diumenge, 21 d’abril del 2013

Llibres voladors


El nostre racó de lectura al 2011

El que passa quan t'estires comodament a la cadira en un racó sense espai




La  solució





El resultat final

dimecres, 3 d’abril del 2013

Xoc de Reis. Cançó de gel i foc 2. George R.R. Martin



Segona entrega de la saga  Cançó de gel i foc.  Un altra totxo  de 800 i pico pàgines que m’ha enganxat molt més que el primer. L’he en un pim-pam, entenen un pim –pam com una mica més de tres setmanes. Si bé és cert que l’apretada final de setmana santa m’ha permès llegir-ne pràcticament 500 paginetes de res. Si del primer volum trobava feixuc el canvi constant de personatges, la falta d’un protagonista clar amb qui identificar-me ara ho he trobat un encert ( ja m’ho veu advertir que passaria).  Els salts constants et fan tenir interès per quasi totes les històries,  tal i com també em vau avissar els personatges no són plans: tots són bons i dolents i els grisos prenen molta força. La història  és una història d’aventures, però també  i sobretot de  poder, d’intrigues ( moltes intrigues) , de condició humana i de sentiments i emocions. M’està agradant i tot i que ara he fet una petita pausa abans d’encarar el tercer llibre: no trigarà massa.

No ho llegiu si no heu llegit Joc de trons!

Tenim el territori en Guerra amb 4 reis que el reclamen: Els dos germans de Robert i el seu fill Joffrey . en Robb que  reclama Hivernia. Amb aquesta panoràmica de guerra entre els Baratheon, els Lannister i els Stark comença la segona entrega. Com sempre tenim fronts oberts a totes bandes: el Gnom a Port Reial fent de Mà i lluitant contra i a favor dels Lannister. Els dos germans Baratheon enfrontats entre ells i amb els Lannister. I els Stark intentant recuperar el nord . Òbviament la història no pot anar a pitjor, o sí? En aquest volum a més de les més baixes i altes passions i  trobarem màgia i arts obscures. Tampoc no podem oblidar la Daenerys, la mare de dracs, que amb catorze anys i vídua a trobat la valentia que l’hi cal per recuperar el que era seu. Hi ha tants fronts oberts que és impossible no pensar en en Jon al mur o a en Bran a Hivernia, i l’Ayra que hi arribarà. Quin paper hi tindran els llops en tot plegat, i els dracs?
Bé ja veig que tinc més preguntes que respostes puc donar. M’hauré d’esperar a la propera entrega.