Un altre invent: de desembre 2014

dimarts, 30 de desembre del 2014

Lectures 2014

Arriben els últims dies de l'any i tocaria fer el resum dels llibres llegits durant aquest any. Des del 2008 que faig aquest exercici. Mai abans havia fet una llista de llibres però d'ençà que tinc el blog i que en faig -feia- les ressenyes era fàcil seguir la pista . Així doncs des del primer any de blog complet que hi ha llista de llibres a finals d'any. D'uns anys cap aquí l'activitat en el blog cada vegada és menor i amb ella també la llista de llibres. Sembla que hauria de ser el revès: menys temps destinat al blog, més temps per llegir però no.

Llibre llegits:

Aquest any la meva fam lectora tampoc ha estat alta. No arriba ni a un llibre per mes. No espero arribar els números de molts dels catosferics més lectors però hagués agradat mantenir-me amb voltant del 20 llibre l'any però no hi ha manera. També és cert que he millorat respecte l'any passat. Només hi ha feta la ressenya de tres del llibres que he llegit aquest any i no crec que les faci però us deixo la llista per si algú te curiositat.

El que està en vertical segueix en procés de lectura

Dies de Frontera. Vicenç Pagès Jorda
Victus. Albert Sanchez Piñol.
Perduda. Gillian Flynn
El Joc de Ripper. Isabel Allende
L'home que perseguia el temps.Diane Setterfield
El Joc de pistes. Andrea Camilleri
El somriure d'Angelica. Andrea Camilleri
L'ombra de la sirena. Camilla Läckberg
El parèntesis més llarg. Tina Vallès
La botiga Vintage Astor Place. Stephanie Lehman
La llibreria dels finals feliços. Katarina Bivald
La mirada dels àngels. Camilla Läckberg ( començat el dia 27 i tot i que en tinc més de la meitat no asseguro que entri dins de l'any.

D'aquesta petita llista hi ha alguns títols per anar sobre segur com poden ser la Läckberg i en Camilleri. No em canviaran la vida però sempre són lectures entretingudes i solvents. He descobert noves autores: Allende, Tina vallès, Stephanie Lehman , Katarina Bivald i Gillian Flynn. El de l' Allende no em va agradar , no hi vaig entrar gens ni mica. Però em van sorprendre gratament La llibreria dels finals feliços i La botiga vintage. Victus també em va agradar pel to en què està escrit. Dies de Frontera i L'home que perseguia el temps em van entretenir però em van agradar tant com els llibres anteriors dels seus autors ( tots dos m'havien entusiasmat amb la seva primera novel·la)

Bé, bon any i bones lectures!

dijous, 25 de desembre del 2014

Bon Nadal

diumenge, 7 de desembre del 2014

Sortida a la muntanya: el desenllaç

Últim capítol de la trilogia Sortida a la muntanya.

Capítol 1.
Capítol 2.

El camí segueix baixant ben dret i decidit: herbes i roques molles per totes bandes. Semblava que teníem Ribes a tocar però tal i com passa sovint a muntanya cal fer unes gran voltes per aconseguir un descens segur. Segur? Potser no tant. Amb en Martí sempre portem uns metres de distància que ens permeten portar la Bruna deslligada i anar tranquils que no molesta a ningú. Així doncs és normal que hi hagi moments que ens perdem de vista. Aquesta vegada però triga molt... envio la Bruna a veure què passa i no torna. Ja hem veus girant cua i cap a munt. El veig ajupit en una postura una mica estranya i apreto corre.Sento un crit.

-NO! tranquil·la , se m'ha descordat la bota.

I seguim el descens cap a Ribes, cada vegada més costerut . Per segona vegada en Martí em queda molt lluny i la Bruna corre d'un a altre. Aquestes botes que es descorden tant se les haurà de fer mirar.

-Martí!

Sense resposta

-Martí?!

La Bruna que em ve a buscar. Torno pujada amunt i em trobo aquest panorama.

Aquesta vegada no són les botes. Una pedra extremadament llisa, una relliscada i un gir estrany del genoll fan que em pregunti si tindrem cobertura i com podem podrem tornar. En Martí diu que em vaig quedar blanca de cop quan el vaig veure a terra. Després de l'ensurt inicial en Martí diu que es veu amb cor de continuar, que potser només serà una estrebada, però millor seguir ara en calent que esperar una estona. Coix i com pot continua el descens fins a Ribes, encara una hora de camí ben bona.

Arribem a Ribes i ens cal arribar el tren, en Martí segueix amb dolor i el cotxe està a l'estació de Planoles. Ens indiquem malament l'estació i després d'una bona caminada ens adonem que ens han enviat a l'estació del cremallera. Girem cua i cap a buscar la RENFE. Arribem que el tren fa poc que ha sortit i el proper encara trigarà 3 hores a passar. Decidim tornar fins a Ribes a dinar. i fer temps. El genoll es va refredant i no millora. Després d'un dinar reconfortant agafem el tren i arribem a Planoles. Un cop al cotxe tornem a Ribes a buscar una farmàcia per fer els primers auxilis. La carretera de Toses es massa per mi, fins i tot els ciclistes corren més que jo en baixada. Amb l' anti-inflamatori i una cremeta tornem a Toses.

El genoll no va bé i la nit no és la més tranquil·la que hem tingut. A les 4 de la matinada no podem dormir i acabem fent un resopo o un esmorzar molt d'hora amb cafè descafeïnat i coca. L'endemà al matí el genoll segueix malament i recollim els trastos i anem cap el metge. Cada vegada l'hi fa més mal, està inflat i la cosa no pinta bé. El metge ens diu que serà el menisc, que ens cal una ressonància per confirmar-ho i una visita al traumatòleg.

La ressonància triga uns dies a estar a punt i quan el traumatòleg el visita esperem que només es tracti d'un pinçament del menisc i que no estigui trencat.Els dies que han passat esperant els resultats en Martí ha millorat. La inflamació és menor i ja no l'hi fa tant mal... així doncs esperem bones noticies. El trauma fa seure en Martí a la camilla, l'hi comença a regirar la cama en postures impossibles i conclou:

-El problema no és el menisc. El menisc està bé!

-Què!?- contestem els dos al uníson no sabent si el que ens deia eren bones o males noticies.

-Tens una distensió de lligament creuat intern.

Apa, lesió de futbolista! En Martí segueix portant-se bé i el genoll de mica en mica es va recuperant... però trigarem un temps llarg a poder tornar a la muntanyeta i fer una nova ressenya.