BASSA DE BARRATXINA
Si no de fracàs ,al menys de sorprenent, podem qualificar, com en
uns pocs anys, amb el pas d’una generació, hem oblidat tot el
saber del nostres avantpassats. Coneixements acumulats al llarg de la
història, arreplegats mitjançant l’observació i l’experiència,
depresos a través de l’assaig i la fallida. La ciència i la
tecnologia ens han suposat grans avanços en tots els camps, han
millorat la qualitat de la nostra vida, però açò, no significa el
tenir que oblidar la nostra cultura, els nostres propis coneixements,
les nostres peculiaritats, tot allò que ens caracteritza com a poble.
No podem perdre el saber acumulat a través de generacions, transmès
de forma oral i que hui resta en la ment de cada vegada menys
persones. I en aquest context vull emmarcar aquest treball junt a
altres que he fet en anys anteriors.
No passa un dia en que en qualsevol mitjà de comunicació:
diari,radio, televisió... no ens parlen de la sequera. La qual cosa
resulta paradoxal, perquè tan sols amb alçar-se de la cadira i
avançar unes poques passes, podem obrir una aixeta i tenir tota
l’aigua que vullguem. Molta més de la que ens mancaria per a les
nostres necessitats. Si mirarem cap arrere, tan sols uns quants anys,
veuríem els nostres pares lluitar, amb esforços titànics, per
aconseguir un poc d’aigua per regar unes hortalisses , o anar fins
una font, per carrejar a casa un aigua que era necessària per la
seua supervivència. I de l’aigua precisament vull parlar: una
vegada analitzades, els dos darrers anys, les diferents séquies que
canalitzaven l’aigua des dels rius fins les hortes, ens resta
parlar dels regs que es feien des de les diferents basses que hi
havia en el terme de Benilloba.
En aquest context d’aprofitament de l’aigua com a recurs
fonamental, qualsevol naixement, independentment del seu volum, era
aprofitat. Es més, m’atrevisc a dir que qualsevol sumat, amb certa
regularitat, era aprofitat, utilitzant els mitjans tècnics al seu
abast, per acumular l’aigua en una bassa i així disposar de la
suficient per regar una certa extensió de terreny. L’alcavó era
el sistema tècnic utilitzat per, una vegada localitzada una
surgència d’aigua, endinsar-se en ella, i anar concentrant els
diferents sumats, o les diferents vetes que emanaven de la capa
freàtica i localitzar-les en una canaleta que la conduïa fins a
l’exterior i la acumulava en una bassa. La bassa era la solució
tècnica per acumular l’aigua en quantitat suficient per al
soltar-la i poder regar a fila. La capacitat de la bassa sempre
estava relacionada amb el volum del brollador així com, la
superfície regada depenia de la generositat del naixement i de la
capacitat de la bassa.
Aleshores els mitjans tècnics utilitzats per a la captació de
l’aigua eren el següents :
-En primer lloc tenim l’alcavó. L’alcavó era un pas o galeria
subterrània que servia per buscar el naixement de l’aigua i
arreplegar-la al temps que la conduïa cap a fora fins a la bassa. És
el més important per ser el sistema més utilitzat i el de més
dificultat tècnica d’execució. Consisteix en una excavació feta
per l’home, que comença a nivell de terra, per endinsar-se en el
subsòl, amb un lleuger desnivell cap a la seua boca per facilitar
l’eixida de l’aigua. La llargària sol ser variable, depenent de
la profunditat on es trobe l’aigua. L’amplària sol ser la
suficient per facilitar el pas d’una persona (40-60 cm.)i l’altura,
normalment, inferior a la del home. Està excavat en la terra o en el
tap i després les parets es construïen de maçoneria (pedra i
morter) i la coberta es feia en arc de mig punt o es posaven lloses
de pedra recolzades en les parets. Amb aquest tipus de construcció
es buscava evitar les sulsides que solien ser molt freqüents.
L’alcavó arreplegava l’aigua que sumava per les parets en el cas
de ser un naixement d’extensió amplia , o bé arribava fins
localitzar una vena important d’aigua. En ocasions l’alcavó
començava dintre de la mateixa bassa i així a la capacitat d’aigua
de la bassa se li afegia la capacitat d’aquest. Exemples d’alcavó
són: el que abasteix la bassa del Mas de la Foia, el de la bassa de
Dalt del Xoquet, el de la bassa de les Neves etc.
- De vegades era una font la que abastia a la bassa. En aquest cas
l’aigua era transportada per una androna, que era una conducció de
reduïdes dimensions, colgada en terra, des del naixement d’aigua
fins la font. La distancia que recorria l’androna era variable:
d’uns pocs metres com es el cas de la font de Petrosa o d’un
centenar de metres com es el cas de la font de la Teula en el Xoquet.
