Recordo que la
primera vegada que vaig anar als Estats Units em va sobtar la quantitat de
banderes americanes que veia arreu. No era cap ocasió especial, però eren molts
llocs on es podia veure una bandera onejant. D’això fa ja més de 20 anys. Aquí
l’exhibició de banderes sempre ha estat pràcticament restringida als edificis
oficials i allò dels EUA em va sorprendre.
Jo vaig néixer a
Catalunya, en un temps en que el català no s’ensenyava a les escoles, i vaig
residir a Madrid durant uns anys, fins la meva adolescència, quan vaig tornar
aquí. Com acostuma a passar als que marxem, allà era la catalana i aquí la madrilenya.
Jo em veia de tot arreu i alhora d’enlloc. Mai vaig sentir especialment meva la
bandera espanyola, però tampoc la catalana. No m’he considerat mai nacionalista
en cap sentit, tot i que en alguns moments sí que he percebut com meus certs trets
o fets representatius d’un o altre col·lectiu.
Mica en mica, això ha anat canviant. Cada vegada hi han hagut menys coses espanyoles amb les que me he sentit identificada, i el sentiment de catalanitat ha anat en augment. Cada vegada que surto de Catalunya veig trets diferencials arreu, tant si viatjo per Espanya com si ho faig a un altre país. I em sento profundament catalana.
Les diferències no són un motiu de separació per sí soles. La convivència hauria de ser possible. Però estem exposats a que Espanya imposi per llei la seva llengua o ens retalli lleis pel sol fet d’estar fetes aquí.
Per això, ara tinc una bandera, la penjo, l’ensenyo, la porto quan cal. No sé per què ho fan els americans, jo ho faig per orgull.
Aquest blog està
enllaçat amb el següent http://ristorondinaire.blogspot.com.es/
Avui, més orgull que mai, del meu poble, de la meva gent, del meu país! Som una canya!!!
ReplyDeletePer cert, ja he enllaçat el teu post al Blog-Via!
ReplyDeleteTema extremadamente difícil, pero quiero expresar mi respeto hacia la democracia aunque la democracia en ocasiones no muestra ningún respeto hacia mí. Este es momento de banderas, pero deseo fervientemente que haya un día en que no existan ni banderas ni fronteras, ni ideas que hieren como armas a los que quieren que el hombre deje de ser un lobo para el hombre.
ReplyDeleteTorno a ser aquí, perquè no vull deixar d'agrair-te la teva participació i dir-te que llegir el teu post ha estat un plaer.
ReplyDeletePretenem mantenir el Blog-Via en actiu i si s'escau fer d'altres moviments col·lectius com ha estat aquest.
Si t'interessa seguir en contacte amb els blogs enllaçats per la independència i que t'avisem si ens en pensem alguna altra, envia'ns un correu dient-nos que sí, que vols seguir a
cadenablogs2013@gmail.com
Així podrem guardar la teva adreça i enviar-te la informació directament. Gràcies.