Davant el caos financer que patia la zona republicana durant la guerra (atresorament de monedes de plata per part de particulars com a moneda de refugi, i per part del govern per a poder comprar a l'exterior, entre d'altres), la Generalitat va fer una emissió de bitllets de Paper Moneda Nacional Català durant el setembre de 1936. Tot i fer-se proves de disseny de bitllets que anaven des de les 1000 pessetes fins a una pesseta, finalment només es van posar en circulació els de 10, 5 i 2,5 pessetes. El gran error de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Josep Tarradellas, fou que si bé aquests bitllets facilitaven el moviment de l'economia catalana, no resolgueren el problema de la manca d'efectiu fraccionari per a operacions menudes, ja que la pesseta encara era un valor massa alt. A tall d'exemple, un treballador cobrava entre 8 i 12 pessetes diàries, però la majoria de productes que utilitzava el poble encara es comptaven per cèntims: el diari (10 cts.), un litre de llet (80 cts.), un quilo de pa (75 cts.), un quilo de patates (25 cts.) o un litre de benzina (75 cts).
Com a solució casolana, els comerços, botigues i fàbriques emitiren vals i bons fraccionaris per al canvi. Veient que l'invent funcionava i a causa de la pressió del poble reclamant valors més baixos, la Generalitat va permetre als ajuntaments crear una moneda local limitant el seu ús al terme municipal (obviament, garantint l'emissió d'aquestes monedes a un dipòsit de moneda legal i oficial de la Generalitat o del Banc d'Espanya). En resum: els ajuntaments, aprofitant la Llei Municipal Catalana del 9 d'octubre de 1936 que els autoritzava a organitzar localment la vida econòmica, administrativa, cultural i de defensa, es van limitar a "tallar en petits trossos" els bitllets de curs legal.
Així doncs a finals de 1936 i sobretot durant el 1937, els propis ajuntament possaren una mica d'ordre a la situació econòmica que afectava a Catalunya. L'ús de moneda local durà fins el 25 de febrer de 1938, quan el govern de Manuel Azaña (amb seu a València en aquells moments), publicà un parell de decrets prohibint la circulació i emissió de tot paper moneda local o regional
El 21 de maig de 1937, a la sessió municipal de l'Ajuntament de Balsareny, fou aprovada l'emissió de bitllets locals per un valor de 5000 pessetes, repartits en bitllets de pesseta (3000 unitats) i de 50 cèntims (4000 unitats). S'encarregà el disseny al dibuixant manresà Anselm Corrons i aquest es el resultat:
Posteriorment, el 16 de juliol de 1937, s'acordà retirar aquesta emissió i fer-ne una altra, de 10.000 pessetes (6000 de pesseta, 6000 de 50 cts.) i afegint el valor de 25 cèntims (9000). El bitllets de 25 s'esgotaren ràpidament i el 13 de setembre es va fer una nova tirada per valor de 1250 pessetes. El fet més curiós de l'emissió de 1937, es que tot i que aparentment no hi ha diferència de disseny respecte la primera (exceptuant una lleugera variació en la mida i per la llegenda "Sèrie A"), si ens hi fixem bé, a la dreta del castell hi falta alguna cosa...
