diumenge, 29 de maig del 2011
divendres, 18 de juny del 2010
Plataforma Cívica per aturar els abusos de membres de la Guàrdia Urbana
Com a la dictadura. Avui en dia la Guàrdia Urbana de Tarragona torna a fer les mateixes pràctiques que els grisos feien fa més 35 anys. I, és que tornem a trobar-nos en una situació en que l’afany recaptatori de l’ajuntament, i la repressió sistemàtica d’aquest, fan que el jovent de la nostra ciutat no és pugui expressar, ni desenvolupar la seva activitat. Ahir a les 4 de la matinada, quan diversos joves sortien d’un bar al C/ Rebolledo, va passar una patrulla de la Guàrdia Urbana, algunes persones, segurament rebotades amb l’actuació que normalment tenen els agents, van xiular. Aquests van baixar del cotxe. I, sense més ni menys, el que anava a ser una identificació il·legal, va acabar en 3 multes de 1000€ i un company, que participa de diversos moviments polítics i socials de la ciutat, detingut. Desgraciadament sabem que aquestes detencions il·legals, no son aleatòries, que aquestes pràctiques per part de la Guàrdia Urbana són corrents. A més a més, desgraciadament, l’actitud de la majoria dels agents va ser xulesca, prepotent, fent abús d’autoritat, intentant confiscar-nos els mòbils, espitjant, trepitjant el coll d’una persona amb les botes per negar-se a agafar la multa, i fins i tot, quan només reclamàvem que deixessin anar al detingut, van treure les porres i ens van intimidar amb la mirada. Un cop més podem ratificar dos coses. La repressió que aquest ajuntament duu cap a les persones que treballen des de la base per a millorar les coses. I l’afany recaptatori d’aquestes multes. Ahir van multar a 3 persones amb una multa de 1000€ per cap. Son un total de 3000€, per no fer res, res de res. Però abans d’ahir van multar un home amb una multa de 800€ per passejar el gos per la platja, i les ja conegudes de 4500€ per tirar papers al terra en una concentració contra els bancs i caixes, els 1500€ per tirar closques de pipes al terra, els 450€ per portar el patinet sota el braç, 300€ per trepitjar la gespa i tot un llarg etcètera de multes totalment irracionals que l’única funció que tenen és recaptar, ara en temps de crisi, encara més diners per a l’ajuntament. Pensem que la ciutadania ha de dir prou als abusos per part de la Guàrdia Urbana. Pensem que la ciutadania a de denunciar i dir prou a l’afany recaptatori que te aquesta Ordenança cívica i no pagar cap multa més, així com recorre totes les multes que li imposi la Guàrdia Urbana. Per tot això i molt més, una vegada més diem:
PROU ABUSOS DE LA GUÀRDIA URBANA, CARLES CASTILLO DIMISSIÓ!
Al vespre, el digital Tarragona21 també en parlava.
Jo no em defineixo, en principi, en relació al que va passar perquè no hi era i excepte el que he llegit no n'he pogut parlar amb ningú. De totes maneres em preocupa la policialització que està vivint Tarragona. Darrerament, en diferents ocasions, he pogut veure dotacions de la Guàrdia Urbana fent controls a la rotonda de la Rambla Vella, davant l'hotel Imperial Tàrraco. L'altre dia, en un d'aquests controls, al voltant de les 9 del matí, van aturar una amiga que portava el nen al cole. Tan sols li van demanar papers però em sembla lamentable posar-se a demanar papers, a les 9 del matí, a una persona que porta el nen al col·legi i que no ha comès cap infracció. Aquest fet sembla donar la raó als autors de la informació abans esmentada quan parlen de l'afany recaptatori de l'Ajuntament?
Darrerament, també, una companya ha estat multada en diferents ocasions per sortir-se un pam de la zona d'aparcament de motos o per "estacionar en el carril de circulación". Evidentment, estic d'acord en què ambdues coses, des d'un punt de vista estricte son sancionables però també ho hauria de ser que aquesta persona no pugui accedir a la zona d'aparcament, que per altra banda és plena, perquè hi ha vehicles de càrrega i descàrrega fora del lloc marcat per aquesta contingència i no aparegui cap urbano per impedir-ho.
