Lliga perduda

Diumenge a la nit vaig anar al llit amb la sensació de que la Lliga, per segon any consecutiu estava perduda. Dilluns pel matí, ja reposat no m’ha canviat la sensació.

Personalment estava convençut de que aquesta segona volta el RM afluixaria, però els meus dubtes eren si el Barça estaria a l’alçada. La resposta és clara i contundent.

Des de la Junta i secretaria tècnica ens venen que hi ha la Champions i que les notes a final de temporada, estic d’acord amb lo segon, però avui per avui no crec que cap culé pensi que l’equip té aspecte de Campió d’Europa.
Anem a pams, l’equip es manté per un Iniesta, un Bojan i un Valdés que es multipliquen, de les vaques sagrades fa mesos que no en tenim notícies, i tot i l’estima pels de casa, amb això és molt complicat guanyar títols importants.

Es hora de fer neteja, rentar la cara al vestidor, i deixar-nos d’autocomplaences, i tot i donar les gràcies pel fet les temporades anteriors ( no aquestes dues darreres), traspassar als que toqui, es diguin com es diguin.

Aquest estiu no ens val amb discursos sobre codis interns, prou d’hipocresia i poca valentia per emprendre solucions, passi el que passi d’aquí a final de temporada, no hi ha lloc per més excuses.

I sort aquesta nit amb el bàsquet (algun dia en parlarem...) i el futbol.

Òscar.

Si ho diu en Johan...

Per a alguns Johan Cruyff és Déu.
Per a d'altres, el seu profeta del futbol.
Alguns diuen que només era un bon jugador i un entrenador "amb la flor al cul".

La qüestió és que en Johan, en el seu anàlisi del partit Sevilla - Barcelona, ha carregat durament contra el mig del camp blaugrana:

(...) D'entrada, l'excusa de les moltes baixes no serveix. Els tres centrecampistes de sortida (Edmílson, Xavi i Iniesta) no era precisament la primera vegada que jugaven junts. Ni tampoc els defenses ni els davanters. Una altra cosa és el pèssim joc de posició que van aplicar, bàsicament al centre del camp. I això els va perjudicar a tots. Als de darrere i als de davant.
Sabies de la qualitat del Sevilla, sabies que un dels seus punts forts és la velocitat amb què surt així que recupera la pilota. Sabent això, prohibit les passades horitzontals. I d'aquestes, el Barça en va abusar. Prohibit jugar a cinc i sis tocs. I d'aquestes conduccions insofribles, el Barça també en va abusar. Prohibit rebre la pilota dels teus defenses sempre d'esquena, baixant una vegada i una altra a buscar-la, trigant una vida a girar-te. I d'això, també se'n va abusar.
Si, com dic moltes vegades, el baròmetre i el ritme d'un partit el marquen els centrecampistes, aquí es va suspendre. Tots volien fer massa coses. I de l'excés en surten els errors. El futbol, millor com més senzill. ¿Com va arribar el gol de Xavi? Amb dos tocs. Un per assistir a l'espai i l'altre per rematar a porteria.
Una vegada més, el vell concepte ben aplicat del joc de posició i ritme de pilota. Si el meu centrecampista per la dreta baixa a rebre la pilota, no és lògic que el meu centrecampista més centrat baixi a la seva altura. D'aquí només en pot sortir una passada horitzontal. Com a centrecampista, com més conducció de pilota, menys marge de sorpresa. Si jo toco i toco mentre pujo, el meu davanter acabarà per recular cap enrere per no caure en fora de joc. És a dir, jo pujo entre cinc i 10 metres i el meu davanter acaba per baixar aquesta mateixa distància.
Una altra vegada en línia. Una altra passada pràcticament horitzontal. I quan la reps, d'esquena i amb ella els defenses enganxats. Rebent així és igual els davanters que alineïs: semblaran pitjors del que són. (...)
Johan Cruyff, El Periódico, 11/02/08

