L'exemple sublim

La tardor fa de les seves, com és natural

Realment en aquesta ciutat nostra hi passen coses, coses que no sempre ens permeten veure-les venir, veure el futur amb la suficient clarividència per poder-lo fer nostre. Les fulles de la tardor en són un exemple, sublim. Aquí les podem veure a sobre d'un auto a l'avinguda de sant Antoni M Claret, ben apropet de les ofcines del Servei d'Ocupació, que constaten dia si dia també com la tardor també està arribant a la nostra manera de viure.

El temps smartià i la Nit de Santa Llúcia

"El tiempo" és un dels serveis que ofereix el Smart Parc Tabacalera

Les nostres autoritats –que de marcianes no en tenen ni un pèl– mitjançant la pantalla gengant de leds instal·lada al nostrat Smart parc Tabacalera han decidit oferir cursos d'idiomes adreçats a vianants, començant pel castellà. De nit també, veieu com expliquen "El tiempo". En l'elecció d'aquest  primer idioma hi ha qui diu que hi juga un paper important l'espai, ja que és el mateix on desenes de tarragonins van poder gaudir dels partits de la selecció de Vicente del Bosque via la pantalla de marres.

Una lloable manera de participar en els actes previs de la Nit de Santa Llúcia i de suportar la capitalitat cultural catalana que enguany sortosament ha recaigut sobre Tarragona.

El senyor Simó

El senyor Simó s'ha olidat el cartró, l'altre senyor s'ha pixat al pilar i d'aquesta manera ambdós incorporen una mica d'olorosa humanitat a tant de disseny.

Un record pel Josep Maria Yago

Hi ha qui diu que aquesta tardor es presenta calenta, però l'hivern és clàssic i el fred maldarà per fer acte de presència. Potser per això hi ha qui, com la formigueta de la faula, ja està buscant combustible per a les llars de foc, o els més prosaics bidons. Especialment ara que els polítics que ens governen continuen amb la seva dèria de fer-nos contribuïr amb la cosa pública únicament a partir de la nostra cartera.

En tot cas, i parlant de fred i calor dir que la blogosfera és una mica més freda ja que una de les persones que va animar especialment els inicis  de la moguda blocaire a la ciutat de Tarragona ens ha deixat. Com molts haureu endevinat parlem de Josep Maria Yago, que tanta guerra va donar a cop de tecla en el seu blog personal Així ho penso, i que va col·laborar en aquest Tarragona 2016. Sigui aquest post un petit homenatge.

Veure les col·laboracions i referències a Josep Maria Yago en aquest blog.

Fresqueta

Si el sempre sofert vianant té fresqueta sempre podrà amorrar la cara a l'aire calent que de ben segur el reactivarà tot d'una.

Benestar global

Smart parc Tabacalera, un detall

Ja és mala sort, l'ombra peta de tal manera que costa aprofitar-la al passejar. No us penseu, això no és casual, forma part d'una capanya institucional per afavorir la morenor de pell entre els tarragonins, i (si s'escau) el nostre benestar a nivell global.

Tarragona Smart

Una paret ben smarteta

Més enllà del Smart Parc de la Tabacalera hi ha vida a les parets. Tarragona Smart City (diuen), i assaborim la paret de l'aparcament Saavedra ho veiem claret, claret.

Homenatge a Galícia

Homenantge a Galícia

La merda que va arribar a les costes de Galícia, altrament dita txapapote, quedarà condensada en aquell acudit dels filets de plastilina. En tot cas al Moll de Costa n'hi quedarà una altra de merda que de ben segur farà les delícies dels llops de mar que s'hi passegen de tant en tant envoltats de mariners d'aigua dolça.

Espasa de Massanès

El cable ha salvat la peça metàl·lica de caure sobre el paviment del carrer de Josepa Massanès, com espasa de Damocles allí quedarà, pemdent d'un fil.

Zona groga

Em honor als cotxes tricornuts que fins no fa gaire habitaven aquestes places d'aparcament potser caldria pintar-les de verd. Ara que també és mala sort... ells durant anys i panys aparcant la mar de bé davant de la feina i ara tot el centre de Tarragona serà de pago...

El 2008 ja en parlàvem...

