Espais verds de Figueres

Per esperar les festes de Nadal, hem preparat els parterres de flor de temporada amb molta estimació i intentant estalviar, treballant amb planta econòmica, gens ostentosa. Amb aquestes plantes, cap al mes de gener i febrer podem tenir la ciutat plena de flors.

Us proposem una caminada: des de la Plaça Jaume I, passant per la Rambla nova, travessant pel carrer Nou, arribant a la Plaça Ernest Vila i acabant fins la Torre Galatea, Torre Gorgot.

Oservarem els parterres que tenen la flor petiteta. Aquesta varietat de violes, que s’anomenen Viola cornuta, té la tendència a esdevenir una mata d’uns 30-40 cms d’amplada; queda completament plena de flors molt vistoses amb una bona gamma de colors.

Com podreu observar, a la Plaça Ernest Vila s’hi ha construït un collage amb flor, i fins hi tot hi ha un indret petit destinat a bulboses. Enguany hem apostat pels narcisos, ara amagats, que floriran durant el mes de febrer, amb profuses flors grogues i un bon perfum.

Al davant de la Torre Galatea hi hem plantat cols ornamentals seguint una sanefa que, de ben segur, agradarà als més curiosos que es vulguin acostar fins a aquest punt.

Durant aquest mes de setembre recomanem a tothom de visitar els jardins Puig Pujades, al costat del teatre Jardí. Concretament, us recomanem de fixar-vos en les plantes enfiladisses que hi ha a la paret, les Plumbago auriculata, i també Ampelopsis i Rhyncospermum jasminoides. Aquestes enfiladisses van ser plantades el mes de setembre de l’any 2010 com a solució per a tapar els grafits de la paret, i ara es pot veure el resultat d’aquesta iniciativa. Us agrada?

El dimarts 11 de setembre, en plena diada de reivindicació nacional i de peticions d’independència, a la plaça de l’Ajuntament es va celebrar una tarda de sardanes, amb la cobla Els Rossinyolets. S’hi va aplegar molta gent. Alguns van ballar sardanes, mentre que d’altres varen asseure’s a l’ombra de les magnòlies esplèndides que van de banda a banda. Vet ací, uns dels arbres més representatius de la nostra ciutat.

Per a més informació sobre les magnòlies, consulteu aquest enllaç.

Per a les magnòlies de la nostra ciutat, també podeu consultar el llibre de Josep VIÑAS i Cristina VIÑAS, Els arbres de Figueres, pàgs. 82 i 83.

Durant l’estiu, bona part dels nostres esforços van dedicats a la conservació dels espais verds, sobretot tenint en compte la calor i la manca d’aigua. Per mantenir en bon estat les rotondes, és necessaria una bona irrigació (sempre amb el màxim d’estalvi possible) i una bona conservació. Vet ací on rau la importància de les nostres brigades: en aquesta rotonda, situada just al davant de la plaça Josep Pallach, entre la zona del Poble Nou i del Vila-Jardí, dos treballadors tallant la gespa amb tallagespes. A més de la gespa, formada per diverses espècies, hi ha en aquest punt palmeres com les Phoenix canariensis i les Chamaerops humilis, i d’altres espècies, com Phornium tenax, Euryops virgineus i Nasella tenuifolia. Tasques de manteniment, doncs, que són habituals, però absolutament necessàries per a la bona imatge de la ciutat.

Durant el mes de maig i aquests dies de juny, els figuerencs i figuerenques i els visitants de la ciutat hem gaudit del vermell dels rosers “La sevillana”. N’hi ha, concretament, al Parc Bosc, al parterre esquerre de la carretera que surt cap a Olot i al costat de l’estàtua de la “Dona al vent” (vegeu-ne la fotografia).

Es tracta d’uns rosers amb una capacitat molt gran de florir. Alhora, són molt resistents a les malalties i les plagues. Fan la floració en poms de roses formant masses denses, i tenen capacitat de fer diverses floracions a l’any.

Us agraden?

Quan ja han passat uns dies d’ençà de les fires i festes de la Santa Creu d’enguany, podem constatar que hem tornat a veure una Figueres bonica, en part pel bon temps que ha fet i, en part, pel treball que s’hi ha fet de jardineria. Des de Fisersa Ecoserveis s’ha intentat que fos així, amb una feina rigorosa i que fes lluir cada detall per a les festes.

Breument, volem comunicar-vos algunes notícies i opinions:

- Van quedar especialment boniques les escales de l’església de Sant Pere. Cada any, per Santa Creu, preparem les escales. Enguany, amb el treball de la parròquia, la intenció és que llueixin tot l’any.

- Seria bo de visitar els castanyers d’índies (Aesculus hippocastanum) de la Plaça triangular. Ara tenen una coloració espectacular!

