31.7.11
Aquest dijous, 28 de juliol, l'Ajuntament de Calella va celebrar el seu primer Ple ordinari. Després del de constitució, de l'11 de juny, i d'un extraordinari al cap de 9 dies, de caràcter més tècnic i formal, arribava aquesta sessió ordinària que, si alguna cosa no va tenir, va ser precisament el caràcter ordinari. La mateixa convocatòria presentava una moció conjunta dels tres partits de l'oposició i això ja presagiava que l'ambient es podia escalfar.
Després d'haver escoltat el transcurs del Ple he de dir que el vaig trobar dur, força dur, crispat i tens. Si una cosa havia quedat clara a la campanya electoral és que aquests quatre anys no serien gens fàcils, però, una vegada vistos els resultats, sense majoria absoluta de cap partit ni sense pacte de govern estable, semblava que aquells conceptes (que repetíem dia sí i dia també des d'Entesa per Calella) de debat, diàleg i consens, es convertien en imprescindibles.
Res més lluny d'això. La paraula consens va ser pronunciada una vegada rera l'altra pels representants de tots els partits però el valor del seu significat no concorda en cap cas. Un consens no és un acord puntual, un consens va més enllà i, ara per ara, l'única cosa que s'ha intentat és arribar a acords "sota amenaça" de 9 a 8.
No entraré ara a valorar si en el primer Ple ordinari de la legislatura ja s'havia d'abordar un tema tan important, complex i de tanta envergadura i pressupost com el cobriment de la Riera Capaspre en la seva segona fase, però sí que vull valorar el to dels plantejaments i de les respostes dels quatre partits representats a l'Ajuntament.
Si ningú està disposat a estudiar els temes en profunditat, si ningú té intenció de cedir en els plantejaments, si tothom només pensa en com "marcar terreny" respecte als demés, si el que realment està sobre la taula és la torna a tot allò que ha estat passant els darrers 60 dies (i amb els darrers 4 anys a la memòria), aleshores ens espera una legislatura plena de tensions i despropòsits.
En aquest Ple va quedar clar, fins i tot, quins regidors seran els que tindran via lliure a l'hora de parlar i quins només tindran dret a intervencions puntuals; quins replicaran i quins atacaran: els dos partits majoritaris ja ens van mostrar els que seran els seus (en mala hora) anomenats dobermans.
Em va semblar veure un intent de copiar la política de parlament, amb les mateixes tàctiques i les seves llicències.
Fa falta, això, a Calella?
Si es vol parlar de consens, que es faci amb sinceritat, que hi hagi debat i negociació i que s'agafin el temps que calgui. Si el que es vol és començar una cursa a veure qui guanya més votacions o qui fa canviar més vegades el sentit de vot dels altres, no anirem bé, ho repeteixo.
I si el que es pretén és traslladar la política municipal al terreny personal, tots hi podem perdre massa...
Jo espero que tothom reflexioni sobre tot el que es va dir (i el que es van arribar a dir) en aquest Ple. Tots han posat sobre la taula les cartes, han marcat el seu terreny i han llençat els seus missatges (alguns enverinats) als adversaris i als amics i coneguts. Els demés també n'hem pres nota.
