Pes

El pes de la immovilitat. El bloqueig del pensament i del moviment. Sobretot, la incapacitació. I al final, la desesperació. 

Sense autorització

I ens estimàvem allà on el desig reconeixia els nostres cossos. On el silenci era el ple més absolut.
No hi feia res que fóssim dones. No ens feia falta cap fal·lus notari que signés acta de la nostra capacitat reproductora. Ja vindria el moment de fer pedagogia, d'amorosir rigideses, d'explicar l'equació. Però ara voliem ser, només, per a nosaltres, sense cap mena d'autorització.

Trajectes vitals

Canviar trajectes vitals hauria de ser tan fàcil com agafar el tren que porta a casa.

El despertar

Hi ha dies que desperta abans el cos que la consciència i ressorgir del món oníric s’assembla molt a tornar a néixer. Hi ha dies en què despertar em demana pujar nedant de les profunditats a través d’un fluid dens, càlid i amorós. En què treure el cap i respirar és vida. No tinc ni idea d’on he estat aquesta nit, però tinc la certesa d'haver viatjat lluny en companyia de les meves pors i els meus desitjos.