"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal

Fes un tomb i...

llegeix, opina, crítica, comenta, etc.

dimarts, 26 de gener del 2010

Enigmes!!

Una història carregada d'enigmes...



___T'ha tocat "La grossa" de Nadal, però grossa, grossa, perquè tu sol t'has quedat la tira de números que no s'han venut entre la resta dels companys de feina i que el teu encarregat havia estat a punt de retornar. El truc ha funcionat, després d'anys exprimin-te el cervell calculant les probabilitats que tenies que et toqués el número que vas somiar quan tenies  6 anyets, enguany has aconseguit convèncer el jefe de la teva empresa perquè encarregués aquest número i justament ha tocat. Això és el destí!

Un cop forrat, et compres una casa amb piscina,  sauna, hidromassatge, un ordinador, un cotxe, una moto, una bici, tele nova extra-super-plana-quasi-transparent, quadres cars,totes les mascotes pertinents, etc. I decideixes, que amb tants objectes valuosos t'has de posar una alarma, càmeres i, fins i tot, un vigilant de seguretat. Sinó qualsevol dia t'entraran a robar i t'ho prendan tot!

Tens la sensació que la vida et somriu, fins i tot els teus amics comenten que se't veu molt més content.  Empès per l'alegria de tenir diners, et connectes a internet i prens la decisió de comprar un vol d'última hora cap a Jamaica,  el paradís desitjat, fas les maletes, truques un taxi i te'n vas de viatge. A partir d'aquest moment comencen a passar coses extranyes. 


Tot just sortir de casa ja et sembla sospitós veure tres dones molt i molt grasses,  que es cobreixen amb un paraigües molt petit i que van totalment seques, com pot ser? Atrafagat com vas, no hi pares gaire atenció i comences a córrer fins al taxi, al mateix temps que la pluja et comença a mullar la cara. En pujar al cotxe la tempesta es complica i a través dels vidres et fixes en un home que, tot i que plou a bots i barrals, i que va xop de dalt baix, no té ni un pèl mullat, que extrany... Quan ja ets a punt d'arribar a l'aeroport et sona el mòbil.
- Digui
- Hola Sr./Sra. X
- Qui és?
- Sóc el seu vigilant. El truco per dir-li que no agafi aquest vol, és perillós. He somiat que amb la tempesta l'avió s'estavellava i tots els viatgers morien, vostè també.
- Esta bé, no l'agafaré.

Tot i que t'hauria fet il·lusió fer aquest viatge, la premonició del vigilant t'ha fet mala espina. I decideixes demanar-li al taxista que et porti cap al port, perquè total, ara que ets ric, ja no t'has de preocupar pels calés, i també pots anar-te'n de creuer pel Mediterràni.

Al cap d'uns 40 minuts, quan ja ets a prop del port, per l'emisora de radio del taxi es sent una crida desesperada des de la centraleta que demana a tots els taxis que estiguin a la zona de l'aeroport que, quan acabin el recorregut que estan fent, vagin a donar suport a l'aeroport perque l'últim vol en direcció a Jamaica ha caigut sobre una zona habitada per culpa d'un llamp, i els serveis d'emergència no dónen l'abast. Llavors el cor et fa un bot, el vigilant ha tingut un flashforward i t'ha salvat la vida, sempre li estaràs agraït. Amb els nervis a flor de pell decideixes baixar del taxi, i arribar caminant al port, perquè el taxista se'n vagi a socórrer els ferits. 

Carregat amb les maletes a pocs metres del teu destí, un senyor gran se t'acosta amb cara amable a preguntar-te l'hora.  Quan mires el rellotge sents que et punxa la cintura amb alguna cosa. T'està amenaçant amb una arma i diu que el segueixis, sense fer cap exclamació, o et matarà.  A punta de pistola et fa entrar dins un cotxe negre. 

El conductor va vestit amb colors foscos, als carrers per on circules les botigues estan tancades, no es veu llum per cap finestra, les faroles estan apagades i els llums del cotxe no estan encesos. De sobte un gat negre, al qual no se li arriba a veure la cara, es creua per davant del cotxe, però el conductor aconsegueix esquivar-lo, com ho haurà fet?

