Equip.

Com en totes les coses, podem gastar-nos molts diners en equipament per a nosaltres i per al nostre animal. En general, tot és estudiat i  correcte, i queda molt bé, però, per a nosaltres, i sobretot al principi, cal anar a allò que realment és útil i necessari, fins i tot reduir les compres a allò que és imprescindible. Cal tenir present que aquest és un un Món elitista, encara que cada cop menys, i fins i tot el material és car de forma justificada, ja que es tracta en molts casos de veritable artesania on la pròpia matèria primera ja és cara, cas dels guarniments fets a ma amb cuir.

Començarem per allò menys important, la nostra roba. Les botes de muntar i els pantalons poden semblar una simple moda o unes eines per a marcar la diferència entre els que muntem i els que no, però no és així, realment són còmodes i sí que marquen una diferència, la d’una excursió còmoda i agradable i un mal de cames i peus que ens espatlla el dia. No paga la pena de prescindir-ne, n’hi ha models força assequibles i soferts, que duren molt. Evidentment, ens estem referint a les botes de plàstic, imitació pell, les de pell de veritat sí que són cares i requereixen un manteniment, ja les comprarem quan ens hi anem dedicant molt o les aconseguirem quan algú tingui un detallet...

Si no ens agrada el tema de les botes perquè ens donen calor o per qualsevol altra causa, o com a substitutes per a l’estiu, podem usar unes polaines afegides a qualsevol calçat còmode, hi ha gent que fins i tot ho prefereix sempre.

Sobre els pantalons no cal donar massa explicacions, sols que no els compreu blancs, lluen molt però, és clar, no els farem nets ni amb tot el lleixiu de casa.

Una armilla plena de butxaques també ens serà pràctica, pensem que cal dur els pantalons completament buits, i que és molt més pràctic de dur les coses que ens calguin damunt nostre que enganxades al cavall, si no és que parlem d’embalums seriosos –sortides llargues- Tot i amb això, unes alforges també són útils. Hi ha gent que hi porta fins i tot el mòbil (!), no és que ho trobem malament, pot ser un element útil, però millor portar-lo parat i utilitzar-lo en cas de necessitat.

Poca cosa més cal, Ah! sí, el casc, hem d’aconsellar que useu sempre casc, ningú no es deslliura d’alguna caigudeta de tant en tant, i el casc ens salvarà una de les parts més delicades de la nostra anatomia, el cervell, que quasi tothom sol portar dins del cap, encara que molts motoristes sembla que el tinguin al colze. D’acord, pot semblar una nosa totalment innecessària, però a la llarga ni ens n’adonarem i, a més, ens servirà per a tapar-nos el sol, ja que, si no els duguéssim ens caldria una gorra.

Els ajuts per a empènyer el cavall són optatius, i, en la majoria de casos, innecessaris. Hi ha gent que no es pot separar d’una fusta o fuet i d’altres que sempre porten esperons. Particularment, creiem més en la veu com a forma d’esperonar o augmentar el pas de l’animal. En tot cas, uns esperons senzills, sense punxa, ens poden ajudar per a determinats cavalls que són més tranquils o que, de vegades, es resisteixen a passar per algun lloc que els fa por.

També podem recollir una petita branqueta seca en un moment determinat per a aquesta mena de dificultats, però, ja ho hem dit, no som amics de burxar en excés els animals, es pot produir una reacció exagerada o una insensibilització als ajuts, la qual cosa els farà esdevenir inútils quan realment ens calguin. Un dels espectacles més deplorables que ens ofereix el món de l’equitació és el d’aquells genets amb esperons punxeguts –de rodetes o estrelles, tipus oest americà- que arriben a fer sagnar l’animal de tant burxar-lo. En molts casos, aquesta mena d’afegitons als peus va junt amb un elevat grau alcohòlic al cervell, o amb una baixa quantitat de neurones vives.

Si anem a fer una excursió llarga, haurem d’augmentar una mica el nostre equipatge, hem de preveure l’arrencada d’una ferradura, per la qual cosa ens caldrà dur martell, desferrador, claus...i les parades de descans, amb la qual cosa ens caldrà una cabeçada de quadra i un ramal prou llarg. Un esprai antisèptic per a possibles ferides no ens farà nosa, ja que és útil per a moltes coses.

De tota manera, és clar, aquest ja és un altre tema, n’hem de saber una mica més, ja que ens caldrà saber ferrar i desferrar, per exemple.