Sobre m2 i la televisió a Calella

26.11.11

Després d'haver escoltat el Fòrum Obert de Ràdio Calella dedicat a la desaparició de m2 i, per tant, de la televisió amb continguts feta a Calella, em venen uns quants sentiments al cap: estupor, sorpresa, algun toc d'indignació i... esperança continguda.
L'estupor i la sorpresa és pel relat continuat de com han anat les coses des de 2007. Que es tanqui el canal per la inviabilitat econòmica actual em sembla correcte i lògic, però que una gran part de la despesa fins avui l'estés pagant Calella, no s'acaba d'entendre. Si en un primer moment només hi participaven 4 municipis i, en principi, en pagaven dos, com es va anar tolerant?. On era la previsió, on era el seguiment?
No dubto pas de la professionalitat i el bon fer de ningú, però aquesta disposició del diner públic es mereixia una atenció més important.
Parlar d'excés d'il·lusió i fins i tot d'ingenuïtat, en un ens públic em fa arribar a un punt d'indignació. La manca de compromís polític dels municipis del voltant si, a més, va acompanyada d'incompliment de pagament, no pot ser excusa en cap cas. Innocència, acte de fe, ingenuïtat?
Però, en tot cas, es parla també de fer tot el possible per mantenir la televisió a Calella. Com? Quines possibilitats reals, tècnicament i econòmicament, hi ha?
Crec que seria l'hora de començar a conèixer algunes respostes per poder preveure el futur
Quina quantitat està disposada a invertir (o pot) Calella? Quin ha sigut el cost real fins ara? A part de la quota de 38.000€ anuals, s'han afegit 80.000€ anuals per quadrar els comptes...
És possible integrar-se a m1? Quin cost econòmic té? I, en aquest cas, es podria seguint fent producció des de Calella? Després de la liquidació de m2, una part de material podria quedar a Calella per fer, com a mínim, aquell complement d'informació audiovisual que es fa actualment i que queda visible a radiocalella.cat?
Com, i en quant, es valora el servei cultural i social que ofereix Ràdio Calella Televisió?
És possible, tècnicament, emetre en TDT com a Calella Televisió? I econòmicament?
És possible, tècnicament, emetre en analògic?
Ens queda només Televisió per Internet? El cost seria el mateix que l'actual? (!?)
En aquest punt, internet, hi ha moltes possibilitats i, al meu parer, parlar de poc públic potencial, sense parlar del que es pot oferir, no té massa sentit. Existeix la producció pròpia, la retransmissió en directe i l'arxiu. Si s'ofereix actualitat i qualitat, com fins ara s'ha fet, no és això més viable? La demanda del públic vindrà, segur, segons l'oferta. I, avui dia, parlar de l'edat dels usuaris d'Internet, sense pensar en demà i en el futur....
És compatible adherir-se a m1 i emetre Calella Televisió per Internet? És viable?
Ens queda l'esperança, el compromís (dels polítics) i el reconeixement de la professionalitat dels treballadors de  Ràdio Calella Televisió.
Ah, i l'anhel dels ciutadans!!

