Han passat moltes coses...

Fa molts dies que no passo per aqui, la dieta continua crec que igual, no m'he tornat a pesar, he estat molts dies triste, he perdut dues persones de la meva familia, una d'elles ho esperavem, era velleta, però l'altre era molt jove i ha estat un cop molt fort.

La vida continua i jo vull tornar a la normalitat, dilluns em tornaré a pesar, espero haver perdut pes, per que la talla 44 m'anava apretadeta i ara em va perfecte.

Porto des de l'1 d'octubre amb la dieta, fins i tot em felicito, per que en la meva vida mai havia durat tant, estic tant contenta, em veig tant guapa (intento ser modesta), que estic amb ànims de continuar cuidant-me com fins ara.

Gràcies blog, per poder escriure't sempre que vull.

Un petonet.

Vaig estar fent dieta uns quinze dies, però res ni és notava, van fer una promoció al poliesportiu del costat de la feina i em vaig apuntar.

El primer dia amb la moxilla preparada, el banyador, el meu enemig de sempre que no em posava feia la tira de temps, cap a la piscina que vaig anar, entre que no sabia com eren les instal·lacions, ni m'en recordava de com es respirava, vaig començar, la piscina era de 25 mtr. per 2mtr. de fondaria, vaig baixar per l'escala, em feia por fer el salt, pel vertigen i sobre tot per l'esquitxada d'aigua, (allà va la gorda...), els primers metres i ja m'ofegava, quan vaig fer 2 carrils, un d'anada i un de tornada, no podia amb la meva ànima. Podia fer dues coses, sortir de l'aigua i marxar o continuar encara que hagues de parar cada poquet.

Avui ja fa 4 mesos que he anat durant 5 dies a la setmana a nadar, la meva realitat d'ara és, que faig 40 carrils cada migdia, que em llenço de cap i que he perdut a la vora de 20 kilos.

Aquesta és la meva experiencia, dieta, no passar gana, si no menjar bé i molt d'exercici, cada dia al migdia de 1 hora a 1:30 i no tenir pressa, nomès pesar-te un cop a la setmana i t'adones que l'impossible es comença a fer realitat.

Demà toca pesar-me, crec hauré baixat una miqueta a veure quant.

Si que és cert que em ve molt de gust menjar moltes coses que sé que no puc i no ho faig, però m'ha dit alguna amiga que vagi en conte per que a veura si em posaré malalta (del cap) de tant contar sempre calories. I fent una mica d'anàlisi, si que ho faig sovint, però si no controlés em menjaria tres vegades més del que menjo i estaria com abans.

M'he promes que si consegueixo arribar a 65 quilos, miraré de fer quelcom per mantenir-me, però em donaré algun gustet de tant en quant. Ara la gimnàstica no la deixo per res del món, per que això m'ha ajudat a conseguir aprimar-me.

Veieu el que vaig menjar un dia a Hèlsinki. Estava molt bó, però no és pot repetir... quina mala conciència.

Una vegada vaig tenir penjat a la nevera la foto en la que em veia molt guapa, vaig recuperar una dieta de 1.500 calories que m'havia donat el metge de capçalera i aquell primer dia ja els dinars van ser:

esmorzar: entrepà de baguette d'un palmell amb formatge de Burgos.

dinar: amanida molt gran amb verdures fresques i pollastre al forn sense pell.

sopar: igual

I molta aigua entre i després de les menjades.

Les postres eren 1 peça de fruita, sempre abans del primer plat.

Continuament llegia alguns de la quantitat de blogs que hi han, que parlen d'experiències i de les motivacions de cadascun i que arribaven al pes desitjat.

Però jo nomès perdia gramets amb tot el sacrifici que em costava...

Primera setmana gener

No m'he pesat, però crec que algo hauré pujat, em pesaré divendres, després de fer tota una setmana de molta bondat.

He buscat una foto de l'any passat i l'última d'aquest, per fer l'abans i el després i de veritat què és molt fort el canvi. Val la pena tot l'esforç del món.

Hola, ahir vaig arribar de vacances. He estat una setmana a Hèlsinki, una ciutat que cada dia m'agrada més, suposo que és per que viu la persona que més estimo, la meva filla. Ens ho hem passat molt be, però que molt bé, ara, la dieta ha estat també de vacances, per que quan estas fora de casa és impossible tenir ordre. Ahir ja vaig començar amb les verdures i les fruites i penso no deixar-ho, per si de cas, no m'he pesat, tinc por, molta por.

Primer pas per aprimar-me

Quan va finalitzar l'estiu, a finals d'agost, estava amb un pes de 91 Kgr., amb una talla 54 i amb un humor de gossos i no em sentia feliç.

Parlant amb una amiga, Olga, em va comentar que m'aniria molt bé llegir el llibre "El secreto" i per llegir no passa res, vaig fer-ho i va començar a obrir-se'm un cami que jo veia molt lluminós.