Uns kilòmetres després, el cotxe s'atura i amenaçan-te amb una pistola, el segrestador et fa sortir i et porta dins una casa de 2 pisos. Oh! Noooo! T'han segrestat!
Ets al pis de baix i a part de les parets només hi ha 3 interruptors. El segrestador t'acompanya al pis de dalt on només hi ha una bombeta que penja del sostre. Si vols sortir viu de la casa hauràs de descobrir quin dels tres interruptors del pis de baix encèn la bombeta del pis de dalt, però el segrestador, que és un cabró, només et deixa pujar a comprovar-ho una sola vegada. A la casa no hi ha ningú més, no hi ha finestres, no pots veure el reflexe de la llum perquè les portes estan tancades i evidentment, no pots sortir. Viuràs??

....................
Imagina que te n'has sortit
....................

El segrestador, que ha tingut bon ull agafan-te a tu, perquè ets un paio espavilat, et diu que no et matarà, però que de moment tampoc estàs salvat. Aleshores et comença a sonar el telèfon que encara portaves a la butxaca. El segrestador et diu que despengis, però que si dius alguna cosa sospitosa et matarà.
- Sí?
- Hola Sr./Sra. X. Sóc el vigilant, m'alegro que m'hagi fet cas, ha sentit a les notícies lo del vol a Jamaica?
- Sí, li estic agrait, però ara no puc parlar, vol alguna cosa més?
- Si. Volia dir-li que durant la tempesta he sentit un soroll a vidres trencats, com el cruixir d'una finestra, no li he donat gaire importància, però ara el jardiner m'ha dit que el Pau i la Sílvia han mort, que els ha trobat en mig d'un toll d'aigua i entre vidres.
- Què dius ara? Què els ha passat? No pot ser això! Quina desgràcia!
- Ho sento Sr./Sra. X. L'acompanyo en el sentiment.
- Està bé. Adéu.
 
Desolat, et veus obligat a donar-li el telèfon al segrestador, que rapidament l'esclata contra terra. A cops, t'empeny fins al pis de dalt, et lliga de mans i peus, i t'explica que ha descobert lo de la grossa, i et diu que està segur que has utilitzat algun truc i que vol que amb les teves capacitats, t'esforcis per ajudar l'organització críminal per la qual treballa, que necessita que li resolguis alguns problemes. I a més, diu que vol quedar-se tots els teus diners, i que si no l'ajudes, et deixarà lligat allà fins que et moris de fam. 
Desesperat, li dius que estàs disposat a fer el que convingui, tot i que li expliques que lo de la loteria ha estat casualitat. Ell, tot enfadat, et diu que les casualitats no existeixen. Aleshores t'ensenya un foli amb la següent tira numèrica, 928514792 i et diu que aquests números han de desxifrar-se per descobrir una contrasenya; la contrasenya que s'ha d'introduir a l'ordinador de la teva entitat bancària per prendre't tots els diners, però que ell no se'n surt. Tu, tot i saber que t'ho fotrà tot, confies a tenir alguna assegurança d'aquestes que t'has fet, que t'ho cobreixi, i comences a pensar.
....................
Imagina que te n'has sortit
....................
Finalment has endevinat la contrasenya. El segrestador que t'ha fotut els diners i està una mica més content, et deslliga i et posa una pulsera curiosa que et permet moure't tranquil. Amenaçan-te amb la pistola et condueix fins un bosc proper. Enmig del bosc hi ha una casa molt gran on, de tant en tant, hi va entrant gent. El segrestador t'explica que a la casa només hi pot entrar qui descobreix la contrasenya secreta que permet que el vigilant t'obri la porta. Et diu que tens una hora per poder accedir a aquella casa que és l'únic lloc on poden desactivar la bomba que porta incorporada la pulsera que t'ha posat, i  rient, el segrestador marxa corrent a través del bosc i en pocs segons deixes de veure'l. 
Tu no saps què està passant, però tot i que t'intentes treure la pulsera, t'adones que la casa és l'única possibilitat que tens de sobreviure si lo de la bomba és veritat, llavors decideixes observar l'entrada de la casa per intentar descobrir quina és la manera d'entrar. 