Un exemple més de policialització esdevé quan un veí presenta una queixa de quelcom que ha fet un altre veí. Sembla que s'imposa una mediació. Qui la farà? un/a psicòleg/a? un/a treballador/a social?... NO! la guàrdia urbana.
També puc donar fe del tracte rebut en ocasions en què he estat identificat per mostrar pacíficament una pancarta, per exemple o de la sentència en què el jutge considera la inveracitat de declaracions de dos guàrdies urbans en un episodi en què un jove fou acusat d'agressions malgrat haver de ser atès de diferents contusions.
Em preocupa, també, que, en relació al cas al qual es refereix l'octaveta distribuïda aquest matí , els informes policials parlin d'un jove amb una quinzena d'"antecedents penals" quan resulta que amb aquest nom s'estan referint a pintades, penjar cartells o... pixar-se al carrer.
divendres, 11 de juny del 2010
Núria Pòrtulas absolta (i no dimiteix ningú)!
Evidentment, l'email m'ha causat molta alegria i corro a penjar-lo al blog.
Posteriorment, per altres vies, he rebut alguns enllaços a la notícia:
Per si un cas, reprodueixo la notícia de vilaweb:
Núria Pòrtulas, absolta
La defensa havia presentat un recurs al Suprem arran de la sentència de l'Audiència Nacional espanyola, que la condemnava per temptativa de col·laboració amb organització terrorista
El Tribunal Suprem espanyol ha absolt Núria Pòrtulas del delicte de 'temptativa inacabada de col·laboració amb organització terrorista' pel qual l'Audiència Nacional l'havia condemnada a dos anys i mig de presó. L'advocat, Benet Salellas, ha remarcat, en declaracions a VilaWeb, que la sentència (pdf) és definitiva i que deixa clar que 'la col·laboració amb una organització terrorista era impossible perquè no hi havia organització terrorista'.
La defensa de Pòrtulas va recórrer la sentència perquè considerava que la sentència de l'Audiència Nacional espanyola no aportava proves que relacionessin la noia de Sarrià de Ter amb cap banda armada. I així ho ha considerat també el Suprem, que recrimina a l'Audiència i a la fiscalia no haver fet cas de la documentació aportada per la defensa.
Els fets són del gener del 2007, quan els mossos d'esquadra van intervenir a Pòrtulas una llibreta (vídeo). La policia va acusar-la d'haver col·laborat amb Juan Surroche, que relacionava amb una organització armada italiana. Però Surroche va ser absolt.
Pòrtulas ja va ser empresonada preventivament durant quatre mesos el 2007. Actualment continua en llibertat provisional i cada setmana havia de presentar-se al jutjat signar.
Per celebrar l'absolució, el grup de suport a Pòrtulas ha convocat un brindis davant l'Ajuntament de Girona a les vuit del vespre i també se'n farà un a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A més, hi ha previst que se'n convoquin uns quants més a altres viles del país.
Molt complerta, també, la informació a La Haine.
També podeu llegir altres posts que he anat penjant en el meu blog:
Egunkaria, Núria Pòrtulas... i ací no dimiteix ningú...
dilluns, 19 d’abril del 2010
sobre policies locals, dimissions, ordenances cíviques... i llibertats
Per coses com aquestes, altres semblants que, probablement, no s'han denunciat per por i altres com les que va denunciar el col·lectiu Cau de Llunes, a principis del 2009 es va crear la plataforma Prou abusos guàrdia urbana.
La cosa no s'acaba ací car fa uns dies vaig llegir en el digital Tot Tarragona que el passat dimecres, 14 d'abril, un grup de joves vinculats a col•lectius socials i polítics com Endavant, Cau de Llunes, la CUP o el sindicat Co.bas estaven repartint exemplars del periòdic “La Bicicleta” a la Rambla Nova davant les Teresianes, quan, tal i com va relatar a TT, un dels joves, Santiago Fortuny, dos urbans els van demanar la identificació i els van requisar una cinquantena d’exemplars adduint que estava prohibit repartir diaris segons les ordenances cíviques, “fins i tot ens han dit que ens podien multar”.