És un llibre petitet i molt ràpit de llegir, però em vaig aturar molta estona i dies en el capitol que parla de la imatge personal.

El que més em va impactar, deia: no et capfiquis amb quants kilos has de perdre, visualitza't com et voldries veure, vaig buscar una foto de quan jo tenia 20 anys, 65 Kgr., la vaig ampliar i la vaig enganxar a la porta de la nevera...

Continuaré explicant aviat. Avui ja peso 72 Kgr i estic super feliç. Divendres marxo a casa de la meva filla a Hèlsinki, si més no, a la tornada continuaré explicant la meva experiència per tots aquells que volen veure's més guapos, per si els hi serveix.

Torno al blog

Hola, fa molts mesos vaig deixar d'escriure en el meu blog, per que no tenia ganes ni de blog ni de res, van anant passant els dies i després d'un mes d'agost penós, vaig decidir posar-me les pil·les, i avui 3 mesos i mig més tard, he perdut 15 kilos i estic super feliç.

Avui m'he decidit a escriure i explicar que m'ha passat per conseguir-ho.

Aniré explicant'ho, per si a algú li serveix la motivació que a mi m'ha fet tirar en devant amb el meu somni de fa molts, moltissims anys.

Un petó per tothom.

Estem a gener i no nomès no he perdut algun quilet, si no que n'he posat 6 mes, el meu pes d'ara és 93Kgr.

Em miro i no em reconec, he estat llegint alguns dels blogs que m'agraden i he de felicitar a tots aquells que han conseguit la seva meta, si senyor, qui vol, pot, a les hores per que si jo vull, no puc, per que qualsevol cosa que em preocupa em fa obrir la nevera un munt de vegades?, per que no puc dominar jo aquest impuls?

Bé, doncs torno a la càrrega, porto fent (una altra vegada més) dieta des d'aquest dilluns, a veura que veig a la bàscula diumenge, uff!!

Encara no he començat

Volia començar el dia 17 i ni aquest dia, ni cap dels què han passat fins avui he pogut començar el règim, no tinc excusa, però amb aixó què estem de vacances, no tinc cap rutina de res i és molt difícil.

He perdut pes en aquestes vacances i deu ser pel què hem arribat a caminar. Per tant estic segura que fen bondat amb el menjar i fent exercici, podré conseguir-ho.

El fet és què tinc què superar la meva personalitat que em fa defallir del meu intent. És com si fos dues persones, una què té molt clar el què s'ha de fer i l'altre què vol ofegar l'esforç. És una contrarietat, però és la meva realitat. El meu Mrs. Hyde ha de poder amb la Dra. Jekyll.

Penúltim dia

Ai, ai, ai, em falten nomès dos dies per posar en marxa el meu pla d'aprimament. Avui és el penúltim dia què estic a casa de la meva filla a Hèlsinki, ha plogut bastant, però amb tot i això hem anat d'excursió a Turku, antiga capital de Finlàndia què està a uns 170 kilómetres. Què he de dir, amb el rotllo de la despedida hem anat a un restaurant, que hem dinat com a reis. Amb aquesta excusa, m'estic posant com la "vaca paca", així què hauré de modificar el meu pes, per què segur que arribo a Barcelona amb molt més del què vaig marxar.

Avui, tampoc

Marxem cap a casa dijous a la nit, divendres vull começar la fita, em pesaré i planificaré els menjars i l'exercici, què és vital per poder-me aprimar.

Aqui, a Finlàndia, és menja amb moltes calories, suposo que pel tema del fred. Moltes mantegues, molta pastisseria, moltes salses i encara què intento demanar peix, per què sigui més suau pel meu estòmac, no és com a casa i com què està tan bó, no vaig a fer el lleig de no menjar-ho i au! tot cap a dintre. No em vull fer-me mala sang, total pel que queda donarem "rienda suelta" a la meva gula.

Avui, encara no

Encara em queden uns dies d'estar a Hèlsinki, la dieta la començaré a l'endemà d'arribar, però ho tinc clar. En aquesta ciutat tothom fa esport, passejant per qualsevol dels boscos que tenen, sempre trobes gent correns, en bici, fent el Nordic walking i penso en el que faig jo a Barcelona i, ostres! res de res, tot el dia amb el cul enganxat a la cadira... ves per on estic tant "gordeta".

Encara de vacances

Planificant el que faré en quan s'acabin les vacances a Finlàndia.

FER DIETA

Fa temps que segueixo diversos blogs sobre tot allò que m'interessa i m'agrada. De quan en quan he fet algun comentari, ara és hora de fer el meu i amb un únic objectiu, aconseguir aprimar-me. No sé com acabarà la cosa sols sé que sola no puc i vaig a probar sort escrivint el més sovint possible i inspirant-me amb els vostres blogs.

COMENCEM!