de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya). Enmig de les parets abans esmentades n'hi ha d'altres més petites no tant rellevants, amb alguna via oberta o amb molta roca encara per explotar.

La paret sud de Roca Narieda amb el Tossal del Balinyó a l'esquerra.

Si a simple vista, des de Canelles, la paret sembla una rampa amb bastant herba, quan ens hi enfilem anem descobrint bones plaques on gaudir de l'escalada sense tocar gaires elements vegetals.
La primera via oberta va ser la "Postres de Músic" (Joan Gràcia Coca, Marcel Lavaquiol, Raül Àlvarez i Jaume Canelles-7 de novembre 1998). És la via més recomanable i repetida de la paret, la clàssica i la que us ressenyo en aquest escrit. La va seguir la "Mel i mató" (Xavi Bonati i Marcel Millet-29 de setembre de 1999), a l'esquerra de l'anterior, via equipada amb alguns ferros casolans i algun pont de roca, sense expansions, poc repetida i amb algun tram herbós, costa de seguir en algun punt a causa del poc equipament (sembla ser que falta algun dels pitons que havien deixat els aperturistes per marcar la via), grau màxim 6a. La darrera creació fou la "Flam amb nata" (Miquel Blanco-29 de maig de 2002) una ràpida obertura al seu estil; un primer llarg més difícil amb alguna peça posada (6b+) i la resta desequipada (5c), buscant la lògica a la dreta de la paret i també amb trams herbosos.

El Sergi Villar a la primera i segona tirades respectivament (5c).

Arribat l'hivern, és una bona època per escalar a la sud de Narieda. Amb un dia d'anticicló estarem de fàbula pujant per les bones plaques de calcari adherent. L' Amadeu Pagès ja m'ho va dir un dia; "una ascensió hivernal a la Postres de Músic és un plaer que no s'ha de deixar perdre". I tenia raó, per això l'ha repetit més d'una vegada, igual que jo. A l'estiu o dies de calor la zona es converteix en una mena de forn on només són capaç de moure's les espècies més habituades a les altes temperatures, com els escurçons.

La Núria a la quarta tirada (5a) i en Sergi començant la cinquena (5b), magnifiques plaques a les dues.

Accés: Agafem la carretera L-401 d'Alinyà. Al quilòmetre 3'8 trenquem direcció Canelles. Al cap d'uns 300 metres aproximadament aparquem al costat de la carretera, a l'esquerra, en un replà. També cap a l'esquerra i just abans de l'aparcament surt una pista en baixada que passa per la dreta d'un hort (tanca metàlica) i baixa cap al riu. La prenem i baixem fins el riu de Canelles. Creuem el riu i anem a l'esquerra fins que arribem a un mas en runes. Davant del mas ens enfilem cap a la dreta per una carena, direcció la paret. En aquesta part no hi ha gaire camí definit. Arribem a uns prats que creuem amb tendència a la dreta (fites) fins a trobar una petita vall que anem remuntant. Anem pujant per la canal travessant antics bancals de pedra enrunats. Aquí és on es pot apreciar la duresa de la gent que conreava la terra antigament, aprofitant qualsevol racó per treure'n un petit rendiment. La canal ens porta directament a sota la paret i al peu de via.

Al tram finet del llarg 10 (5c) i les cabres al cim amb el poblet de Canelles al fons.

Descens: De la sortida de la via cal anar a la dreta fins un primer coll. El passem i anem a buscar un segon coll no tant marcat on iniciem el descens cap a la dreta per canals, tarteres i feixes fins arribar a la canal de l'aproximació, un centenar de metres per sota el peu de via. En aquesta baixada cal anar buscant els passos més lògics i fer alguna desgrimpadeta sense dificultat (1 hora del cim al cotxe).

Trobareu més descripcions de la paret i fotografies als blocs del Pere, d'en Gatsaule, d'en Ramon i de l'Ignasi. A onaclimb també hi trobareu una ressenya del Luichy.

L'esperó Xelo-Bam de Narieda

La cara nord de roca Narieda amb el característic esperó de la via Xelo-Bam.

.