-El darrer sistema de captació seria el de Pou: perforació vertical
de forma circular i d’una profunditat variable, normalment fins
arribar a la capa freàtica i trobar una quantitat d’aigua
apreciable. De vegades es podia fer una alcavó en el fons del Pou
per buscar més aigua i per tenir més espai per emmagatzemar-la. Per
regar, sols conec un pou, dintre del qual es va instal·lar un
sistema de sènia que, moguda per la força animal, treia l’aigua
fins la bassa i des d’allí, després, es regava. Aquest es el cas
del Pou de la sènia (nosaltres diguem nòria) .
Una vegada descrits els sistemes de captació passem als d’acumulació
o d’emmagatzematge d’aigua, es a dir, anem a parlar de les
basses. I les característiques d’estes serien:
-En primer lloc diré que no n’hi ha dues iguals. Són de forma
irregular,unes s’aproximen a la forma quadrada, encara que no n’hi
ha cap que siga un quadrat perfecte, altres a la rectangular, a la
circular ( com el cas de la bassa del Xoquet de Baix) o, fins i tot,
triangular (una bassa de Petrosa).Esta forma irregular es
conseqüència de l’adaptació de la seua construcció a les
característiques del terreny on està localitzada, a la capacitat
requerida i l’optimització de recursos.
- Totes les basses són de diferent capacitat, i encara que seria
interessant calcular la de cadascuna, per ara, tan sols diré que
esta capacitat esta en relació a la abundància del brollador o
font. Caldria destacar la bassa del Mas de la Foia amb uns 700 m3 de
capacitat.
-Estan excavades a terra. Després, les parets i el fons es revestien
d’una capa grossa de maçoneria (pedres de grandària
variable,grava i morter) i es rematava amb el lluït per la part
interior, que era fi i de cert grossor per evitar les fugues d’aigua.
En el sol tenia un forat ,que es tapava amb un tap, per on es buidava
la bassa i es conduïa l’aigua , mitjançant una sèquia, a les
hortes. En el interior de la bassa i a un costat sobreeixien unes
pedres planes, clavades ala paret a diferent altura, que formaven un
tipus d’escala per facilitar l’accés al seu interior. En la part
superior d’alguna de les seues parets es feia una canaleta que era
el sobreeixidor,per on eixia l’aigua en cas de omplir-se.
-En algunes, l’alcavó que les abastia s’iniciava dintre de la
mateixa bassa i per tant augmentava la seua capacitat.
-Les basses s’havien de netejar cada cert temps, ja que en el fons
s’acumulava el tarquim, mescla de fang de textura molt fina i
matèria orgànica provinent de la vegetació que creixia allí
mateix.
-Segons la propietat, es podia distingir entre les que eren d’un
sol propietari ( com les dues basses del Mas de Barratxina)
d’aquelles que pertanyien a diversos propietaris. En aquest cas la
seua propietat estava compartida, així com l’ús de l’aigua i
les tasques i despeses que originava el seu manteniment.
Arribant a aquest punt, anomenaren totes les basses del terme de
Benilloba:
-En el Barranquet del Xoquet en podem comptar fins a 7.
-En Petrosa en trobem 3.
-En el fons d’Agustí 4.
-En en Barranquet de Rodacanters o de Turis 3.
-En el Barranquet de l’hereu o de la Font del Rector 1
-La Bassa de la Font del Miuli
-La Bassa de la Tia Joaquina
-Bassa del Mas de les Carrasques
-Bassa del Mas de la Foia .
-Bassa de la Nòria.
Barranc del Xoquet:
Aquest barranc està excavat al peu de la Serreta , avança d’ Oest
cap a l’Est, i va guanyant en fondària i amplària, la qual cosa
facilita la surgència d’aigua de la capa freàtica de la mateixa
Serreta. Acaba desembocant en el Riu de Penàguila al costat del
pont. L’abundància de fonts i brolladors originen tot un sistema
de reg que es basa en 7 basses. Independents unes d’altres,
regaven les hortes del barranquet fins a l’altura de la carretera
de Benifallim. D’ací cap avall les hortes ja estaven regades per
les tres sèquies de l’Ombria. Les basses aniré nombrant-les de
dalt cap avall i els posaré un número , ja que totes no tenen nom.
Així tenim:
-La Nº 1,en la part més alta, que pertany als hereus de Vicent
Monllor (del bar Inglés).En l’actualitat no s’utilitza, està
seca i en mal estat. S’abastia d’una androna que queia
directament a la bassa.
-La Nº 2 té forma allargassada (9.50 x 4 m.), d’escassa amplària
i molt irregular. S’abastia d’un alcavó, fet de maçoneria, de
poca profunditat ( 5 o 6 m.) que desemboca dintre de la bassa. El
estat actual es de falta de neteja ja que està plena de vegetació.
Esta bassa pertany a tres propietaris que reguen d’ ella:
- Salvador Cortés (hui Enrique Javaloyes) que té dues hortes d’una
extensió de 3 fanecades i li corresponen 4 dies d’aigua.