Arran d'aquests fets, persones vinculades als grups esmentats, van repartir octavetes a la plaça de la Font en les que demanaven la dimissió del tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat, Carles Castillo tot denunciant el presumpte abús que exerceix la Guàrdia Urbana de la ciutat amb les multes per alteració de l’ordenança cívica.
En aquestes octavetes i al periòdic “La Bicicleta” expliquen com arran d’una protesta realitzada ara fa un any davant Caixa Tarragona on van llençar papers a terra, van enganxar adhesius i van fer crides per un megàfon, quatre dels joves que van protagonitzar l’acció han rebut multes que sumen un valor total de 4.500 euros, “un autèntic abús de poder i afany recaptatori”.
D'altra banda, també creuen que podria haver un arxiu il•legal per part de la policia local amb les persones “políticament actives”, ja que les que van rebre la multa no van ser identificades en aquell moment.
Per la seva part el tinent d’alcalde de seguretat i mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo, vha manifestar a TT que en relació als fets denunciats per aquests col•lectius, que el que va fer la Guàrdia Urbana és fer complir la normativa municipal que impedeix llençar papers a terra o repartir revistes sense permís. Castillo va afegir que li sembla molt bé que demanin la seva dimissió tot i que creu que els grups que ho fan són extremistes anti-sistema i que tots plegats estan representats per 5 o 6 persones.
Aquests darrers fets han ocasionat la creació d'un grup al Facebook, anomenat Prou abusos! Carles Castillo dimissió! que en aquests moments sobrepassa els 250 membres. En la informació sobre el grup diuen: "Prou abusos de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Es per aquest motiu que demanem la dimissió dels responsable polític de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Pensem que l'ajuntament s'està extralimitant i que la G.U està fent abus de poder continuament. Ja sigui per un us totalment recaptatori per enriquir les arques de l'Ajuntament, o sigui les seves butxaques; o per reprimir a la gent que pensa i actua diferent, que te una mirada crítica i que pensa que les coses és poden canviar i fer d'una altre manera. "
Fa pocs dies els diaris explicaven com una desena de joves havien rebut multes de 375,00 euros, cadascun, per escopir closques de pipes a terra. No em sembla bé escopir res a terra però em sembla excessiva la mesura i dona arguments a qui creu que les multes basades en l'ordenança cívica tenen un objectiu recaptatori. De totes maneres em preocupen força més les denúncies d'agressions o de persecució dels col·lectius abans esmentats. Cal dir que he experimentat en carn pròpia com es pot complicar una simple identificació per mostrar una pancarta contra l'exèrcit davant una furgoneta de reclutament. He estat identificat per mossos, policies nacionals, guardia civil... i, curiosament, les més "complicades" han estat protagonitzades per guàrdies urbans.
Pel que fa a les "ordenances cíviques" penjo un fragment d'un article que vaig fer a principis del 2007, no el tinc penjat al blog i, per tant, no us puc penjar un enllaç al post amb la qual cosa lamento que aquest es faci una mica llarg:
"...A aquestes impressions caldria afegir-hi un fenomen que sembla actual, a casa nostra, pero que no ho és tant: l'aprovació d'ordenances “cíviques”. Aquestes ordenances que recorden aquella frase famosa de “la calle es mia”, si investiguem una mica, ens fan retrocedir a New York, a l'època en que l'alcalde Giuliani feu bandera de la “tolerància cero” i nomenà cap de la policia una mena de “super-comisari”, William Bratton. La “tolerància cero amb la delinqüència” es centra en combatre la petita delinqüència amb rigor; es basa en la “teoria de la finestra trencada” que ve a dir que els petits desordres quotidians donen pas a les grans patologies criminals (adaptació de la dita francesa que diu que “qui roba un ou, roba una vaca”). L'increment de les despeses i de les forces policials, la criminalització de conductes com la mendicitat o la prostitució, els excessos policials i la falta d'eficàcia a mig i llarg termini són alguns dels trets d'aquesta veritable “penalització de la pobresa”.