El ventre de la bèstia

Interior de l'estany de la plaça Imperial Tàrraco

El ventre de la bèstia és farcit de mecanismes, tubs i làmpades que fan possible l'espectacle de l'aigua.

O...? Potser estan dissenyats per enviar missatges xifrats lluminosos a l'espai?

Smart façana vista des de darrere

Darrere la vegetació s'hi amaga el ferro.

Finalment les sofertes plantetes que guarneixen la façana de la Tabacalera passaran aquest estiu la prova de foc, altrament anomenada la prova de la sostenibilitat. Aquesta prova consisteix en servir al personal unes tapetes rollo els zarangollos murcians amb les plantes de la façana més fashion que no hagin resistit la calor.

Els detractors d'aquesta prova argumenten que caldria vendre aquestes tapes a 600 eurets la ració ja que cal tenir present els costsos de producció, elevats si tenim en consideració el que ha calgut invertir en tota aquesta meravellosa obra d'arquitectura sostenible.

Smart bat de sol

La gernació pren el sol i passeja.

Caldrà esperar a que la gespa s'enfili, amunt amunt i faci una miqueta d'ombreta. Mentrestant sempre podem gaudir d'un Smart bat de sol d'allò més "in".

Smart al quadrat

L'arribada al Smart Parc, des de Ramon i Cajal

Ens acostem al Smart Parc Tabacalera, l'espai més xic i supurador de sostenibilitat a dojo, i ho fem amb llum, llum del sol (de bat de sol) i al vespre albirant fanals de quatre tipologies distintes. Potser per això, si parlem de fanals seria un smart al quadrat?

Sota el sol

Vistes del carrer Josep Massanès

Prendre el sol és el que fan milers de persones ajagudes a la sorra. Aquest nitot fa el mateix, però té una assegurança en cas de no quedar prou bru de pell... A la part inferior dreta de la primera foto podeu observar d'on pot obtenir el pigment brunet.

La prova més dura

La prova més dura la trobem pujant la baixada de la Peixateria, anat cap a la plaça del Rei trobem l'accés taponat. És el moment de jugar, i si tenim sort, entaular-nos.

La formigonera està desprovista de les mesures de seguretat reglamentàries a propòsit, per tal de què el participant arrisqui la mà acaronant les dents de l'engranatge lo just, lo just per engreixar-se una miqueta el dit sense que li sigui arrabassat per la roda dentada.

Si el participant se'n surt podrà entaular-se i fer un descans merescut que li permetrà no perdre detall de les persones que no poden transitar pel carrer tallat i han d'anar a fer la giragonça pel passeig de Sant Antoni.

Si el participant no se'n surt podrà anar directament a la plaça del Rei a fer una orxata deixant la resta de dit dins el forat del con carabassa que l'organització ha disposat per a l'ocasió.

Qui sap si...

Forats a la façana d'una vivenda al tram final de Pere Martell.

Hi ha gent que no vol embrutar però tampoco està disposada a dur la runa a sobre fins a trubar una paperera?

Són aquests forats pettes papereres per a copensar les retallades en els serveis públics?

Qui sap!

Tigres a la font

Busca la larva de mosquit

Diuen que qui no té feina el gat pentina, per això si en aquests moments no teniu feina ni gat us proposem clicar damunt la foto i buscar la larva de mosquit. Una petita mostra d'aquests nostrats animalons que gasten part de la seva curta vida a fer-se grans en les fonts de Tarragona. En concret aquesta és la font de l'anomenada via de l'Imperi Romà, altrament dita Carlo Giuliani o passeig Arqueològic.

De tenir diners regalariem unes mosquiteres per casa, d'aquelles de ota la vida, però no és el cas.

Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll

Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll

Joan Salvat-Papasseit

Tirabuixó pintat amb esprai verd

"Dues escultures, al costat d'una pedra, guarnides amb tirabuixó fet amb esprai verd", aquest podría ben bé ser el títol de la fotografia. La realitat? Potser unes sobres d'obres.

Tancat per vacances...

Les vacances finalitzaven el 28 de gener de 2010...

L'Estació Marítima va tenir moments gloriosos per las nortes paladars, després va tancar per vacantes, el prime rdia va ser un remot 28 de desembre de 2009... avui, en plena canícula del 2012 encara continuen. El 3 d'abril de 2011 Jordi Sanvisens ja s'olorava alguna cosa en el post "Estació Marítima abandonada?". 

