Eschscholzia californica Cham.

NOMS: Rosella de Califòrnia. Escòlzia. Flor de califòrnia. Castellà: Amapola amarilla. Amapola de California. Dedal de oro. Fernandos. Portuguès: Papoila da Califórnia. Papoila da jardim. Francès: Pavot de Californie. Italià: Escolzia californica. Eschscholzia. Papavero della California. Anglès: Californica-poppy. Gold Poppy. Alemany: Eschscholtzie. Kalifornischer Mohn. Kappenmohn. Schlafmützchen. Goldmohn. Neerlandès: Slaapmutsje. Grec: Εσχόλτζια καλιφόρνιας. Xinès: hua ling cao.

SINÒNIMS: Chryseis californica (Cham.) Lindl.; Omonoia californica (Cham.) Raf.;

DISTRIBUCIÓ: procedent de Nord-Amèrica, concretament de Califòrnia i Mèxic

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i de vegades subespontània a camps de conreu, vores de camins i llocs alterats.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual, amb tiges de fins 65 cm d’alçada, moltes branques dicotòmiques, glauca

Fulles basals peciolades, molt dividides, 3-pinnatisectes o 3-pinnatipartides, amb segments linears amb tres lòbuls terminals i un llarg pecíol,; les fulles caulinars son progressivament més petites i menys peciolades, totes de color verd glauc

Flors solitàries terminals de color taronja, de 2-4 cm de diàmetre, amb llarg pedicel (5-15 cm). Receptacle còncau, en forma d’embut o tubular amb marge ondulat i reflex. Calze ovoide format per quatre sèpals soldats formant un capell. Corol·la amb quatre pètals ovats, crenats, de color taronja o grocs, sovint amb una taca obscura a la base. Androceu amb nombrosos estams, més de 40, amb filaments inflats a la base i anteres linears ataronjades. Gineceu d’ovari súper llarg i estret amb un sol estil curt i quatre estigmes de llargària diferent. Floreix de maig fins l’octubre.

Fruit en càpsula allargada de fins vuit centímetres amb llavors esfèriques d’1 mm de diàmetre i reticulades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Entre les espècies exòtiques n’apareixen algunes de perilloses i molt agressives que ací no exhibeixen, ara per ara, una capacitat expansiva destacable i no generen pertorbacions importants o tenen una incidència molt localitzada. Tot i això cal estar molt alerta amb aquestes espècies, perquè qualsevol modificació de les condicions ambientals per causes naturals, com les relacionades amb el canvi global, o per actuacions antròpiques, com l’abandonament dels usos tradicionals dels territoris, poden despertar tota la seua virulència expansiva. Exemples d’aquest risc potencial són la grama (Stenotaphrum secundatum) o esta rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica), entre moltes altres.

USOS I PROPIETATS: La rosella de Califòrnia s'utilitza sovint en barreja de flors silvestres. Les flors es tanquen a la nit i s'obren quan el sol els toca cada matí, obrint els pètals sedosos que semblen fràgils, però, com sovint passa amb la família de la rosella, duren i aguanten sorprenentment bé, fins i tot en condicions de pluja i vent. Tolerant a la sequera. Prefereix sòls secs, arenosos i nitrificats amb bon drenatge. Requereix exposició a ple sol per oferir la millor floració. Multiplicació: Plantar les llavors, sense tractament previ, a la tardor o a la primavera, directament on es desitgen les roselles, ja que no es trasplanten bé. La germinació és ràpida.

Hi ha nombrosos conreessis amb una ampla gama de colors, com per exemple: ‘Appleblossom Bush’ amb flors rosa amb ratlles vermelles; 'Apricot Chiffon' groc rosat amb rosa i taronja; 'Dali' vermell; 'Rose Chiffon' rosa i blanc.

A causa de la seva bellesa i facilitat de creixement, aquesta planta s’ha naturalitzat a moltes parts del món, com per exemple a les Illes Canàries, tornant-se invasora d’espais naturals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Eschscholzia és en honor del naturalista estonià Johann Friedrich Gustav von Eschscholtz (1793 - 1831). Entre 1815 i 1818 va exercir de metge a la nau russa Rurick en una expedició en la que va coincidir amb el botànic Adelbert von Chamisso. Es van fer amics íntims pel que el botànic va denominar la rosella de Califòrnia amb el seu nom.

El nom específic californica és un epítet geogràfic que indica el seu origen a l’estat de Califòrnia, un dels Estats Units d’Amèrica.

Actualment és cultivada amb fins comercials a Europa Central i sud de França per les seves propietats ansiolítiques, sedants, inductores del son, lleugerament analgèsiques i antiespasmòdiques.

Aquesta planta va ser adoptada com a símbol de l'estat nord-americà de Califòrnia, però abans ja s’emprava tradicionalment pels natius i pobladors rurals com analgèsica i sedant.