En tots els casos, abans exposats, cal tenir en compte quelcom que tots tenen en comú: el fet que les actuacions policials indicades es passin pel forro dels collons totes les normatives relacionades amb els drets humans. Un fenòmen del qual n'apareixen força exemples en el llibre de David Fernández “Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial” que tracta, principalment, d'un recull d'episodis relacionats amb la guerra bruta contra els moviments populars i socials. En aquesta guerra bruta hi té un protagonisme destacat el grup VI de la Brigada Provincial d'Informació del cos nacional de policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social, d'això el nom.
Un resum, tret del llibre, sobre els 10 anys que van de 1995 al 2005 ens dona:
● 16000 detencions
● 420 agents dedicats únicament als moviments socials
● 160 empresonaments
● 40 presos
● 8 suicidis
● 56 infiltrats descoberts
Curiosament (o, potser, no tant) el butlletí de la biblioteca de l'Acadèmia de la Guardia Urbana de Madrid o el dels Mossos d'Esquadra (un informe del Consell d'Europa sobre drets humans documenta fins a 197 denúncies per maltractaments contra agents dels Mossos d'Esquadra entre el 2002 i el 2004. Segons Montserrat Tura, davant les severes conclusions de l'informe, “no tinc més remei que creure-m'ho") es fan ressò, i no precisament crític, de la política de tolerància zero.
David Fernández fa, també, un recull de frases cèlebres:
- Giuliani, 1990, Nova York: “els escombrarem dels carrers”
- Aznar, 2000, Madrid: “els escombrarem dels carrers”
- Rajoy, 2001, Madrid: “erradicar físicament dels carrers”
- Sarkozzy, 2005, Paris: “”netejarem els barris de xusma”
- Fernández Diaz, 2005, Barcelona: “desokupem Barcelona d'okupes”
- Joan Clos, 2006, Ciutat Vella, Ordenances del Civisme
Vist el ventall i atès allò de “pensa globalment, actua localment” m'atreveixo a afegir-ne alguna més:
- Joan Miquel Nadal i Male, 2005, Tarragona (en el transcurs d'una entrevista amb membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau): “l'exèrcit és imprescindible per garantir la pau”, “estic orgullos que els marines es passegin per la ciutat”, “si em dieu militarista jo us diré imperialistes”.
- Joan Miquel Nadal i Malé, 2006, Tarragona: “Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient”
A Barcelona hi ha ordenances del civisme, unitats especials antiavalots (UPAS i UNOC) de la Guardia Urbana, nombroses denúncies per maltractaments i coaccions (l'any 2004 les UPAS foren el cos policial més denunciat per racisme)... Les UPAS tenen tres objectius fonamentals per reprimir tres problemàtiques socials: la venda il·legal, el soroll i el moviment okupa.
I a Tarragona?
Dons a Tarragona, de moment, també tenim ordenances cíviques (que arriben a l’extrem de prohibir esperar l’autobús fora de la vorera o de l’espai reservat per aquesta finalitat. romandre a la via pública o als edificis i transports municipals sense observar unes condicions mínimes de neteja i higiene personal o a la prohibició del nudisme integral excepte en les zones que l’Ajuntament delimiti). També hi ha espais públics tancats amb reixes i, aquests dies preelectorals, els diaris locals informen, que, l’alcaldable de CiU, actual regidor, ha denunciat la insuficiència d’efectius policials (diu que n’hi ha menys de la meitat dels que caldrien) i s’ha compromès a engegar entre d’altres mesures, l’ampliació en 50 membres de la Guardia Urbana, la creació de 50 places més d’”agents cívics” i la instal·lació a partir del 19 de febrer de càmeres de videovigilància en determinats llocs que no indica. La Guardia Urbana de Tarragona també té un paper força més actiu i intimidatori que altres cossos policials en identificacions/intimidacions, sense cap explicació, de persones que exerceixen pacíficament els seus drets... "
dissabte, 26 d’abril del 2008
"errors" policials i judicials
Amnistia Internacional denuncia coses semblants a les que jo dic (de fet, en alguns posts m'he limitat a parlar d'informes d'AI) en documents com "Sal en la herida" que denuncia la impunitat policial.
