Fa un moment
teniem quinze anys. Ho saps i ho sé.
Tanquem els ulls i
ens passa pel cap tota una vida. A una
velocitat ultrasònica, flash, flash et
venen imatges de dies i d’instants que van volar fa temps.
Ara ens tenim al
davant l’un a l’altre en una cita madura
i “oficial”. En tens 46 i jo 45 i no hem quedat per sopar com els
de trenta anys; per dinar, com els iaios. Estem ben nerviosos i quina tonteria oi? amb tot el que ja hem arribat a passar en
les nostres vides! I ara ens posem
nerviosos perque és un home ben plantat o una dona interessant. Tenim els
nervis a flor de pell i estem al cas de cada paraula que ens diu, de cada gest
o de cada comentari. Va de farol? O de què va? O no va de res... estem ben
desorientats. Però ens agrada. Ens agrada que ens facin atenció. Ser una mica
especials. Despertar la curiositat i les ganes de l’altre. El nostre món es
podria capgirar en un moment. Qui sap? Potser tot pot començar amb un whattsap i
amb un simple dinar. El futur ho sap però tu encara no.
