Beure

Ahir vaig quedar amb un amic als volts de les 21:00h per comentar uns temes i vem quedar de trobar-nos a casa seva.
Vaig arribar amb mitja hora de marge aproximadament i em vaig encaminar cap al bar més proper que vaig trobar per fer temps.
Alló que més em va sorprendre va ser la quantitat de gent que hi havia i la quantitat d´alcohol destil.lat que prenien.
Sincerament, per ser un dia inter-setmanal al vespre, no hagués pensat mai que es poguessin servir tants whiskis, ginebres, roms i d´altres licors, ja sigui barrejats o no amb refrescos diversos.
Serà cosa de la crisi ?? Per oblidar els problemes la gent els ofega amb alcohol ??
Malament rai, doncs !

Cap a escola manca gent

Ja tot torna a la seva rutineta habitual. El món ja roda com sempre. Finalment, després de les calors caniculars, i del descans infantil de durada trimestral, la tranquil.litat envaeix carrers i places. Els nens ja són altre cop a escola.
Ara es pot ja anar pel carrer sense por de ser atropellat per un patí, o sense por que et rebentin les ulleres amb una pilota....
La mainada col.locada per alegria i descans dels pares, si més no fins a les cinc de la tarda, hora en la que tornen a casa, però tant cansats de les novetats i de tant xerrar, que és un bany, sopar i a dormir ben d´hora, que demà hi ha classe.
Que duri !

Aprofitem avui que és la Diada Nacional de Catalunya, per reivindicar la figura de tots aquells que han lluitat per defensar les nostres llibertats, ja que sense ells, no seriem el que som.
Tothom al carrer a reivindicar les nostres llibertats, i no oblideu d´engalanar els balcons amb la nostra ensenya quatribarrada.

De la funció pública

Sempre he tingut entès que un funcionari és una persona que amb la seva feina està al servei de la població, ja que és aquesta qui finalment li paga el sou, i, per tant ha d´atendre amb la major rapidesa els requeriments que hom li pugui demanar.
Malgrat aquesta teoria sembla ser que la mateixa no és d´obligat compliment.

Avui he hagut d´anar al Registre Civil per uns documents, i he arribat i hi havia una cua d´unes dotze persones esperant pacientment el seu torn. Demano tanda, me la donen, i m´assec distretament.

Al cap d´una estona veig que la cua no es mou i no demanen que ningú passi i, tot intrigat, decideixo veure a que dediquen les hores de treball els meus empleats (ja que els estic pagant, no??).

Em trobo els 10 empleats de la zona reunits al voltant de l´enllaç sindical debatint sobre els seus sous futurs, tasca que dura una bona mitja hora, passada la qual reprenen les seves tasques amb renovades cares de pomes agres.

No trobo malament que un treballador s´interessi pels seus temes, per tot allò que l´afecta, però acostumat a tractar aquests temes fora del meu horari laboral, m´emprenya aquesta actitud, ja que em fa perdre el temps, i el meu temps també té el seu valor.

Retorn

Després d´un temps allunyat d´aquest modest diari personal per motius diversos, però motivats principalment per la manca de temps, he decidit retornar a l´actualització periòdica d´aquesta pàgina.
Fins ara no he disposat de temps, i darrerament encara menys, però un canvi de feina m´ha permès de començar a disposar d´estones per a mi mateix.
El fet de tenir una mica de temps em permetrà de reprendre l´apassionant activitat de transcriure pensaments, emocions, i tonteries en aquest paper virtual per poder-les compartir amb tots aquells que vulguin.
Ara tant sols resta mantenir el repte de mantenir actualitzat aquest bloc, i només amb aixó ja em donaré per satisfet.

VISCA EL BARÇA

Una imatge és millor que mil paraules, i aquest escut tot ho resumeix.
FELICITATS TRICAMPIONS !!!!!!!!

Temps de sotanes

Avui, tot passejant a la recerca d´una terraseta on gaudir d´una cerveseta i unes olives, he anat a petar a la plaça de la vila on resideixo.
Centenars de teòrics fidels, que mai no van a missa, eren allà amb la mainada seguint les homilies del capellà de torn, el qual il.lustrava les masses amb els seus missatges messiànics.
En aquell moment, m´ha vingut la meva infantesa al cap, i he reviscut aquesta celebració de quan jo era un infant, i amb la palma que la padrina em duia, anava a fer-la picar contra el paviment fins a deixar-la com una escombra, que era la gràcia, quan el capellà del moment donava el seu vist-i-plau.
Recordo que en aquell moment es produïa un terrabastall enorme, ja que totes les criatures picavem i picavem per aconseguir esfilagarsar la palma més que el del costat.
Avui, he decidit rememorar el moment i he esperat el moment en que el mestre de cerimònies amb sotana donés el toc de sortida.
Decepció total i absoluta... Ni un cop a terra.... Ara, sembla que la moda és agitar la palma o el palmó cap el cel, sense llepar el terra....
M´esperava un retronar sorollós, i tant sols ha estat una remor de branques agitades. En fí, sembla ser que tot es va perdent... fins i tot el soroll de la infantesa.