Tot plegat ens recorda l'Ovidi Montllor, que deia que quan es mori no es moriria, en tot cas faria vacanes.

Smart restaurant

Smart restaurant japonès. Els japonesos amb bambú i pagant-s'ho ells han aconseguit crear un ambient agradable i sostenible, integrat en el medi i tal i tal... A l'altra banda de la vorera s'hi pot observer el flamant rei dels smarts... parlem del "Smart parc Tabacalera" Oh yeah... del qual ja hem provat la gespa i parlarem ben aviat...

No baixar la guàrdia

El pont del Serrallo

Un dels mètodes que s'està demostrant més eficient contra els accidents de trànsit és la prograació de la caigda de peces del revestiment metàl·lic més fashion del pont del Serrallo, d'aquesta manera els conductors poden preveure a quina hora deixar de passar-hi per sota.

El pixador de Brusel·les

Plaça Imperial Tàrraco. Antics peus de petites escultures.

La rèplica del petit pixador de Brusel·les i el nostrat Maginet van estar-se un temps a la plaça Imperial Tàrraco. Ara caldrà estudiar instal·lar un plafó informatiu perquè els guiris que no visitin el parc de les Granotes no marxin cap als seus llocs d'orígen amb un interrogant majúscul... On són les estàtues? Les han fotut per vendre a pes en un drapaire (d'aquests que es dediquen al coure il·legal, vull dir) i fondre el metall?

Integració residual

La mà subjecta el residu integrat, un pneumàtic de bicicleta.

Placeta de Sant Joan.

Incinerar és car, les dioxines generades un perjdici per a grans i petits. Potser més per la prmera cosa que per la segona s'està duent a terme un pla d'aqueslls pioners en el món mundial. Es tracta d'integrar els residus en escultures d ela ciutat, d'aquesta manera els visitants i turistes poden contemplar els monments des d enous angles amb un clar valor afegit: el de la integració residual.

Aquí un bon amic ens assenyala el que fou el pneumàtic d'una roda de bicicleta, qui sap si d'un ciclista professional. Com podeu veure la roda, des de fa mesos, està plenament integrada en l'escultra que als anys seixanta van dedicar al precurssor en aquest nostrada placeta de Sant Joan.

Paratges indòmits però casolans

Plaça Imperial Tàrraco

Els hereus dels drets de la famosa telesèrie documental vintage "El hombre y la tierra", de Felix Rodríguez de la Fuente estan realitzant unes proves per filmar un especial sobre fauna salvatge tarragonina. De la plaça Imperial Tàrraco han escollit filmar els coloms. Si... això és laplaça Imperial Tàrraco, no un paratge indòmit i llunyà.

Sense zebres

A la plaça Imperial Tàrraco no hi ha ni ànecs ni zebres, per això guiris, visitants i tarragonins de tota condició mouen els malucs per passar ràpid ràpid Rambla avall. Els més prudents són els guiris, que arriben al cul de sac imperial i so saben que fer... bé una cosa tenen clara, no volen tornar enrrere i s'arrisquen a creuar per davant del renovat Gobierno Civil, el contingut del qual si que ens convida a tornar enrrere... però aquesta discutible opinió avui no toca.

Potser aquestes moviments de malucs poden aprofitar-se per donar suport a l'esdeveniment del 2017?

Potser tenen pressa per visitar els magatzems Gum, volem dir d'El Corte Inglés?

Tàrraco Viva i els déus

Ofrena als déus a les cristal·lines aigües del Camp de Mart

Al Tarraco Viva d'enguany una de les activitats que ha passat més desapercebuda ha estat l'ofrena d'improperis vegetals als déus romans que s'ha dut a terme d'estranquis a la bassa del Camp de Mart. 

Les aigües cristal·lines d'aquesta bassa han acollit flors i elements vegetals que han servit d'ofrena als déus romans. I diem que aquesta activitat ha passat desaercebuda ja que no figura al programa del festival romà de Tarragona. Per tal de compensar-ho s'ha decidit no netejar la bassa durant uns dies més.

Brides i punxes imperials

Plaça Imperial Tàrraco.Punxes de penitència corporal.