Fèlix

Iniesta 2014

Andrés Iniesta ha renovado su compromiso con el Barcelona hasta junio de 2014, según ha anunciado el club catalán. Iniesta, de 23 años, tenía contrato hasta junio de 2010, por lo que se ha comprometido con la entidad barcelonista por cuatro años más.
La cláusula de rescisión del jugador ha quedado tasado en 150 millones de euros. El de Albacete debutó con el primer equipo en diciembre de 2002, con 18 años, y su cláusula de rescisión estaba situada en 60 millones.
Diari Marca, 25/01/08


Fèlix

Vigila, Deco!

(...) La lesión de Etoo, siempre lamentable en el aspecto humano, es una tranquilidad para el holandés, que pondrá a Messi, Henry y Ronaldinho sin posibilidad de equivocarse. Giovani y Bojan, por los que suspiran la afición, tendrán ahora más fácil aparecer en el equipo, y quien sabe si hasta hacerse los amos. Se le ha solucionado al Barça un problema, pero le queda pendiente el de Deco, que jugó los noventa minutos del Gamper, circunstancia que no sabrá el portugués si es buena o mala para él. ¿Ha recuperado la confianza del entrenador o tal desgaste supone que volverá al banquillo ante el Athletic? Deco protagoniza el otro debate en el Camp Nou, menos estridente que el de los Cuatro Fantásticos. ¿Es oportuno que jueguen Xavi e Iniesta junto a Touré Yaya o le iría mejor al equipo con Deco en el campo y uno de los pequeños fuera? Dudas mientras vuelve la Liga, envueltas todas en una certeza: el Madrid corre que se las pela; el Barça... está por ver. Etoo es de los que corre, desde luego.
Tomás Guasch, diari AS, 31/08/07

El Barça tenia dos problemes, segons Guasch.

Un són els 4F (Eto’o – Henry – Ronaldinho – Messi).
En Tomás creu que el fet de tenir quatre davanters tan bons és un embolic preocupant.
Ara ja s’ha resolt: Eto’o lesionat.
Els culers podem respirar tranquils!

L’altre problema és al mig del camp.
Més del mateix, tenir tanta gent que la toca bé (Deco – Xavi – Iniesta – Touré) també és un trencaclosques de difícil solució, pensa en Guasch...
Què podem fer?
I si li trenquem una cama al Deco? Problema solucionat?

Guasch!
Si l’enveja fos tinya...


Fèlix

El futbol i les supersticions

A vegades, en el món del futbol, succeeixen esdeveniments que s’escapen a tota lògica.
Casos que no es poden explicar fent ús de la probabilitat ni de l’estadística matemàtica.
Fenòmens que per la seva raresa entren en el camp de la superstició, malastrugança, goècia o com es vulgui dir.

Un d’aquests esdeveniments és el de Raúl i l’At. de Madrid.
No importa com estigui la lliga, principi o final, com estiguin els equips, en plena ratxa o enfonsats, ni tan sols com es trobi el propi protagonista; Raúl marca i decideix gairebé tots els derbis madrilenys.
I el de dissabte passat, més del mateix.

Un altre cas que va camí de convertir-se en un malson blaugrana és el dels tres petits (Xavi – Iniesta – Deco).
Ara fa uns mesos ja es va comentar, en aquest bloc, el nefast rendiment que treia el Barça cada cop que ajuntava en la mateixa alineació els “tres petits”.
En la jornada d’ahir, un altre cop es repetí la història: l’expulsió d’Smolarek va coincidir amb l’entrada al camp de Deco, mitja hora amb un home més i res de res.
Òbviament, la responsabilitat no és només seva.
Tanmateix, una repassada als números dels partits jugats amb "la fórmula dels tres petits", durant la passada temporada, fa posar els pèls de punta!