Aquesta via va ser oberta fa un bon grapat d'anys per en Marcel Lavaquiol i en Benjamí Audet, més concretament el setembre del 1986, fa ara 21 anys. S'enfila per tot l'esperó que separa la vertical cara nord de Narieda de la banda oest. Ja fa un temps que es va demanar una subvenció a la FEEC per tal de reequipar la via i deixar-la una mica arregladeta per pujar fins el capdemunt del tossal del Balinyó, cim culminant de la paret.

Primera tirada (5b) i inici de la tercera (5b).

Aquest any i després de vàries jornades de treball es va arreglar tot l'itinerari. Es van canviar els burins antics (respectant els pitons i ponts de roca) i es van afegir alguns claus més per tal de seguir l'itinerari sense problemes. Ara ha quedat tot equipat amb parabolts, pitons i reunions rapelables, segons el criteri de la FEEC. Tot i així cal dur el joc de tascons i de friends i també unes quantes bagues savineres per completar les assegurances de cada llarg. Val a dir que la via discorre per un terreny d'aventura, buscant sempre el camí més lògic. En alguns trams cal fer atenció a la roca i també trobarem alguns trossos herbosos, com en algun canvi de reunió o en zones de transició més fàcils on cal travessar alguna feixa per resseguir la ruta.

Al pas clau de la quarta tirada (5c) i començant la sisena (5b).

Jo vaig anar un dia a ajudar en el reeequipament. Aquell dia la intenció era acabar la via però la feina es va allargar i no vem poder sortir per dalt. Vem arreglar principalment el llarg d'artificial que és on hi ha més assegurances i se'ns va fer tard (aquest llarg apurat sortirà al voltant de 7a+, segons repeticions posteriors). Hem van faltar les tres darreres tirades que es van acabar d'arreglar un dia posterior. Per això fa un parell de mesos vaig aprofitar que ja estava acabada per anar a repetir-la integralment sense tota la ferralla de xapes, martells, trepant....i així vaig poder gaudir d'una bona jornada d'escalada clàssica. La vaig repetir amb en Jordi Latorre "Làtox", pocs dies abans que fos pare, un gran escalador de Terrassa ara afincat a Organyà, amb el qual ja ens coneixiem però no haviem escalat junts per la comarca.

En Josep Maria arribant a la R8 i el llarg d'artificial (o 7a+).

La intenció era començar una mica d'hora, ja que encara feia calor i aprofitar que pel matí la via es troba a l'ombra. Fins al cim no ens va tocar el sol, cosa que fou d'agrair. En total vem esmerçar unes 4 hores i mitja d'escalada tot anant tranquilament i fent fotos. Ara a l'hivern és una opció totalment desaconsellable donat que la via està molta part del dia a l'ombra.

Trobareu altres piades i ressenyes amb descripcions acurades als blocs del Ramon, de l'Ignasi i dels Kutrescaladors. En aquest últim està molt ben explicada l'aproximació i el descens, amb foto aèria inclosa de tot l'itinerari i accessos.

En Marcel acabant el tram d'artificial i el Jordi a la R9.

Accés: Per arribar a peu de via hem d'agafar la pista que surt a mig quilòmetre de Fígols direcció Alinyà i que puja cap a roca Narieda. Aquesta pista està tallada per una cadena, lloc on deixem el vehicle. A peu pugem per la pista uns 5 minuts fins un marcat revolt a l'esquerra d'on surt un corriol a la dreta que ens porta fins la base de l'esperó en uns 15 minuts (en total comptar uns 20 minuts des del vehicle). Aquest corriol també ens portaria al peu de la muralla nord si el deixéssim a la dreta i enfiléssim directament canal cap amunt.

Descens: A l'acabar la via cal pujar per una canal-tartera, hi ha algunes fites. Arribem a una zona més planera i oberta per on voregem la paret en direcció est. A la dreta podríem pujar fins el cim del Balinyó. Deixem un turonet a l'esquerra i baixem per un petit tàlveg. Al final deixem el torrent que va a l'esquerra i que queda penjat sobre les parets. Remuntem un tram més direcció est i després baixem una mica cap al nord fins trobar una gran fita que indica el bon camí. Anem baixant fent ziga-zagues per l'antic camí de Narieda (una mica brut) fins entrar al bosc. Aquí unes marques color taronja pintades als arbres ens indiquen el lloc més directe per arribar a un coll on trobem la pista de 4x4 de Narieda que seguim a l'esquerra fins el nostre vehicle. Calcular 1hora 15 minuts, sense perdre's, per la baixada.