2012, el pressupost per al 2013

11.11.11

El periodista (no) em pregunta (res):
- I com haurien de ser, al seu entendre, els pressupostos de l'Ajuntament per al proper any 2012?
- Doncs.... si ens anem fixant en les referències econòmiques que ens van arribant, queda clar que el proper any, el 2012, no serà pas l'any de la recuperació; al contrari, els indicadors ens diuen que seguim prop d'una recessió, amb un creixement mínim i amb una taxa d'atur que no variarà excessivament de la d'aquest any....
Per tant, s'hauran de preparar uns Pressupostos de contenció que segueixin unes bases mínimes:
La primera qüestió a considerar és el manteniment del funcionament ordinari del mateix Ajuntament, és a dir, la gestió de tota l'estructura administrativa no ha de suposar un llast insuportable amb una despesa que arribés a ser inassumible. La disminució de llocs de treball, per finalització de contractes o per jubilació, ha d'anar acompanyada d'una reestructuració interna que asseguri tant el funcionament com el manteniment de la plantilla restant.
L'any 2012 no ha de ser un any on el programa d'inversions sigui massa important. No és el moment de fer cap gran obra, cap gran despesa ni cap provisió innecessària. El condicionament de la xarxa viària, la previsió, en tot cas, de la millora dels carrers de Sant Pere i Ànimes per evitar les baixades perilloses d'aigües i les obres (mínimes) previstes haurien de ser suficients apart del manteniment imprescindible de maquinàries i mobiliaris.
Menció especial mereix l'estudi del cobriment de la Riera Capaspre en la seva segona fase: no és ara el moment de despeses prescindibles. Aquest any toca l'estudi, el debat, la posada en comú i la previsió d'unes millores de futur. El 2012 és la preparació del 2013.
L'ajust d'aquests capítols ha de portar a una finalitat concreta: la previsió de l'augment de la despesa social. Si els indicadors econòmics es confirmen, podem tenir a Calella un percentatge prou elevat de persones que no puguin mantenir el nivell mínim de vida. I això ho ha de tenir previst l'Ajuntament.
Intentant parlar en un llenguatge planer, el pressupost de l'any 2012 ha d'intentar produir el "benefici" suficient per poder pal·liar, en el seu cas, les conseqüències d'una crisi que, de moment, només marcarà uns signes lleus de defalliment.
Entrem en un any incert on la imaginació, la solidaritat, la col·laboració, el diàleg i la previsió seran bàsics i imprescindibles per al funcionament de la vida social de la ciutat.
......
(Post obert)

Qui patrocina què?

8.11.11

Acabo de fullejar el número d'octubre de la revista Estela i he tornat a observar que l'Ajuntament de Calella hi té una pàgina titulada "El govern municipal informa". I el que el govern municipal informa aquest mes és que s'han nomenat 7 regidors de districte que intentaran "fer més directa i efectiva la comunicació del ciutadà amb l'administració".
La tasca d'informar la ciutadania de les obres del govern és, més que res, una obligació lògica i natural. A partir d'aquí es podria discutir la idoneïtat de fer-ho en tal o qual mitjà i en quin suport, en si ha de ser només públic o pot ser també privat, i si tot això ha de tenir un cost gaire elevat.
En tot cas, a la revista Estela, la pàgina que ocupa l'Ajuntament està "patrocinada" per una empresa privada. Grinyola una mica aquest fet? No ho tinc clar.... però així, de bon començament, a mi no m'acaba de fer el pes.   Quina mena de contracte o de contraprestació correspon a aquest patrocini? És "a fons perdut"? És transparent, opac, translúcid?
Ja a la Festa Major i a la Fira hem vist col·laboracions i altres patrocinis privats, res a discutir. També ho hem vist en el pal de la senyera instal·lat a la Plaça de l'Ajuntament que, segons informa el mateix Ajuntament, ha sigut finançat per una donació particular..... Ai, aquí sí que grinyola la cosa.
No té un lloc la senyera a la façana del mateix Ajuntament? No és aquest el seu lloc natural? Doncs per què tornem a privar als ciutadans la imatge de l'Ajuntament amb la senyera (i prou)?
I què és això que un particular paga aquest pal? Com es menja? Com es contabilitza? A canvi de què?
"Amb la que està caient", frase que els agrada tant repetir als regidors actuals, no s'hauria de dedicar a finalitats socials qualsevol ajut econòmic que reculli l'Ajuntament? No seria això el més ètic (i estètic)?
Em sembla que caldria clarificar, i molt, aquest tema dels patrocinis i les donacions "anònimes".
I, per acabar, no acabo de veure (tampoc) clar que l'Ajuntament inclogui la seva informació en una revista en la que un dels membres del Consell de redacció escriu un article demanant el vot a una formació concreta que es presenta a les eleccions del 20N. Això sí, sense posar-hi les sigles (que són dues i iguales), però amb una vehemència que ja la voldria jo veure per defensar altres actituds, que no pas les que defensa el partit en qüestió.