Aquests dies ha passat quelcom que m'obliga a fer un nou post: la detenció del professor de la URV i creador de Tinet, Manel Sanromà, a causa d'un error policial i judicial.
El diari El Punt d'avui informa amplament del cas per la qual cosa no reprodueixo la notícia.
A banda del fet en sí, que em sembla brutal i denunciable (ja se que la realitat supera la ficció) .per cert, vagi per endavant el meu suport pel Manel Sanromà-, hi ha una cosa que em preocupa, fins i tot, més que el cas en sí: el fet que Sanromà tingués fitxa policial. I que tingués fitxa policial no per haver estat detingut, jutjat, empresonat... sinó perquè un dia va denunciar un robatori. I em sembla preocupant que testimonis en judicis, per exemple, també en tinguin. Com diu El Punt, "La policia de la Generalitat disposa d’una base de dades informàtiques en què consten totes les persones que en algun moment han tingut relació amb la policia, ja sigui per haver denunciat algun fet, per haver-ne estat testimoni o bé per haver estat detingut o denunciat". Pensar que les persones que hem declarat als Jutjats al haver-nos autoinculpat d'haver avortat o d'haver acompanyat una dona a avortar, les persones que hem estat identificades en el transcurs d'actes pacifistes i/o antimilitaristes, etc. possiblement tenim fitxa policial (cosa que cal dir que tampoc és que em sorprengui massa) em sembla molt preocupant.
No em vull allargar i, per tant, ràpidament, comento que en El Punt apareix una altre notícia informant que "Absolen tres policies de Nova York acusats d’haver matat un home negre" i que, com ja vaig dir, fa uns dies, la denuncia presentada en el Jutjat de Guardia denunciant un mosso d'esquadra que va contusionar una companya en el transcurs d'una acció pacífica i pacifista ha estat arxivada perquè segons sembla "la policia va actuar de forma proporcionada (?)" i és "normal" que en coses així passin coses com aquestes. Evidentment s'ha presentat recurs però és imaginable pensar en el que passarà.
Adverteixo, per si un cas, que el vídeo que penjo és el del cas d'En Rodney King i que la ciutat és Los Angeles i la policia la d'aquella ciutat, Deu me'n lliuuri d'insinuar que a casa nostra puguin passar coses d'aquestes.
dimecres, 7 de novembre del 2007
A evitar catàstrofes no hi som a temps, però a retallar llibertats si!
- el 6 de novembre de 2007, la Cadena Ser informa que:
Al menos 56 inmigrantes mueren de hambre y sed cuando iban rumbo a Canarias
Mauritania cree que la embarcación partió de Senegal el 16 de octubre con 150 inmigrantes a bordo
- el dia 25 d'octubre, Archipiélago Notícias.com informa que:
25 de octubre de 2007 - 23:11
Mueren de sed 56 inmigrantes que intentaban llegar a Canarias en un cayuco
Los 56 inmigrantes, uno a uno, sucumbieron deshidratados tras veinte días a la deriva sin agua, sin alimentos y perdidos el Atlántico. Un pesquero español encontró el miércoles por la tarde el cayuco con el único superviviente, el patrón senegalés de la embarcación, y siete cadáveres: los cuerpos de los últimos inmigrantes en morir, a los que sus compañeros, también moribundos, ni siquiera pudieron arrojar por la borda por la falta de fuerzas...
- Davant aquestes dues notícies (encara que les xifres coincideixin són de dies diferents), informen diferents diaris (El Público, El Punt...) la UE "reacciona":
Europa quiere que los datos de los viajeros aéreos queden guardados durante 13 años
El nombre, la dirección de correo, el itinerario... los datos personales de los viajeros quedarían a disposición de las autoridades. El objetivo: la lucha contra el terrorismo.