Jornada 7: R. Madrid – Barcelona: 2 – 0
Jornada 13: Llevant – Barcelona: 1 – 1
Jornada 16: Barcelona – At. Madrid: 1 – 1
Jornada 20: Barcelona – Celta: 3 – 1
Jornada 22: Barcelona – R. Santander: 2 – 0
Jornada 23: València – Barcelona: 2 – 1
Jornada 26: Barcelona – R. Madrid: 3 – 3
Jornada 27: Recreativo – Barcelona: 0 – 4
Jornada 29: Saragossa – Barcelona: 1 – 0
Jornada 31: Vila-real – Barcelona: 2 – 0
Jornada 32: Barcelona – Llevant: 1 – 0
Jornada 34: Barcelona – Betis: 1 – 1
Jornada 37: Barcelona – Espanyol: 2 – 2
Jornada 38: Nàstic – Barcelona: 1 – 5


Fèlix

Una portada més

Iniesta al Madrid. Sí, ho han escoltat bé. El jugador manxec, maltractat pels blaugrana, interessa als merengues, qui sumaran a Figo i Saviola una nova peça furtada a l’engranatge blaugrana (qui parlava de madriditis?).

No sé si la notícia serà certa, com la que anunciava el fitxatge de Saviola, o serà un nou bluf als que ens té acostumats Marca (veieu l'article de l’amic Dfons). Té tota la pinta d’això últim. El que sí que és evident és que, veient la portada del diari i entenent el seu rerefons, crec que ningú pot afirmar seriosament, a aquestes alçades, que els mitjans madrilenys són més imparcials que els de Barcelona perquè una vegada a l’any (o ni això) dediquen una portada “no ofensiva” cap al Barça. Més parcials, i més madridistes no poden ser.

A aquesta informació li dono la mateixa que al titular d'AS: El Madrid ata a Robben.

I quan llegeixes la notícia completa, t’adones que han arribat a un acord amb el jugador, però que hi ha una diferència de quatre milions d’euros amb el Chelsea. Si això és “atar”...

La fórmula dels tres petits

Al llarg d’aquesta temporada, i per diferents raons, en Frank Rijkaard ha utilitzat sovint un mig del camp format per Iniesta – Xavi – Deco, els "tres petits".

Jornada 7: R. Madrid – Barcelona: 2 – 0
Jornada 13: Llevant – Barcelona: 1 – 1
Jornada 16: Barcelona – At. Madrid: 1 – 1
Jornada 20: Barcelona – Celta: 3 – 1
Jornada 22: Barcelona – R. Santander: 2 – 0
Jornada 23: València – Barcelona: 2 – 1
Jornada 26: Barcelona – R. Madrid: 3 – 3
Jornada 27: Recreativo – Barcelona: 0 – 4
Jornada 29: Saragossa – Barcelona: 1 – 0
Jornada 31: Vila-real – Barcelona: 2 – 0
Jornada 32: Barcelona – Llevant: 1 – 0
Jornada 34: Barcelona – Betis: 1 – 1
Jornada 37: Barcelona – Espanyol: 2 – 2
Jornada 38: Nàstic – Barcelona: 1 – 5

Si feu una ullada als resultats, convindreu amb mi que la "fórmula dels tres petits" no ha funcionat.
En emprar-la, només s’ha guanyat a equips “fluixets”, i contra els difícils s’ha punxat.
M’atreviria a anar més enllà: la lliga s’ha perdut jugant amb aquest mig del camp (el doble enfrontament amb el Madrid, o a casa contra Espanyol i Betis, per exemple).
Xavi, Iniesta i Deco garanteixen domini de la pilota, control del partit, possessió. Però, també hi ha desavantatges, i grans: jugades a pilota parada, recuperació, joc aeri...
Esperem d’en Rijkaard que hagi pres nota.
Quan la immensa majoria dels equips punters de l’Europa continental jugant amb, com a mínim, un migcentre defensiu per alguna cosa serà!

