MANIFEST ADREÇAT ALS NOSTRES REPRESENTANTS POLÍTICS, SINDICALS I SOCIALS
L’estat de les infraestructures a Catalunya, en particular de Rodalies-Renfe, ha arribat a una situació insostenible i del tot inacceptable. Dia rere dia veiem com milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país sofreixen les conseqüències de l’estat lamentable en què es troben. Milers de treballadors i treballadores viatgen amb la inseguretat de no saber quan arribaran a la feina i centenars d’empreses pateixen pèrdues econòmiques.
Són moltes les promeses que des del govern de l’Estat espanyol -començant pel seu president José Luís Rodríguez Zapatero, passant per la ministra de Foment Magdalena Álvarez Arza i el secretari d'estat d’Infraestructures i Planificació Víctor Morlán- s’han incomplert. Això s’afegeix al greu dèficit d’inversions heretat de governs anteriors, que ha estat reconegut a bastament pels governs actuals. Així i tot, s’ha fet evident que les solucions aportades pel govern de l’Estat espanyol han estat del tot deficients i inoperants.
Malgrat les reiterades promeses, la situació cada vegada és pitjor. D’altra banda, també ha quedat palesa la ineficàcia que, fins avui, han demostrat els partits polítics catalans i el mateix govern de Catalunya. Han estat incapaços d’exigir responsabilitats i solucions immediates, clares i contundents.
Per tot plegat, creiem que ha arribat l’hora que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mobilitzem d’una manera decisiva per tal de mostrar la nostra insatisfacció i reclamar unes infraestructures i uns transports públics de qualitat, dignes d’un país desenvolupat, d’acord amb els impostos que tots paguem.
És evident que, com a particulars, la nostra capacitat de mobilització és molt reduïda. Així, doncs, els que ens adherim a aquest manifest exigim al nostre govern, els sindicats de treballadors, els partits polítics, les plataformes que representen la societat civil catalana i les patronals que posin en marxa els mecanismes que tenen a l’abast per aturar aquesta situació caòtica i desestabilitzadora.
VOLEM QUE:
1- El govern de la Generalitat parli en nom de la ciutadania i actuï amb contundència, exigint responsabilitats a Madrid i assumint les que li pertoquin.
2- Els sindicats es mobilitzin a favor dels treballadors i treballadores de Catalunya i que utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme una campanya de mobilitzacions a l’alçada d’una situació tan crítica com aquesta.
3- Els partits polítics catalans deixin de banda els seus interessos partidistes i es posin al costat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin també la seva capacitat operativa per donar suport a les mobilitzacions de la societat catalana exigint i assumint responsabilitats.
4- Les plataformes que representen la societat civil catalana es mobilitzin a favor dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme, conjuntament amb la resta d’actors, una campanya de mobilitzacions cíviques.
5- Les patronals reclamin a Rodalies Renfe pels danys i perjudicis que han sofert els empresaris d’aquest país i que, atès el cas, donin suport a qualsevol tipus de mobilització.
6- S’organitzin comissions independents de control en el procés de realització de les obres que no només n’assegurin la qualitat en el present, sinó també en el futur.
Barcelona, 5 de novembre de 2007
Són moltes les promeses que des del govern de l’Estat espanyol -començant pel seu president José Luís Rodríguez Zapatero, passant per la ministra de Foment Magdalena Álvarez Arza i el secretari d'estat d’Infraestructures i Planificació Víctor Morlán- s’han incomplert. Això s’afegeix al greu dèficit d’inversions heretat de governs anteriors, que ha estat reconegut a bastament pels governs actuals. Així i tot, s’ha fet evident que les solucions aportades pel govern de l’Estat espanyol han estat del tot deficients i inoperants.
Malgrat les reiterades promeses, la situació cada vegada és pitjor. D’altra banda, també ha quedat palesa la ineficàcia que, fins avui, han demostrat els partits polítics catalans i el mateix govern de Catalunya. Han estat incapaços d’exigir responsabilitats i solucions immediates, clares i contundents.
Per tot plegat, creiem que ha arribat l’hora que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mobilitzem d’una manera decisiva per tal de mostrar la nostra insatisfacció i reclamar unes infraestructures i uns transports públics de qualitat, dignes d’un país desenvolupat, d’acord amb els impostos que tots paguem.
És evident que, com a particulars, la nostra capacitat de mobilització és molt reduïda. Així, doncs, els que ens adherim a aquest manifest exigim al nostre govern, els sindicats de treballadors, els partits polítics, les plataformes que representen la societat civil catalana i les patronals que posin en marxa els mecanismes que tenen a l’abast per aturar aquesta situació caòtica i desestabilitzadora.
VOLEM QUE:
1- El govern de la Generalitat parli en nom de la ciutadania i actuï amb contundència, exigint responsabilitats a Madrid i assumint les que li pertoquin.
2- Els sindicats es mobilitzin a favor dels treballadors i treballadores de Catalunya i que utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme una campanya de mobilitzacions a l’alçada d’una situació tan crítica com aquesta.
3- Els partits polítics catalans deixin de banda els seus interessos partidistes i es posin al costat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin també la seva capacitat operativa per donar suport a les mobilitzacions de la societat catalana exigint i assumint responsabilitats.
4- Les plataformes que representen la societat civil catalana es mobilitzin a favor dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme, conjuntament amb la resta d’actors, una campanya de mobilitzacions cíviques.
5- Les patronals reclamin a Rodalies Renfe pels danys i perjudicis que han sofert els empresaris d’aquest país i que, atès el cas, donin suport a qualsevol tipus de mobilització.
6- S’organitzin comissions independents de control en el procés de realització de les obres que no només n’assegurin la qualitat en el present, sinó també en el futur.
Barcelona, 5 de novembre de 2007