Patates braves

Per tot el territori català i espanyol hi ha una tapa que regne per sobre de les altres, es tracta de les patates braves. Tot i que es poden menjar com a plat fort, sigui entrant, la majoria de vegades es prenen durant l'aperitiu.

És ben típic quedar per fer unes cerveses i prendre unes patates braves; i és que si la salsa és picant cal tenir una beguda refrescant a prop per poder contrarestar la picor de dins de la boca.

Si observem el seu nom veurem de seguida que ve donat per la salsa picant que acompanya a les patates fregides. Aquesta salsa està elaborada bàsicament amb sofregit, tabasco i de vegades maionesa, tot i que s'hi poden afegir d'altres ingredients com pebre o d'altres espècies. A Catalunya de vegades se serveixen amb salsa brava i salsa allioli, tot i que normalment es tracta de dues tapes diferents.

Hi ha llocs típics, reconeguts, cèlebres; però també n'hi ha molts que mai sortiran a cap revista i, en canvi, ofereixen les millors braves que un es pugui imaginar. I és que el món de les patates braves és així, no cal ser un gran cuiner; en gran part cal tenir una bona matèria prima (sobretot fugir dels congelats) i una salsa que agradi, atrevida. 

Poden ser senzillament unes patates amb salsa brava o es poden fer plats més elaborats, però en tot cas el més important és que aportin tant el gust de la patata com el d'una salsa saborosa.

Recull de receptes:

L’Anna de Retalls de cuina: braves sense gluten
La Roser de Trifàsic de Baileys: patates i braves i moniatos a la brava
La Carme d’All i julivert: patates braves no picants
L’Anna de A mossegades: patates braves veganes
La Sao de Rapa tachos: braves amb romesco i oli de xoriç
La Marta de Cuina diari: bunyols de patata brava
La Dolores de Mi gran diversión: patates braves Ca la Lola
La Isabel de La cuina de la Isabel: patates braves
La Caterina de Taula posada: patató a la brava
La Gemma de Amb ganes a la cuina: braves
La Dolors de Blog de Cuina: patates braves al forn amb allioli de codony
La Susanna de En Roc a la cuina: patates braves
La Mayte de La Fonda Deza: patates braves
La Lourdes de Els fogons de l’avia Nuri: patates braves
La Judith de El món de Juju: patates braves gregues
El Miquel de Les receptes del Miquel: patates braves amb allioli
La Mònica de Coses de Llàbiro: patates braves

Moltíssimes gràcies per la vostra participació. 

Aquest mes us demanem disculpes per la desorganització que hem tingut. Esperem que després de l'estiu ja no anem tant ofegats de feina i poguem tornar a comptar amb la vostra participació i seguir amb els reptes mensuals de Memòries d'una cuinera. Bon estiu!

La unió fa la força

-Vull fer un vermut! –Exclama la Maria quan tota la família va caminant cap a casa. Ha sigut un matí molt calorós. Estan tots morts de set i comencen a notar el cansament a les seves cames. No és d’estranyar, ja que han passat tres hores llargues arreglant la plaça del poble. No han sigut els únics, és clar; gairebé tots els habitants s’hi han congregat a resposta d’una crida de l’ajuntament. Resulta que la porxada principal, decorada tota de fusta, estava corcada completament. En un primer moment es va debatre si calia avisar o no a professionals perquè ho arreglessin. Però després es va resoldre que seria molt millor que els habitants tornessin a fer-se seva aquella plaça. Diem tornessin perquè anys enrere, molts anys enrere, quan el poble patia la fam de la post guerra, van fer seu aquell espai comú. L’alcalde era un súbdit dels guanyadors de la guerra i no escoltava els veïns, fins que per acte de rebel·lia cada fill de veí va ocupar la plaça de la vila i la van redecorar per donar-li un altre aire, modernitzant l’espai. Era una clara metàfora que volia expressar no només el descontentament amb el govern, sinó la capacitat organitzativa de la gent.

-Vols dir que vols fer un aperitiu, no? –Contesta la Joana gairebé sense aire.

-Vull dir que tinc set, tinc gana i no vull esperar més. Parem a ca la Mari i que ens faci unes braves. Si us plau!

La terrassa de Ca La Mari és el lloc preferit pel Pere, que no dubte en fer donar bot i exclamar una afirmació que escolten tots els que estan ben a prop.

-Sí, Sí! Una cervesa, unes braves... tu al sol, nosaltres dos a l’ombra, o al revés, és igual... vull unes braves!

La Joana somriu... i exclama:

-Però com pot ser que sempre us poseu d’acord per sortir-vos amb la vostra?

    

Recordeu:

• Fer la vostra versió de ro de patates braves -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
• No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de patates braves publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 13 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 15 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.