- El dia 2 de maig es va celebrar la tradicional “Festa de l’arbre” per a les escoles de primària, al Parc Bosc. Els nens i nenes van participar en tres tallers molt interessants i van plantar uns arbres que, a hores d’ara, ja van creixent.

- Remarquem una exposició al Castell de Sant Ferran que dóna renom a la candidatura de Figueres a ser “Vila Florida”.

Visca Figueres!

Detalls florals als parterres i a les jardineres de la Rambla

Durant aquest mes d’abril hem redecorat la plaça el·líptica (la rotonda que surt del barri de l’Eixample cap a la carretera de Llançà) amb una combinació a l’estil francès, jugant amb les combinacions d’arbustives de flor amb flors de temporada.

Sens dubte, la presència de la Salvia nemorosa, li dóna un caràcter marcadament romàntic. El color lila d’aquesta llenyosa combina magníficament bé amb el verd de l’entorn. A més, hi ha petúnies de colors i Viola cornuta. El Pennisetum rubrum ja està brotant, i també hi ha presència d’heura rastrera variegada.

Detall de Salvia nemorosa

Després d’un cru hivern, curt però intens, la primavera ha brotat amb força. A Figueres, hem pogut recuperar les gespes (algunes encara estan en procés), i les flors van prenent el màxim esplendor. Per exemple, les violes grogues de la plaça Ernest Vila.

Aquest any experimentarem amb espècies noves. Es treballarà amb espècies usualment poc utilitzades a la ciutat, com bulboses del tipus anèmones, Gypsophilla (flor de fer rams), dàlies , amb plantes com Silene, hortènsies, Pennisetum, calèndules, d’entre d’altres.

Si les voleu visitar, les Silene pendula es troben a les jardineres del final del C/Nou. En aquests moments n’hi ha poques (a causa del vandalisme!). També, com alguns de vosaltres ja sabeu, a Figueres hi trobem la varietat Silene sennenii endèmica, al camí circumdant del Castell de St Ferran. Aquesta és objectiu de nombrosos estudis i el seu cognom fa referència al mestre germà Sennen, botànic descobridor d’aquesta varietat.

Les anèmones es plantaran al llarg de la setmana vinent sota els pins de la plaça Ernest Vila. Esperem que aquest tipus de bulbosa doni el resultat esperat, ja que les condicions d’aquesta plaça són les ideals pel seu creixement.

Intentem fer agradable la ciutat cultivant un bon nombre d’espècies, esperant de donar noves textures i combinacions i augmentant la biodiversitat.

Amb aquest text informatiu, pretenem que els ciutadans i ciutadanes coneguin millor la ciutat de Figueres i la seva jardineria. Així, us donem informació sobre les gespes de la nostra ciutat.

Figueres disposa de 44.356 m2 de gespes. La majoria d’aquestes gespes estan formades per un 90% de Festuca arundinacia i un 10% de Poa pratensis. Pensem que aquesta combinació dóna una bona cobertura i rusticitat suficient a les zones verdes concebudes com a gespa. No és una gespa fina, com pot arribar a ser el Ray grass anglès, sinó que té una fulla més ampla. Per això, és més resistent a l’acció de les trepitjades i a la manca d’aigua.

La part de Poa dóna al conjunt del tapís una fulla més fina amb desenvolupament horitzontal, la qual cosa fa completar les possibles mancances de cobertura que pot tenir la Festuca, amb clara tendència a la verticalitat. Les dues espècies, però, són adaptades al clima mediterrani. Per tant toleren els sòls poc mullats i la sequera.

D’aquest total de m2 de gespa, un mínim d’un 30% estan formats per una barreja entre la fórmula anterior i gram (Cynodon dactylon). Aquesta última espècie és una gramínia de climes mediterranis que forma estolons, és a dir ramificacions laterals, semblants a les que fan les maduixeres, que la fan molt resistent a les trepitjades. El gram es propaga de tal manera que únicament sembrant un trosset d’estoló ja forma una nova colònia.

El gram, però, té una particularitat: els mesos freds, per resistir les baixes temperatures, sobretot les nocturnes, queda aturat en quant al seu creixement vegetatiu; resta en repòs hivernal i dóna a les gespes el color blanc-groguenc tan característic.

Tenim un clar exemple a Figueres de zona únicament formada per gram: el tapís vegetal de la rotonda del final del carrer Nou. Fins que les temperatures nocturnes no passin dels 10 graus de mitjana no començarà a desenvolupar-se de nou.

Tenim també una nova espècie anomenada Zoysia japonica. És una prova pilot que es va dur a terme en una de les praderes del Parc dels Olivars. Aquesta té la particularitat que també pren tons ocres quan baixen les temperatures.

Entre les gespes s’hi ha introduït el Cynodon dactylon, una espècie gramínia autòctona de clima mediterrani, que poc a poc va colonitzant. Es fa una tasca anual en gespes dirigida a controlar el nivell de gram, per tal que no ho vagi colonitzant tot poc a poc.

Fotografies: