Noel, Claus...? pobres nens!

Nadal!

Us penjo un enllaç a un blog "nadalenc" amb moltes imatges del Pare Noel o Santa Claus o com caram es digui. Val la pena donar un cop d'ull perquè no m'estranya que els nens que surten amb aquest engendre ho facin esparverats.

Bon nadal ;-)

Fa una estona he vist la pel·lícula Contes de Nadal. Ja sé que la culpa és meva però no hi havia res més presentable i el fet que la dirigís el Chaz Palmintieri (que m'agrada força com a actor) m'ha despistat. No anava malament però la darrera part ha convertit la pel·lícula en un típic producte de consum nadalenc, nyonyo i sentimental. premeu a sobre el gif (si voleu, clar). Podreu gaudir d'un bell motiu nadalenc.

He pensat en fotre un post nadalenc vomitiu però m'he contingut i, finalment, espero que sigui claret, contundent però que no se us indigesti (massa). Hi ha unes dades i un parell de vídeos.

En primer lloc us ofereixo unes dades per emmarcar com es mereixen aquestes dates marcades pel consum, la nyonyeria, la hipocresia...

• La pobresa significa gana. 850 milions de persones passen gana amb el seu corol·lari de malalties, patiment i morts prematures. Hom coneix que la fam no es dona per la manca d’aliments sino perquè la gent no té diners per comprar-los.
• La pobresa significa analfabetisme. 800 milions de persones no saben llegir ni escriure.
• Si mirem les taxes de mortalitat infantil (menors de 5 anys) veiem que 10 milions d’infants moren cada any. El 98% en els països pobres. La desnutrició és la causa principal i provoca el 50 % d’aquestes morts.
• A l’África, la relació entre patir sida i no rebre tractament és evident. Cal tenir en compte que únicament el 4% de les persones malaltes, en aquest continent, reben tractament.
• La mortalitat materna por cada 100.000 naixements és un exemple de l’efecte de la desigualtat, més terrible quan hom sap que acabar amb aquestes morts seria fàcil i barat. De les 530.000 dones que moren a l’any durant l’embaràs o el part, la majoria (3/4) es podrien evitar amb intervencions de baix cost. Per posar un exemple, per cada cas de mortalitat materna a l’estat espanyol, moren 182 dones al Camerún, 200 a Nigeria o 425 a Angola.
•1000 milions de persones sense aigua, 2.600 milions sense un sanejament adient i milers da dades que mostren un món força ric i amb tantes possibilitats com desigual. El més terrible no és el nombre de persones que pateixen sinó el fet que seria molt senzill acabar amb aquest patiment si hi hagués voluntat política per fer-ho. És terrible morir-se de gana però encara ho és més quan les botigues estan plenes.

Evidentment, el fonamentalisme del mercat decideix en funció dels beneficis. Si n’hi ha el patiment és un efecte col·lateral desagradable però assumible. Però el determinisme del mercat és fals, qui decideix que no hi hagi medicaments barats són persones (els amos de les farmacèutiques), qui privatitza l’ensenyament o la sanitat són persones (polítics), qui marca les directrius socieconòmiques són persones (de l’FMI, el Banc Mundial o la OMC). No hi ha unes lleis de mercat al marge de les persones; hi ha voluntat política i ací és on podem incidir i transformar la realitat.
La història no està escrita ni determinada, les condicions de vida assolides a occident i a altres països no han estat conseqüència del capitalisme sinó d’un dur i desigual procés de lluites i conflictes, de victòries, derrotes i negociacions.
Acabar amb la fam, la misèria i la mort és possible i cal fer-ho. És tan sols qüestió de voluntat política.

Aquest text és una traducció i adaptació del que hi ha a la web dels Comités de solidaridad con el Africa negra.

Seguidament, un vídeo més realista que la merda de peli que he vist. Amb una banda sonora molt bona.

Amb el post no pretenc, en absolut, provocar pena perque feu cap mena de donació a cap ONG. Suposo que, conscient o inconscientment, el que vull és donar pel cul al nadal (:-)), treure'm jo la nyonyeria de sobre (una miqueta, si més no) i, si a algú, se li remou quelcom i creu que hauria de fer alguna cosa que li foti canya a la imaginació i, com a una de les possibilitats, que es miri el darrer vídeo (a més us treurà una miqueta el mal regust que us pugui haver quedat, si es que heu arribat fins aquí, clar)

Anti Christmas America, tan sols?

A partir d'una idea de Mon del blog La garrofa de Montroig, l'Oscar Ramírez ha creat, en el seu blog Tot és possible una associació anomenada BACA (Blog Anti Christmas Americà). La idea és agrupar els blogs que reivindiquen les tradicions autòctones (reis d'orient, caga tió, el caganer...) enfront el Santa Claus (especialment aquells tan horrorosos que la gent penja dels balcons :-)). L'Oscar ha preparat un banner per qui el vulgui penjar en el seu blog i s'encarrega de mantenir un llistat dels blos que s'hi adhereixin.

Jo m'hi he afegit per lo de fotre marro però, apóstata desllenguat com soc, he de confessar que les tradicions autóctones tampoc és que em facin massa il·lusió. Ni pessebres, ni arbres, ni, per descomptat, reis. Posats a triar em quedo amb lo de l'amor i la pau però crec que aquests valors no tenen perquè anar associats a una festa nyonya vinculada als grans magatzems i a la societat del consum i la hipocresia.
Jo no mantindré llistats però per si algú vol quelcom més "antinadalenc" us penjo algunes imatges.