L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
.
Gràcies per ser-hi ...
Simptomatologia: Insomni, inapetència, eufòria, sensació de felicitat extrema, dificultat de concentració i uns estranys éssers revolotejant en la radiografia que s'adjunta i que altrament acostumen a ser freqüents en aquests casos i no són excessivament preocupants, excepte per les pessigolles que causen en els afectats.
Diagnòstic: enamorament en grau III, letal i crònic.
Tractament: una dosi diària de carinyets, cançons d'amor a discreció, poesia tres cops al dia, passejar vora el mar cada vespre, i controlar els efectes de l'enyor i del desig convenientment, sota la supervisió d'un facultatiu addient.
. .
Un dia, et preguntaràs moltes cosesi potser et sabrà greu de dir-me-lesUn dia, tocaràs els meus ullsi sabràs que no són com els teusUn dia, t'ofegaran les preguntesi jo estaré amb tu, per nedar juntsUn dia, entendràs que l'amorno es fa preguntes, ni té respostesUn dia, volaràs sol/a sense pori jo seré feliç d'haver-te acompanyatUn dia, amor...
He pujat els graons
pensant-te intens i urgent
passant els dits per la barana
lliscant sobre el forjat
deliciosament fred
com un batec acompassat
pam-pam, pam-pam...
i el silenci dolç del marbre
cremant-me la pell.
Sota l'estora, com sempre
aquella clau que tu i jo sabem
i he entrat, imaginant
que em senties de sota estant
"busca'm i em deixaré trobar"
llegeix-me el pensament
penombra, jazz i olor de vainilla
soroll d'un pany que s'obre
i passes com llepades.
.
[s. XII; del ll. semper, íd.] adv
.
1 En tot temps, en tot el temps passat i
en tot el temps a venir.
2 En qualsevol temps, en qualsevol ocasió.
3 Des de sempre.
4 sempre més En tot el temps a venir.
5 En tot cas.
6 per sempre Sense límit, perpètuament.
PD: Ara ja saps què volia dir-te, amor...