La veritat és que ja fa temps que tinc el blog totalment abandonat. Però aquesta bonica iniciativa d'enllaçar els blogs aprofitant l'11 de setembre i la Via Catalana em va semblar molt interessant, una bona manera de treure la pols al blog. Abans l'usava per escriure les meves cròniques i articles d'opinió especialment sobre futbol i Fórmula 1, les meves dues grans passions esportives. Però ara ja escric en un diari digital, formant part d'un grup de joves estudiants que volem guanyar experiència en el món del periodisme esportiu en català.
És precisament de l'esport català que m'agradaria parlar. No vull repetir totes les raons per les quals el dia 11 sortirem a formar la cadena humana, perquè segur que tots les tenim molt presents, però sí que m'agradaria posar èmfasi en el meu camp professional. Sí, el dia 11 també sortiré al carrer amb l'anhel de veure les nostres seleccions catalanes competir oficialment. Us imagineu Puyol, Xavi i companyia jugant un mundial de futbol amb la senyera al pit? Com serà sentir els segadors en un podi de Fórmula 1 en honor a un possible futur guanyador? On no caldrà esperar gaire serà al mundial de motociclisme. Serà Marc Màrquez el primer català "no-espanyol" en guanyar un mundial? Que interessant serà veure com es reorganitzen les lligues o què fa la selecció espanyola sense els jugadors catalans.
Perquè tinc ganes de viure en una catalunya independent, perquè no puc esperar més per veure les seleccions catalanes oficials i que els esportistes catalans puguin triomfar amb la senyera, aquest dimecres seré a la cadena humana. Serà un esdeveniment meravellós i el record que en guardarem serà inesborrable, però aquest ha de ser l'últim cop que ens mobilitzem d'aquesta manera per exigir la independència. No podem esperar al 2016; no podem anar més enllà del 2014. Ara és el moment. El pròxim cop que sortim al carrer, serà per celebrar la victòria. Ens veiem a la Via Catalana!
Aquest post forma part de la cadena virtual que ve del següent blog: Silenci, estem llegint
... i que continua al blog de: Joan Rodó
Esperem que aviat no s'hagi de reclamar Una nació una selecció.
ResponEliminaBona diada!!!
Bona diada!
ResponEliminaAnem enllaçant i resseguint la via virtual, després de tornar. esgotats, de la del carrer. Bona Diada!
ResponEliminaAhir no vaig poder arribar fins aquí però avui segueixo per no perdre'm res! I sí, seria bonic poder veure un dia el joc català reconegut com a tal... arribarà!!! :)
ResponEliminaes un apartat mes de la llibertat que demanen...estaria be i tant que ho estaria !!
ResponEliminagracies per voler participar en la cadena de blogs
Sí senyor!!! Per l'esport i per les seleccions també. Independència, ja!
ResponEliminaGràcies per ser a la cadena, Marc, arribo tard, però vaig passant poc a poc per llegir en calma tots els posts.