Eschscholzia californica va ser descrita per Ludolf Karl Adelbert von Chamisso (Cham.) i publicada en Horae Physicae Berolinenses 74–75, pl. 15. 1820.

Família Papaveraceae

Lagerstroemia indica L.

NOMS: Laguerstrèmia. Arbre de Júpiter. Castellà: Árbol de Júpiter. Espumilla. Lila del sur. Èuscara: Indimitrea. Portuguès: Extremosa. Escumilha. Resedá. Árvore-de-júpiter. Italià: Mirto crespo. Albero di San Bartolomeo. Lagerstremia. Francès: Lilas des Indes. Lilas-d'été. Myrte de crêpe. Anglès: Astromelia. Crapemyrtle. Alemany: Kreppmyrte. Neerlandès: Lagerstroemia. Grec: Λαγκεστρέμια η ινδική.

SINÒNIMS:   Lagerstroemia chinensis L.; Murtughas indica (L.) Kuntze; 

DISTRIBUCIÓ: procedent de l'Himàlaia fins al sud de la Xina i la Indoxina, introduït a Europa al segle XVIII

HÀBITAT: Cultivat com planta ornamental als jardins i en terrasses o patis en test

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És un arbret o arbust molt ramificat en branques tetragonals, que pot arribar a fer sis metres d’alçada, amb un tronc d’escorça llisa de color gris rogenc i capçada redona.

Fulles caduques, oposades però les superiors alternes, amb curt pecíol, oblongues i l’àpex acuminat, amb el marge enter i de color verd obscur.

Flors en inflorescències en forma de panícula terminal de fins 19 cm de llarga, amb poncelles florals arrodonides de color verd brillant amb pinzellades rogenques i flors hermafrodites. Calze campanulat amb sis sèpals soldats per la base, erectes, aguts. Corol·la de sis pètals amb llarga i prima ungla de 6-9 mm i el limbe rullat i fimbriat, de color de rosa, malva o blanc. Androceu amb nombrosos estams de dos tipus (dimorfs), els antisèpals solitaris amb filaments llargs i anteres roges, i els antipètals agrupats, amb filaments més curts i anteres grogues. Hipant campanulat. Gineceu d’ovari ínfer arrodonit amb sis  lòculs amb nombrosos rudiments seminals, llarg pistil rogenc. Floreix a l’estiu i principis de la tardor

Fruit en càpsula esfèrica de color cafè, envoltada pel calze persistent, que s’obri per 4-6 valves per deixar sortir les llavors amb una ala unilateral.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els cultivars que es fan servir avui en jardineria són generalment el resultat del creuament de Lagerstroemia indica i Lagerstroemia fauriei, d'origen japonès, més petita i de floració blanca, però menys sensible a l'atac del fong oïdi i al fred.

USOS I PROPIETATS: La fusta és dura, i s’utilitza per fer mobles i en ebenisteria. S’empra molt en jardins i parcs pel gran valor ornamental durant tot l’any: per la brotació primaveral, la floració estival i els colors grocs i taronja de les fulles en la tardor. S’usa com arbre aïllat o en grups, en alineacions de carrers estrets i jardins familiars. També es pot cultivar en test per decorar patis i terrasses. Hi ha diversos cultivars amb flors de diferents colors i altres varietats nanes.

Els sòls alcalins produeixen clorosis fèrrica que cal corregir. Vol un sòl ric, fresc i ben drenat. Gaudeix de la calor pel que cal ubicar-la a ple sol, tot i que pot suportar gelades si no són prolongades. Resisteix bé les podes, el que facilita mantenir-ho com arbust, tenint en compte que la floració sortirà en les branques de l’últim any. Multiplicació per llavor, tot i que el percentatge de les llavors viables és baix inclús mantenint-les a la nevera 2-3 mesos per trencar la latència. Les plantes aconseguides amb llavor tardaran entre 3 i 5 anys en florir.  Per això s’empra la multiplicació per esqueix de fusta no dura, en primavera. En quant a plagues i malalties, pot ser atacat pel pugó o la cotxinilla, i patir malalties provocades per fongs com l’oïdi o altres que produeixen taques a les fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Lagerstroemia està dedicat al naturalista i director de la Companyia sueca de les Índies Orientals, Magnus von Lagerstrom (1696-1759), amic de Linné, que durant els seus viatges li va subministrar plantes i, a canvi, Linné va donar el seu nom al gènere Lagerstroemia. L’epítet específic “indica”  és un epítet impropi, ja que sol fer referència a l’origen indià de la planta i aquesta és una planta procedent de la Xina.

Lagerstroemia indica va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1076. 1759.

Família Lythraceae

Leucaena leucocephala (Lam.) de Wit

NOMS: Aromer blanc. Aromer pàl·lid. Castellà: Aromo blanco. Peladera. Liliaque. Guaje. Portuguès: Leucena. Francès: Faux mimosa. Faux acacia. Graines de lin, Cassie blanc, Leucaene à têtes blanches, Monval, Bois Bourro. Alemany: Weißkopfmimose. Anglès: White leadtree. Jumbay. River tamarind. Subabul. White popinac. Cow Bush. Jumbay. Ipil.  Neerlandès: Witte mimosa. Leucaena.

