Tornen les col·laboracions! Aquí teniu el missatge acabat d'arribar del nostre col·laborador Anònim Malparit, que feia dies que no ens escrivia... Caldrà animar el personal a no llençar la brossa als soterrats? O a llençar-la sense separar? Aquí teniu una bonica mostra de la política lingüística municipal: per si no queda prou clar en català i amb les fotos de tot el que es pot llençar a cada contenidor, també ho posen en castellà: perquè els qui som bilingües puguem practicar idiomes, i aquells que amb el seu monolingüisme castellà ja en tenen prou no calgui que aprenguin mai català. I que no em vinguin amb la tabarra que Catalunya és bilingüe i que el castellà es tan llengua pròpia com el català: es pensen que a base de repetir-ho mil vegades ens ho acabarem creient (a què em sona aquest principi propagandista?).
I què diu el reglament d'ús lingüístic del català que té aprovat l'Ajuntament des de fa molts anys? Doncs a l'article 13 diu: "La retolació pública de tota mena ha de ser feta en català"; i el 15.1: "Els llibres, les revistes i, en general, tots els cartells i publicacions que editi l'Ajuntament de Tarragona, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació, s'han de fer en català, llevat dels específicament destinats a la promoció fora de l'àmbit lingüístic català, que es poden fer en la llengua dels destinataris." I segur que hi ha més articles aplicables al cas, però cap que digui que l'Ajuntament hagi de fer, als carrers de Tarragona, les coses en català i castellà alhora. Adjunto fotos fetes a un cèntric carrer tarragoní aquesta setmana.
Mani qui mani, mana Focsa. Els nostres sempre atents governants, siguin del partit que siguin, procuren que el populatxo no ocupi el carrer i se'n torni prest a casa a mirar teleporqueria. Gairebé a hòsties finalitza doncs la rua de Carnestoltes: una mentideta més durant la qual els nostres governants ens fan creure que el carrer és nostre, per tot seguit fer-nos veure que és d'ells: dels aspiradors de confeti.
Els buscadors d'objectes curiosos ho tenen interessant si s'especialitzen pel vidre, pels fragments de vidre.
Els clàssics gronxadors cada cop són més rars als cada cop més rars parcs del nucli urbà. Això sí, al parc del Francoli n'hi ha per donar i per vendre.
El jardí romà és bonic, bonic... i ens mostra també com d'avançats eren els romans a nivell de tanques de contenció.
Tornen les col·laboracions! Aquí teniu el missatge acabat d'arribar del nostre col·laborador Anònim Malparit, que feia dies que no ens escrivia... Caldrà animar el personal a no llençar la brossa als soterrats? O a llençar-la sense separar?
Entre els vestigis arqueològics presents a les cantades Muralles de Tarragona hi trobem també restes de l'època contemporània.
Les temperatures baixen... i per fer front a la crisi hi ha qui s'ha inventat una nova font de negoci: els contenidors autoincinerables escalfadors de motoristes.
Tothom qui ho desitgi pot acudir a la cartellera municipal instal·lada a la Via Augusta a consultar les darreres novetats en matèria d'això... d'informació municipal. 
Ho especula amb una inminent visita a Tarragona de l'admirat director Alex de la Iglesia.
Algun cop m'he preguntat si la maquinària d'aquest rellotge és de la casa Rolex.
A voltes la mirada ens enganya... i veiem nous murs, noves muralles, on només hi ha camins, dreceres i escales.
La pintura se'n va, surt el rovell... cada cop més.
Ni els artilugis més sofisticats de l'època Mallol, avui transfugats i per tant actius, són suficients per tal d'impedir les cagarades de colom damunt el sofert fanal, fanal que incompleix de forma flagrant la normativa de contaminació lumínica. 
Ara no ho recordo: Han fructificat les investigacions de les llumbreres locals per recuperar els lladregots dels fills adoptius de la lloba capitolina?
El gran germà t'estima, és per això que diuen les males llengues què properament l'àrea de nosequè farà arribar a cada tarragoní un CD-rom interactiu que a banda de lloar el que calgui lloar inclourà una selecció de les imatges gravades per les nostres sempre admirades autoritats.
Si resistir és vèncer... la paperera, de l'època Recasens ha resistit.
Les nostres sempre atentes autoritats, ara que la projectada visita d'Al Gore a Tarragona està en stand by, han ideat un nou sistema per mostrar Tarragona al món com una ciutat sosteniblement verda i ecològica.
