I.v. inch. n., to melt away, dissolve, melt (very rare).
I. Lit.: “utinam tua ista in sortiendo sors delicuerit,” Plaut. Cas. 2, 6, 47: “ubi delicuit nondum prior (sc. nix), altera venit,” Ov. Tr. 3, 10, 15: “Hyrie flendo delicuit,” id. M. 7, 381; cf. id. ib. 4, 253.—
II. Trop., to melt away, pine away; to vanish, disappear: qui nec tabescat molestiis nec frangatur timore nec alacritate futtili gestiens deliquescat, * Cic. Tusc. 4, 17, 37; Lact. 7, 12.