Pocs minuts més tard arriba un home, sembla tan desesperat com tu. A la porta, un vigilant alt i gros li diu "14" i l'home, després de dubtar una mica respon, "7". Tot seguit, el vigilant obre la porta i el deixa passar. Uns minuts després arriba una dona bastant nerviosa, s'atura davant la porta i el vigilant li diu, "8" i la dona respon "4" i el vigilant la deixa entrar. Una estona més tard arriba una altra dona i el vigilant li diu "6" i la dona respon "3", llavors el vigilant obre la porta i també la deixa entrar. Poc després arriba un atre home i en arribar a la porta el vigilant l'atura i li diu "16" i l'home respon "8" i el vigilant l'obliga a marxar. Pocs segons després la pulsera de l'últim home que ha intentat entrar sense sort, explota, i l'home mor... se li ha acabat el temps. 
Tu tot espantat/da t'adones que lo de la bomba és veritat i tens poc temps, has de descobrir la contrasenya d'accés a la casa si vols seguir amb vida!!
....................
Imagina que te n'has sortit
....................
Un cop dins t'adones que també és una trampa. La casa està totalment a les fosques, té més de 50 habitacions, i cada habitació l'ocupa algú que ha estat segrestat abans que tu, però totes les habitacions tenen un guardia de l'organització que les custodia perquè ningú pugui comunicar-se ni escapar. L'únic moment del dia en que veus a la resta de presoners és a l'hora de sopar, quan els vigilants t'acompanyen al menjador. Un cop sou al menjador teniu totalment prohibit parlar entre vosaltres, ni tan sols podeu fer cap gest per comunicar-vos els uns amb els altres, sinó us mataràn. 
El tercer dia de ser tancat allà, un dels vigilants us explica que l'organització críminal ha complert 10 anys, i que per celebrar-ho pintaran els coixins d'una o més habitacions, de color vermell, de tal manera que quan hi apoyeu el cap us quedarà una marca vermella a la cara, però vosaltres no ho percebreu de cap manera.  També us diu que les persones que es despertin amb la cara pintada podràn escapar. Com que vosaltres quan arribeu a l'habitació no veureu res més que foscor haureu d'esforçar-vos per saber si sou els escollits, i llavors, en pic ho descobriu, els escollits podreu fugir, sense oblidar que que no us podeu comunicar de cap manera, ni carotes, ni gestos, ni res de res. Però si algú s'equivoca i no està pintat, o bé està pintat i no se n'ha adonat, o bé supera un temps determinat per sortir, serà torturat fins a la mort. 

El cinquè dia, tu i cuatre companys més sortiu corrent de la casa, sou lliures, i no ha mort ningú més. Heu aconseguit descobrir que tenieu la cara pintada de vermell i sortir a temps. Un cop els 5 heu fugit ben lluny, els expliques el cúmul de circumstàncies que t'han portat fins allà, i ells també t'expliquen les seves històries i junts escapeu del bosc. 

En arribar a la carretera us trobeu un cotxe amb un home mort a dins.  Té dues ferides de bala, una al pit i l'altra al cap, la pistola no hi és, per tant us adoneu que ha estat assassinat. Decidiu marxar rapid d'allà. Quan arribeu al poble més proper aviseu la polícia, li expliqueu que heu trobat un home mort i també li expliqueu totes les visicituts que heu hagut de patir. Poc després la polícia torna i us explica que misteriosament no es troben forats de bala al cotxe, que les portes estaven tancades i que les finestres estan totalment pujades i amb els vidres intactes, i que tot i que la pistola no és dins al cotxe, l'home sembla haver-se suïcidat. Què pot haver passat?

En el fons a tu tant te fa, només estàs desitjant tornar a casa. Tot i amb això estàs content, perquè la polícia t'ha dit que les assegurances et cobreixen tot tipus de robatori i segueixes sent igual de ric. Així que decideixes convidar als altres 4 companys a descansar a casa teva on hi tens tot tipus de comoditats. La polícia us hi porta, i el primer que fas en arribar a casa teva és despatxar al teu vigilant. La resta de companys es queden estupefactes, perquè tu els hi havies explicat que li estaves molt agraït al vigilant, perquè et va salvar la vida, i ara el feies fora...; però en el fons, després de tot el que havien passat, els hi importava ben poc el que passés entre tu i el teu vigilant. Només desitgen gaudir d'una mica de tranquilitat.___

Fi!


