Vés al contingut

Xantatge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Xantatge (pel·lícula)».

El xantatge és la coacció que hom fa damunt algú amenaçant-lo de manifestar coses veres o falses que el poden perjudicar moralment o materialment en el cas que es negui a fer allò que el coaccionador li exigeix.[1] Segons el codi penal de l'Estat espanyol és considerat un delicte.[2] No s'ha de confondre amb l'extorsió. La paraula prové del francès chanter, no en el sentit de cantar, però en el sentit argòtic de «fer confessar alguna informació que es volia mantindre oculta».[3]

Per extensió, es parla de xantatge quan una institució abusa el seu poder per obtenir el que vulgui d'un tercer vulnerable.[4] Exemple: el xantatge publicitari de la indústria automotriu per obtenir una premsa menys crítica amb l'escàndol de les emissions[5] o el xantatge dels llocs de treball quan una empresa no rep les autoritzazions o excepcions que vulgui.[6] En les relacions personals i la violència de gènere hi ha el fenomen del xantatge de la violència: «seràs meva perquè, si no, et destruiré».[7]

En català, encara no hi ha un verb derivat, l'expressió més utilitzada és «fer xantatge», la forma xantatjar, per anologia amb «coratge, encoratjar» seria possible, però encara no és reconeguda pels diccionaris.[8]

El xantatge és una tàctica corrent de serveis secrets d'estat. Anomenat kompromat a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques des dels anys 1930 sota Stalin el xantatge d'estat va esdevenir una potent eina per controlar individus i grups, fins a l'actualitat.[9] A l'Espanya del principi del segle xxi, se cita José Manuel Villarejo com un especialista de kompromat.[10]

Referències

[modifica]
  1. «Xantatge». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Garcia Albero, Ramon. «Delicte de xantatge (art. 171.2 C.P.)». A: Els delictes contra la llibertat i contra la llibertat sexual (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 21-22. 
  3. «Xantatge». Levante-EMV, 28-02-2017.
  4. Mas-Colell, Andreu «El xantatge de la por ha fracassat». Ara, 23-12-2017.
  5. Munster, Jean-François «VW userait du chantage publicitaire pour faire taire la presse» (en francès). Le Soir, 30-09-2015.
  6. Oliveras, Carmina «Iberpotash vol abocar al Cogulló, amb limitacions». El Punt Avui-Catalunya Central, 13-05-2017, pàg. 24. «La CUP critica “el xantatge” dels llocs de treball»
  7. A.-Etxearte, Odei «El xantatge violent». El Punt Avui, 27-10-2017, pàg. 3.
  8. Grau Parés, Anna; Cardús, Jordi; Irazuzta, Ignasi. «Consultes lingüístiques i terminològiques». Universitat de Barcelona, 14-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-15. [Consulta: 14 febrer 2018].
  9. Juliana, Enric «Kompromat». La Vanguardia, 19-11-2012.
  10. Cadenes, Núria «No és Villarejo». El Temps, 1962, 17-01-2022 [Consulta: 26 maig 2022].