-José Reig: que te una extensió d’horta de 3 o 4 fanecades i que
li corresponen 4 dies d’aigua.
-Hereus d’Antonio Monllor , amb una extensió de 8 o 9 fanecades i
que li corresponen 8 dies d’aigua.
La forma de distribució d’aigua es la següent:cada propietari té
dret a un nombre de dies d’aigua. Si al propietari li corresponen 4
dies d’aigua significa que, l’aigua acumulada durant els quatre
dies en la bassa li pertanyen a ell. I abans de la posta de sol del
darrer dia, la bassa tenia que estar tapada per arreplegar l’aigua
del següent usuari. Este brollador té la particularitat de ser més
generós en estiu (que es quan més es necessita l’aigua ) que en
hivern. A partir de Maig o Juny augmenta la surgència d’aigua,
mentre que a partir de setembre comença a minvar. Així, mentre en
l’ hivern es necessiten 4 dies per omplir una bassa, en estiu en
els mateixos quatre dies se n’omplin dues basses.
-La bassa Nº 3 pertany a un sol propietari: José Reig. Està
localitzada en les mateixes hortes que tenen el dret d’aigua de la
bassa Nº 2.Així el propietari es beneficia de l’aigua de les dues
basses. Està a una distància d’uns 40 m. de l’anterior bassa i
es de dimensions reduïdes (4x4m. aproximadament). Està en bon
estat, molt neta i es nodreix de l’aigua d’un alcavó, pontejat
de maçoneria , d’uns 4 m. de fondària i que desemboca dintre de
la mateixa bassa.
-La bassa Nª 4 està alimentada per la Font de la Teula, que li
arriba l’aigua per una androna d’uns 100m. de llargària, ja que
ve d’una zona propera als naixements de les basses 2 i 3.Per tant
estes tres basses s’alimentarien pràcticament del mateix naixement
. Esta font presenta la particularitat del naixement de la bassa 2:
el cabdal augmenta en els mesos d’estiu i minva en els d’hivern.
Amb una forma irregular, té unes dimensions aproximades de 8.5 x 8
m. Es propietat privada del Mas de Barratxina i actualment té aigua,
però està plena de vegetació.
- A 32 m. de l’anterior, està la bassa nº 5, concretament en el
bancal de baix. De característiques similars, encara que més
xicoteta (6.7 x 5.7m aproximadament ). S’alimenta d’un alcavó
que està en el bancal de dalt, de uns 15 m. de fondària i per una
androna porta l’aigua fins la bassa, a la que cau per una font.
Esta basa està neta ,i és propietat del mas de Barratxina.
-També propietat del Mas de Barratxina és la bassa Nº6 que és
bassa-llavador, de reduïdes dimensions (5 x 4m.), i de poca
profunditat. S’alimenta d’un alcavó que està en el bancal de
dalt, també d’uns 10 o 15 m de profunditat, i per una androna va
l’aigua fins la font, que cau a un bassi i d’ allí passa a un
xicotet abeurador abans de caure a la bassa. Situada baix de la
carretera i del mas es troba al mateix nivell que les dues últimes
Està en prou bon estat i neta.
Les tres darreres basses regaven les hortes del mas que anaven des
del bancal on estan situades la 5 i la 6 fins la carretera i que
representaria una superfície d’unes 20 fanecades.
-La bassa Nº 7 s’anomena del Xoquet de Baix, és de forma
circular,encara que és un cercle irregular, quasi oval. Es troba
abandonada, fa anys que no li arriba l’aigua i està ja molt
deteriorada. És la de major capacitat de tot el Xoquet i
s’alimentava d’un naixement d’aigua que hi havia al fons del
mateix barranc i una androna la canalitzava fins a la font que hi
havia al costat de la mateixa bassa, on es podia poar, ja que fins
allí anava la gent del poble a per aigua, sobre tort en èpoques de
sequera, perquè no ha arribat a assecar-se mai. Avui una sulsida de
terreny tapa la font i allí jeu colgada i perduda, esperant temps
millors. La propietat d’aquesta bassa estava compartida entre
diversos regants: els de la botigueta,tio Pedregal, Ismael, Fernando
Carbonell, Ginessos,etc. L’aigua es repartia entre ells també a
dies així com també les tasques i despeses de manteniment. Les
hortes també estan perdudes,encara que es poden veure fins a 7
hortes, de dimensions similars, al voltant de dues fanecades.
Com estem limitats per l’espai , l’anàlisi de la resta de basses
resta per a un proper any. Tan sols vull finalitzar agraint la
col·laboració de moltes persones perquè, amb el seu testimoni puc
reconstruir este sistema tradicional de reg: Octavio Borrell,
Fernando Carbonell... i en especial a José Reig per la seua
disposició. I a mon pare, perquè quan m’hi parlava en despertava
la curiositat per tots estos temes.
BASSA DEL XOQUET DE BAIX