Potser els enigmes ja els haureu sentit alguna vegada, però els recordeu? podeu respondre les següents preguntes??  
  1. - Com ho fan les tres dones grasses per no mullar-se?
  2. - I l'home com pot ser que no es mulli el cabell?
  3. - Com ha pogut esquivar el gat?
  4. - Quin interruptor encèn la bombeta?
  5. - Què ha passat amb en Pau i la Sílvia?
  6. - Com has desxifrat el significat dels números i has aconseguit la contrasenya del banc?
  7. - Com has descobert la contrasenya per accedir a la casa?
  8. - Com has sabut que estaves pintat i que havies de sortir per ser lliure?
  9. - Què ha passat amb el mort del cotxe?
  10. - Per què has acomiadat al teu vigilant?
Jejeje! Espero que us hi hagueu de trencar una mica el cap... 
Agraeixo respostes i comentaris! Per cert, les respostes escriviu-les en color blanc, així només les podrà veure qui les sel·leccioni i no les veurà directament als comentaris!
Ànimu!
  

    dimarts, 19 de gener del 2010

    De què rius imbècil?

    L'un reia, mentre l'altre li tirava fotos.

    L'havien liat. N'eren conscients, sabien que allò era fer-la grossa, segurament per això immortaitzaven el moment... però probablement cap dels dos no s'imaginava la catastrofe que provocarien. Estaven matant la natura; els arbres, les muntanyes, els animals i les persones, ni més ni menys que 5 persones van morir per la seva estupidesa.

    I no van dir res? Es van amagar i van fugir.

    Un cop vista la foto... 


    Si es demostra que van ser ells, n'hi ha per tancar-los per sempre més!

    Suposo que almenys deuen tenir remordiments de consciència, i això si que dura per tota la vida...

    ...i a veure si aquests remordiments se'ls hi encomanen una mica als polítics, que el primer que fan sempre és espolsar-se les responsabilitats amb mentides institucionals.


    Aquí us deixo uns videos sobre el tema.











    dissabte, 9 de gener del 2010

    Va de cine...

    L'any comença amb CINE!

    No ens enganyarem, jo no sóc gaire cinèfila, però aquest any he l'he començat amb dues pel·lícules molt diferents però les dues molt interessants.

    Fa uns dies vaig anar a veure AVATAR, una pel·lícula per tots els públics que, tot i haver estat críticada per tenir un argument semblant al de Pocahontas, a mi i a la resta de persones que van anar amb mi al cinema, ens va agradar molt. Cal dir que la vam anar a veure en 3 dimensions (ulleretes i tal...) i això va millorar molt l'experiència.



    La pel·lícula té un missatge antiimperialista, posant en evidència el sistema de valors i creences de la major part de la població del nostre planeta i plantejant una forma de vida  lligada a la natura a través d'una espècie extraterrestre singular. Com he dit l'argument no és gaire original, i no deixa de ser una "superproducció" americana pensada per captar un alt nombre de públic, però que té un fil conductor molt pedagògic i té idees molt creatives per definir els personatges i el seu vincle amb la natura.

    James Cameron, el director, ha tardat 12 anys en crear aquesta pel·lícula, la qual cosa ha augmentat l'espera dels entesos en cinema i també les crítiques dels que esperaven alguna cosa excepcional. La pel·lícula no és excepcional en argument, però si que ho és en efectes especials. Els paissatges creats són fantàstics, la connexió entre els éssers vius està molt ben pensada i el rollo del 3D, tot i que inicialment em va costar acostumar-hi la vista, és una passada! Jo recomano que aneu al cinema a veure-la en 3D, és una bona forma de passar l'estona i sortir content.

