En el silenci de la pedra dels hospitalers, els sons de l’arpa deleixen l’ànima i remunten del celatge enllà a la cerca de la mà que pentina la Creació; com un esglai el cor es colpeix amb cada nota, albirant antigors i presències. Si hom tanca els ulls hom descobreix com la cadència musical amara el lloc i el beneeix, recuperant-ne el seu esperit guaridor...
© Albert Balada
15-07-2014
