Fi d´any

S´acosta el final d´any !!!
Època propicia per a fer una llista inacabable de bons propòsits, els quals, ja d´entrada estan condemnats a finar en el transcurs del primer mes.
Que si gimnàs, que si dieta, que si deixo de fumar, que si deixo la beguda, ...
Jo em prometo a mi mateix deixar de treballar i viure de rendes dedicant-me al que més em plagui en cada moment.
Posats a triar, triem coses collonudes que sempre serem a temps de replanificar-les, no?

CIRCULANT PER L´AUTOPISTA

Avui, tot sortint de Barcelona per l´autopista des de la Diagonal, he viscut una curiosa situació que tenia de protagonistes els mossos d´esquadra.
Situació: circulació fluïda pels quatre carrils amb el màxim de velocitat limitat a 80 Km/h.
Vehicles de tota mena circulant als volts d´aquesta velocitat, alguns més, altres menys, de manera indiscriminada per qualsevol dels quatre carrils destinats a la circulació.
Dues motocicletes amb dos agents de l´autoritat, circulant i obligant a tots els vehicles als quals adelantaven a col.locar-se sense excepció tots al carril de la dreta, formant una caravana digna d´una pel.licula de l´oest.
En vista d´aquesta actitud he pensat que una corrua de cotxes oficials amb els corresponents responsables governamentals ens avançaria amb gran xerinola i rebombori, ja que aquestes parodies de representants polítics dels que gaudim, sempre van amb pressa, però no, no ha passat res de res.

És més, quant els motoristes s´han cansat de nosaltres, han accelerat els seus vehicles, evidentment a molt més del límit permés, i ens han deixat allà, amb cara de babaus, però, aixó si, molt endreçadets.

Ahir vaig adonar-me de la poca atenció que tots plegats hi donem a aquelles persones amb les que convivim a diari però amb les quals no tenim un vincle d´amistat profund. Em refereixo a companys de feina, veins, etc...

El motiu ha estat el següent, jo no duc ulleres en el meu dia a dia, però les necessito quan ja es fa fosc, ja que llavors em falla la qualitat de visió. El cas és que he anat a sopar amb els companys de feina, i automàticament al veure´m la opinió ha estat unànime.
-"T´has canviat les ulleres ?"
Tothom notava quelcom diferent però ningú ha detectat que generalment mai no en duc, d´ulleres.
Això és la prova que anem per la vida com babaus, on tant sols veiem de manera superficial aquells qui ens envolten, però sense esma, sense interès.
Hauríem de canviar aquesta tendència i començar a fixar-nos més en alló que tenim a dos pams del nas.

Crisi ? Quina crisi ?

Arreu del món diuen que hi ha crisi. Jo crec que tant sols és psicosi col.lectiva, sincerament, de la qual s´han aprofitat uns quants per rebre una injecció de calers gratuïta a costa de l´erari públic, (i dels proletaris de peu dret).
On abans guanyaven milions ara hi ha perdues, no ho entenc, per tant, per a mi són excuses amb la única finalitat de fer més calers.
Com que sóc de tarannà optimista, crec que hem de pensar en positiu.
Si obviem el que diu el món, i vivim com si la crisi no existís, aquesta despareixerà de les nostres vides. Facil, oi?
El problema és que volem massa de tot i no ens conformem amb menys, i així ens va a tots plegats.

La nostra "crosta"

Com li va a Catalunya Radio sense el Bassas ?? Si mal no m´erro, l´estandard de la mal anomenada "crosta catalanista" era el líder d´audiència en la seva franja horaria.
Si més no, arreu era proclamada la notícia a totes hores.
Actualment, ja fa temps que no sento res dels índexs d´audiència, i avui hi he pensat seriosament.
Serà que la cosa va en declivi, afavorint altres opcions menys condicionades, i ningú s´en vol fer ressó, perquè ja els hi està bé ??
Una vegada més, queda demostrat que hem de rentar en profunditat el pais, per eliminar així la maleïda "crosta sociata" que ens impregna, i ho hem de fer amb urgència.
L´única pega és que els encarregats de la neteja que vem escollir amb la força de les urnes s´han venut un cop més.
Finalment, amb el consentiment de tots, ja no és "La nostra"
Ara ja és una mica més "la d´ells", dels sociates.
A veure que fan amb TV3.