Ja tinc acabat l'àlbum de la Karine, i de seguida vaig saber que les fotos serien les de la índia, (pensant que no sé quan acabaré el maxi àlbum de la índia que estic fent fa temps...).
La Karine va posar unes fotografies de Bali que són espectaculars i els papers dissenyats per ella combinen molt bé. (mira aquí unes imatges). L'estructura és una passada són 2 llibrets que es van entrellaçant.
Em va costar bastant fer una selecció de fotografies perquè són totes precioses, amb molta llum i uns paisatges i indrets que no oblidaré mai. Aquest és un àlbum mini resum.
Una de les coses que més em va impactar és que la vida és al carrer, els taylors (sastres amb la màquina de cosir a peu de carrer ), s'afeiten, estenen la roba damunt dels arbustos, la vida als mercats és impressionant, pasta, maons, i encens assecant-se al sol, flors penjades on fan garlandes per adorar els déus, fins hi tot passegen tranquil·lament les vaques entremig de la gent.... no estan mai quiets.
I de mercats en vam visitar molts, a l'aire lliure, tancats, en carpes, mercat de menjar amb tot ben ordenat i amb piles molt ben posades, mercat de la seda (silk market) on et fan els saris i tota la roba a mida, mercadillo de pulseres i de sabates!! mercat d'espècies, d'olis essencials, d'incens, de flors......
Una altra de les coses que no et pots perdre és visitar els temples, monuments i palaus impressionants. Ens em vam fer un tip de descalçar-nos, fer fotos i contemplar la cultura i totes les seves creences.
Tenen moltes històries, molts déus i llengües diferents.
També els agrada molt pintar-se la pell amb henna i tinta. Tenen uns segells de fusta tallats a mà preciosos!!
A Goa, vam disfrutar uns dies de tranquil·litat i calma vora el mar.
Les platges són paradisíaques, i els habitants no tenen costum de banyar-se, (A Varanasi, al final del viatge, es renten, renten la roba, tiren les cendres.....) però a Goa no, pesquen i les vaques prenen el sol.
I els nens. Són especials. Malgrat viuen en condicions difícils, són espavilats i llestos i sempre tenen a punt un somriure. És més se t'acosten, t'estiren de la màniga i et diuen: fes-me una foto!!
I quan vam visitar el Taj Mahal, la gent directament et donava el seu fill per a que l'agafessis en braços i et feien una foto. Per això el mini desplegable el vaig fer d'imatges de nens, en tinc bastantes i m'agraden molt.
"La pau comença amb un somriure"
Mare Teresa de Calcuta
La crònica i les vivències les explico en les pàgines que vaig fent de tant en tant, mira
aquí.
I d'aqui poc, la 2a part!!!!