SINÒNIMS: Mimosa leucocephala Lam. (Basiònim); Leucaena glabra Benth.; Acacia leucocephala (Lam.) F.Dietr. 

DISTRIBUCIÓ: Procedent de Mèxic i d’Amèrica Central.

HÀBITAT: Creix principalment al bioma tropical sec estacionalment. Cultivada com ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre, sense espines, de 2 m fins a 6 metres d’alçada, de capçada arrodonida i tronc amb escorça llisa o esquamosa.

Fulles entre 10 i 30 cm, bipinnades, paripinnades, amb els 13-21 parells de folíols oposats, linear-oblongs, glabres, amb glàndules a la base del raquis secundari. En absència de llum els folíols es pleguen uns contra altres.

Flors en capítols axil·lars, solitaris o en parelles, que apareixen a l’àpex d’un llarg peduncle. Els capítols són esfèrics, d’uns 2-3 cm de diàmetre, amb les flors blanques, pentàmeres; calze pubescent; corol·la amb cinc pètals també pubescents; androceu amb 10 estams amb filament el doble de llargs que els pètals; gineceu  d’ovari súper amb pistil de la mateixa llargària que els estams. Les flors formen un raïm i van obrint-se de forma escalonada. Floreix durant la primavera i l’estiu.

Fruit en llegum recte i aplanat de primer de color verd, que passa a roig de jove i marró quan maduren, d’uns 10-20 cm de llarg per 1,5-4 d’ample, amb les llavors marcades, dehiscent, que s’obri per les dues sutures longitudinals per deixar eixir les llavors ovoides, aplanades, de color bru lluent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les nàsties són moviments transitoris en una planta com a resposta a un estímul extern. Es basen en mecanismes de creixement o canvis de turgència de grups de cèl·lules que expandeixen el contingut d'aigua. El pecíol de les fulles d'algunes mimoses de la família de les fabàcies presenta una base engrossida anomenada pulvínul. Per variació de turgescència, aquesta estructura permet el moviment de les fulles induït per agents externs, com en aquest cas, per falta de llum.

En el cas més conegut de Mimosa púdica, reacciona amb el contacte que fa tancar les fulles ràpidament en ser tocada. Amb aquesta acció la planta pot semblar menys atractiva per als depredadors. Aquest mecanisme defensiu pot reduir el risc de ser consumida, augmentant així les possibilitats de supervivència. A més, el moviment sobtat pot espantar els insectes nocius, que podrien preferir buscar preses més estàtiques.

USOS I PROPIETATS: No es considera adequada per plantacions urbanes a causa del fàcil desarrelament provocat per la pluja i el vent, que els arranca amb facilitat. Tot i això s’emprava en alineacions de carrers. Gaudeix dels sòls profunds i ben drenats amb pH neutre i no vol sòls àcids o massa compactes. Les gelades lleugeres mataran les fulles  però la planta tornarà brotar. El sol ple afavorirà la floració però suporta bé la mitja ombra. És tolerant a la sequera i no suporta l’embassament i el drenatge deficient perquè el més perillós són les malalties provocades per mal drenatge produïdes per les espècies de fongs Pythiumo Rhizoctonia spp. Multiplicació per llavors prèviament escarificades per trencar la closca impermeable.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Leucaena deriva del grec “leukos” blanc, en referència al color de les flors. Així mateix l’epítet específic leucocephala procedeix del grec “leukos” blanc, i “kephale” cap, és a dir de cap blanc, pel color blanc de les inflorescències.

S’ha conreat com adob verd i farratge o per repoblar talussos en zones àrides. A Mèxic sovint es troben les beines joves als mercats perquè les llavors són comestibles, de sabor semblant a l’all. Es mengen les fulles joves, les beines i els brots florals. Les llavors també es consumeixen crues o cuites, es torren i es molen i també s'utilitzen com a substitut del cafè .

Creix ràpidament formant matolls densos que desplacen la vegetació nativa, raó per la qual la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) l'ha classificada a la llista de les 100 espècies invasores més nocives del món. A més a més és una planta al·lelopàtica, és a dir, que produeix productes fitotòxics que impedeixen el creixement d’altres plantes al seu voltant.

Aquesta espècie va ser descrita per  Jean Baptiste Antoine Pierre de Monnet de Lamarck, i publicada en Encyclopédie Méthodique, Botanique 1(1): 12. 1783 amb el nom de Mimosa leucocephala. Amb el nom actualment acceptat de Leucaena leucocephala va ser descrita per Hendrik Cornelis Dirk de Wit i publicada en Taxon; Official News Bulletin of the International Society for Plant Taxonomy. Utrecht 10(2): 54. 1961.

Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)