Els passamans ja ho tenen això, a voltes el dolç lliscar de la mà fa que agafem confiança i baixem la guàrdia. Les nostres sempre atentes autoritats han volgut evitar de totes totes que algú confiat se la foti de lloros de pet a l'estany arificial de la nostrada plaça Imperial Tàrraco, la plaça antigament coneguda com a plaça dels ànecs, bestioles que foragità un conegut regidor arran d'una inexistent grip d'aquelles que havien de portar-nos a les portes de l'infern i finalment no ens portà enlloc (com aquest passamà, vaja).

Plaça Imperial Tàrraco. Continuïtat escapçada amb brides.

Bé, el tema és que el passamà de marres incorpora una sèrie de barreres per tal de què el sempre socorregut vianant s'hi aferri amb ganes: pintura resseca, continuïtat escapçada amb brides, i punxes de penitència corporal a prova d'infants i grans. Les punxes, això si, han estat revestides d'un vernís que impedeix a qui les toqui contraure qualsevol mal tetànic.

Tenir ganes

Foto: Cèsar Llamborda (CC).

La persona que va dibuixar el porret a aquest desafortunat quisso potser tenia ganes de fer-se un peta, la persona que va completar aquest exercici d'alt nivell artístic amb uns cagallons ben eixerits que semblen desafiar la llei de la gravetat, potser tenia ganes de plantar un pi.

Però... i la persona, o persones que es van dedicar a aquesta exquisita tipografia? De què deurien tenir ganes?

Port Tarraco ja té neveretes

Foto: Cèsar Llamborda (CC)

Els llops de mar, assedegats i farts de sal, han ideat un nou sistema per posar en fresc les seves begudes preferides... "Ron, ron, ron, la botella del ron". Tal qual com tresor enterrat a la mítica illa Tortuga, aquest fanal aconsegueix l'inaudit... posar en fresc la beguda de forma sostenible (vull dir, ecològica). L'aire hi va penetrant i amb un sistema d'allò més fashion aconsegueix la simbiosi perfecta amb el rovell per donar el punt de frescor necessari a les begudes.

A Port Tarraco, doncs, ells llops de mar s'espavilen sols, solets.

Els especialistes

En aquets temps de rialla forçada i cop de pala sempre és gratificant poder trobar especialistes, especialistes en fer que arribi més lluny (encara que pel moment només els hi ha arribat a sobre del dit petit, o de l'espatlla).

Zona chill out

Espais per al descans, escoltant bona música urbana i amb begudes soft de lo més in, tarragoninament parlant.

Tarifa plana

La tarifa plana no només s'acostuma a utilitzar a nivell de productes de telefonia i internet, ara arriba al món de l'electricitat.

Per tant deixar els focus oberts nit i dia no només no suposa desembutxacar més diners sinó que posiciona Tarragona de cara qui la pugui albirar des del cel.

I què us penseu que fa el passatge de l'avió que apareix a la fotografia sinó guaitar aquesta especial llum tarragonina...

Baixar de cul

Els tècnics sopeses diferents possibilitats, arribant per unanimitat a destacar que per aquest tobogan hi baixen pocs xiquets.

La pintada del 18 de març de 2011 és fidel testimoni d'això, ja que els tècnics estimen en un miler de baixades de cul setmanals com a punta necessària per tal d'esborrar la pintada en un trimestre.

I no ha estat així.

On the rocks

Les aigües del Camp de Mart tenen propietats refrigerants?

On the rocks és un nou servei que permet prescindir de les nevera domèstica facilitant la socialització de la bella bassa del Camp de Mart.

Modernisme a Tarragona

Visualitzar els elements modernistes per festejar la capitalitat cultural (catalana) implementant la seguretat per al turisme de qualitat.

Un "fiascu"?

El passeig per a vianants i bicicletes que es va disenyar a un lateral de l'antiga N-340 per unir els barris de ponent, resultava potser massa avorrit. Per això, a l'alçada de Torreforta, es va optar per instal.lar obstacles enmig de la vorera per a entretenir als usuaris en el seu monòton trajecte. Això, o que no van tenir en compte l'enorme pilona del pòrtic de senyalització viària; tot un fiascu.

Fotos de JORDI SANVISENS
Fotografia - Tarragona
http://jordisanvisens.carbonmade.com/