Fèlix

Les claus d'aquest equip

D’ací a que acabi la temporada vaig a intentar no parlar de fitxatges, ni de canvis en l’estructura tècnica del club, ni criticar al secretari tècnic o al president. Arguments per parlar d’aquests temes hi ha, i de sobra, però jugant-nos la lliga (recordem, per si algú ho ha oblidat, que estem empatats amb el líder), crec que no és l’actitud més constructiva.
Avui vaig a parlar dels tres jugadors del Barça que poden decidir aquesta lliga. Es tracta de tres jugadors importants per a l’equip, joves i dels pocs amb l’ambició suficient per tirar del carro.

Víctor Valdés: sense la transcendència d’altres porters (Palop amb el seu gol a la UEFA, o Casillas) és un jugador que ha permès amb les seves intervencions que l’equip continuï amb possibilitats a la lliga. És el tercer porter menys golejat, amb una mitjana de 0,88 gols per partit (Casillas té una mitjana d’un gol per partit). Del seu estat de gràcia actual, tot i el gol del Betis, depenen moltes de les opcions del Barça. Si aconseguim mantenir la porteria a 0 en el Calderon, tot i els regals setmanals de la defensa, mitja lliga volarà cap a Barcelona.

Samuel Eto’o: descrit com a rebel, díscol, egoista i envejós, el camerunès és, per a mi, l’autèntica estrella d’aquest equip, i l’únic dels REM que encara no està satisfet amb el palmarès de títols guanyats fins ara. És evident que Eto’o no és el mateix que abans de la lesió. La seva efectivitat ha baixat, falla moltes ocasions i no té l’electricitat de fa un any. Però també és cert que ja és el segon màxim golejador de l’equip a la lliga, amb 10 gols, i molts menys partits jugats que Ronaldinho (amb 18 gols, el màxim golejador). En el darrer partit de lliga se’l va veure actiu, amb ganes, pressionant al contrari i corrent els 90 minuts. No només són els gols que fa, també compta i molt la seva influència i el respecte que genera cap a l’altre equip. Si continua així i recupera el seu instint de killer en els quatre partits que resten, la lliga serà nostra.

Andrés Iniesta: dels tres jugadors anteriorment mencionats, Andrés és per a mi el que més pot decantar la lliga cap al Barça. A banda del seu joc al mig del camp, el de Fuentealbilla té una arribada a l’àrea continua, i les ocasions de gol se succeeixen als seus peus, la majoria, lamentablement, sense materialitzar-se. Des que Iniesta juga amb el primer equip han sigut centenars les vegades que ha rematat malament, desviat, o que no ha sabut resoldre davant el porter. Enguany ja porta 5 gols, però les seves possibilitats són immenses. Per això reclamo per a aquest final de lliga un pla especial d’entrenament per a Iniesta amb remats a porta i un contra un amb el porter. Si el manxec aprèn a materialitzar alguna de les múltiples ocasions que totes les jornades té als seus peus, podrem estar molt més tranquils. Ara que Deco ja no marca, els gols dels jugadors de mig del camp valdran el seu pes en or.

Si aquest tres jugadors fan el seu paper el proper dissabte, i la resta de jugadors no espatlla el partit, crec que podem guanyar al Calderon. I estic convençut que el R. Madrid no guanyarà al Recre. Ànim i tots a tirar del carro!

Per cert:

Tomás Roncero escriu el 08/05/2007 amb el títol Atléticos, juntos podemos...: "Y el Atleti es equipo con pedigrí europeo y merece (y debe) jugar la Copa de la UEFA"
I Tomás Roncero escriu avui, amb el títol Atleti, haz lo que te plazca...: "Al Madrid ya no le quedan muros por delante en la clasificación. Líderes. Primeros. Favoritos. Depende de sí mismo. Ganaremos en Huelva (y eso que el Recre merece la UEFA más que vosotros) y al Depor de Caparrós."