Avui, dia 1 de setembre de 2015,
després de 39 anys, és el primer que a la seva arribada no dono començament a
un nou curs.
Oficialment, des d'ahir, sóc un
mestre jubilat, el que comporta iniciar una nova aventura, espero que més
tranquil·la i assossegada que l'anterior, però també em temo, amb menys
sobresalts i emocions.
Quan, durant força més de la
meitat de la teva vida, has viscut pendent d'horaris i dates, et trobes ara
disposant, per a tu, de tot el temps del món, per utilitzar-lo o
malbaratar-lo en la manera que millor et vingui de gust ..
Aquests dies no puc deixar de
pensar en aquells primers anys, allà per 1976, a Múrcia, el meu pas per
Barcelona on descobreixo una escola compromesa amb la seva terra i la meva
llarga estada a Válor i Ugíjar, on desenvolupament la major part de la meva
tasca docent integrat en el col·lectiu de mestres Peñabón.
Tampoc puc deixar de pensar en la
gran diferència entre la que em va acollir i la que deixo després de la meva
jubilació. Llavors es respirava molta més il·lusió per crear una escola nova,
pública, per a tots i de gran qualitat. A això afavoria el convenciment general
de la seva importància, començant pels pares fins arribar a l'administració,
amb molts menys mitjans però amb més determinació.
El coneixement, el domini del
saber era molt considerat pels altres, record als pares dir als seus fills que
calia aprofitar el temps a l'escola per fer-se un home del demà. Malauradament,
avui dia, sembla que la mateixa és prescindible, tenim tanta informació a un
clic que no creiem necessari el saber, tot es redueix a copiar i enganxar.
Oblidem no obstant; que un dels
aspectes fonamentals d'assistir al col·legi és que en ell, els nens aprenen a
conviure, allà descobriran que no són els reis del lloc, que els seus drets
acaben on comencen els dels altres, que no n'hi ha prou amb expressar un desig
per aconseguir una cosa. L'escola, per a ells, és un assaig permanent per al
que després serà la seva vida amb la resta de la societat.
La jubilació l'he rebut amb
alegria i felicitat, això no treu perquè també trobi coses a faltar. Aquest
primer dia amb els companys, conèixer els nous, noves amistats, intercanviar
experiències, mètodes, opinions ... Fins i tot formar part d'aquesta talaia
d'observació imparcial de la societat que és l'escola.
I, què em
dieu dels nens. La cara i els ulls d'un alumne, mentre li expliques o
comptes cosa que li ha despertat el seu interès, l'agraïment que es reflecteix
a la cara quan li ensenyes una cosa nova, la seva admiració al teu saber, ja
que el mestre ho sap tot. Són vivències que enyoraré i que han constituït
l'alegria de la meva carrera docent.
Ara començo una nova vida i
espero gaudir-la de la mateixa manera que he disfrutat de l'escola.