    L'altra pel·lícula que he vist i que m'ha captat, no tant per les seves imatges, sinó pel seu argument és L'ONADA, de Dennis Gansel, basada en l'experiment pedagògic d'un professor amb els seus alumnes.



    Durant una espècie de "jornades culturals" a l'institut, un professor d'educació física es proposa explicar als alumnes què és l'autocràcia com a forma de govern. Aleshores planteja als alumnes diverses qüestions i els estudiants no creuen que sigui possible la repetició d'una dictadura a l'Alemanya actual, ja que creuen que ideals com el nacionalsocialisme ja no serien possibles avui en dia. Aleshores el professor decideix dur a terme un experiment formant un grup de joves amb uns ideals comuns que anomenarà "L'Onada". Finalment l'experiment se li escapa de les mans.

    Aquesta pel·lícula no deixa a ningú indiferent, qüestionant la influència d'alguns líders sobre les masses i el poder que aquestes poden arribar a tenir. És molt interessant i obliga a la reflexió; us la recomano.


    dilluns, 30 de novembre del 2009

    La història de les coses



    Provocant el canvi... Mireu el video...





    Això si que és una bona forma de fer pedagogia...

    El canvi és possible?? 

    El canvi és obligat!!!!!!!!!!!!!!!!!


    dimarts, 10 de novembre del 2009

    Tardor

    Ostres... em sorprèn haver escrit un poema tan trist.






    Digue'm que aquest any no em cauran les fulles,
    jura'm que aquest cop el dia serà llarg,
    despulla'm perquè aviat no arribarà el fred,
    perquè no puc soportar reviure
    una altra tardor a la meva natura agonitzant.



    Tot sigui per participar al 133è concurs literari del Jesús M. Tibau!

    divendres, 6 de novembre del 2009

    La Castanyada


    Fa dies que em sento com si fés tard a algún lloc... al blog!!
    Però suposo que els escrits van lligats amb la creativitat i... on dieu que es compra? Jajaja!

    Bé, som-hi!
    ......................................

    A Catalunya, la nit del 31 d'octubre és la nit que els catalans coneixem com La Castanyada i, en principi, això és el que celebrem. I el dia 1 de novembre és el dia de Tots Sants, que vindria a ser el dia en que es recorda als familiars difunts.

    Com en la majoria de festes tradicionals, en aquestes dates festives coincidim amb moltes altres cultures, ja que nosaltres no som els únics que durant aquests dies fem festes relacionades amb el record als morts. La coincidència es deu a que aquestes festes estàn vinculades amb el seguiment del cicle vital de la natura i els períodes estacionals. Al novembre podem dir que la natura mor, perquè arriba el fred i els arbres perden les fulles, les collites s'acaben i res reviscolarà fins a la primavera.

    Jo tota la vida he celebrat la Castanyada, de petita amb els pares i després amb els amics, que aprofitem per passar la nit a qualsevol mas, bebent i menjant castanyes i panellets. I al dia següent es va a porta flors al cementiri (això vaig deixar de fer-ho al mateix temps en que vaig deixar de celebrar la castanyada amb els pares... els cementiris no m'agraden gens...).


    Des de fa bastants anys, sobretot des de l'arribada del Port Aventura i la seva publicitat, la tradició americana de Halloween, que és la seva festa tradicional en aquestes dates, és cada vegada més present entre nosaltres. I evidentment es converteix per a moltes famílies amb un estimul de consum més. Jo, de vegades massa radical, sempre m'he negat a acceptar Halloween. Sempre he defensat que la Castanyada ja està prou bé com a motiu de trobada festiva amb els amics i que no cal res més, que nosaltres ja teniem una festa pròpia i no cal adoptar-ne d'altres.

    Però, com en la majoria del casos, les coses no són blanques o negres, ni bones o dolentes; les coses són com són i depèn de tu i de la forma com les visquis o les utilitzis que prenen un sentit o un altre. Amb això vull dir que, per més que de vegades ens pesi, no podem tancar els ulls davant una realitat que potser no ens agrada, sinó aprendre a conviure amb ella. 

