A la fotografia làpida al terra de la Església de Santa Maria del Mar a Barcelona original d'Albert Balada
A la Catedral del mar, hom té un
sentiment d’austeritat, aconseguida, pels panys de paret llisos, per les
columnes octogonals netes i per la seva alçària que ens convida a aixecar el
cap, com pregant, després d’haver mirat el terra i descobrir les troballes que
ens recorden que, enllà on trepitgem jeuen, reposen, aquells que algun cop van
ser constructors i és en sacre terreny, com l’etern repòs esdevé místic i
present alhora, pentinat només per una suau i matisada llum que acarona el
terra des de l’orient. Després, el deambulatori et convida a conrear les passes
en el quadrangular espai resseguint un misteri al que ets convidat d’entrar-hi
sense cap càrrega, la que has de deixar fora, profana...
© Albert Balada
20-12-2012