    Jo treballo en un espai juvenil i tinc clar que la Castanyada, per més que ens entossudim a defensar-la, no pot competir amb segons quines característiques de la celebració de Halloween, i menys a nivell d'interessos juvenils, . Tots ens hem deixat captivar per les històries de por, les pel·licules de terror, etc. i sobretot quan erem adolescents, per tant, davant l'aparició de passatges de terror, festes de disfresses de zombies, etc. relacionades amb celebracions de Halloween, amb només una peperina de castanyes i un plat de panellets, no hi tenim res a fer, i menys quan es poden tenir les dues coses la Castanyada i Halloween. Així que hem d'acceptar-ho i intentar-ho portar al nostre terreny de la millor manera possible.

    Aquest any, després d'uns quants anys escoltant demandes de festes de disfresses satàniques, de passatges de terror, de pel·lícules de por, etc. a l'espai juvenil ens hem decidit per fer realitat les il·lusions d'alguns joves del poble (recordem que no totes les famílies poden portar els seus fills al Port Aventura), i hem muntat un passatge del terror. Hem adornat l'espai, ens hem disfressat i hem espantat tots aquells que han volgut venir a patir una mica; intentant, això sí, que tothom ho anomenés passatge del terror a "seques", sense que aparegui per enlloc la paraula Halloween. Però després d'això, m'he sentit acusada de "traidora" de forma indirecta o no, per diverses persones que m'havien escoltat discursos en defensa de la Castanyada i... probablement tenen raó en molts dels seus arguments, però jo em pregunto... tinc dret a canviar d'opinió? puc adaptar les meves creences i/o ideologies a la realitat on visc? o no?

    Per Nadal també ens trobem amb el Tió i el Pare Noel. Jo, com tots els de la meva generació, només he fet cagar el Tió tota la vida, i si pot ser, m'agradaria no integrar el Pare Noel a les meves festes, però... qui sap? la vida dóna molts tombs i... potser un dia el Pare Noel em porta un regal... llavors què? el podré fer servir?

    Només vull dir una cosa, les tradicions no són inamovibles, amb això no vull dir que no haguem de fer tot el possible per no perdre les tradicions i per defensar la cultura catalana, però, probablement la millor manera de defensar-les no només depèn de com es celebrin les festes. A més, mireu aquest enllaç de La Carrutxa, el centre de recerca i difusió del patrimoni etnològic i la memòria històrica i veureu que la Castanyada ja ha canviat molt des dels seus orígens i que també deriva de cultures anteriors.


    Per acabar, deixo una pregunta al blog i qui en tingui ganes, que en fagi un comentari com a resposta. 

    Considereu que he comès un delicte cultural?

    Mereixo algun càstig?

    Jajaja! Fins aviat!

    dimarts, 13 d’octubre del 2009

    Retornant als orígens del blog!

    Últimament he estat intentant modificar la plantilla del blog, perquè jo sóc d'aquelles persones que sempre que puc busco i rebusco perquè les coses m'agradin més i més, però ara ja tinc claríssim que no sempre es pot aconseguir... perquè tot i haver provat moltíssimes plantilles interessants, cap ha permès que hi tigui tots els gadgets que m'interessen en perfecte estat i, tampoc és qüestió de convertir el meu blog en un d'aquells blogs que estàn tan atapeïts de coses que no saps ni per on començar a mirar-te'l. Així que al final, he tornat a la plantilla inicial... i farem el que podrem amb el que tenim!! Tot i que si algú coneix plantilles que no donin problema al format del blog, doncs que em fagi un comentari i em passi l'enllaç...

    Aprofito aquesta explicació per demanar disculpes a algunes persones que m'han dit que tot i voler fer comentaris al meu blog, no han pogut escriure'ls, em sap greu, perquè la veritat és que, com a qualsevol blogaire, entrar i trobar-hi comentaris és una de les millors satisfaccions, i ves per on, per voler-lo fer bonic, me n'he perdut alguns! Espero que a partir d'ara no hi hagi més problemes, perquè com diu aquesta imatge del blog del "bar dels poetes" http://elbardelspoetes.blogspot.com/ 





    Gràcies a tots els que passeu a visitar el meu blog i, sobretot, gràcies a aquells que hi deixeu comentaris!