No estic d’acord amb la dita que diu “ En donaràs més
que el bombo de l’aurora”. Efectivament el bombo no para gens en tot el
recorregut de l’aurora que si bé no és llarg
en distancia si que ho és en temps. Però és un instrument fonamental en l’Aurora : ens
dona el ritme pausat , la cadència que la caracteritza, anuncia la seua
arribada, avisa del seu pas i adverteix de que s’allunya. Fa callar quan cal i
trenca el silenci de la matinada.Es pot fer més?
dilluns, 29 d’abril del 2019
dissabte, 13 d’abril del 2019
MIGUEL GARCIA IBORRA
Els hereus de
Miguel Garcia Iborra, en concret la seua filla Lola, em van proporcionar esta
foto de Miguel amb els companys, en el seu lloc treball, allà als Estats Unit d’Amèrica. Sembla
que Miguel es el tercer (assegut) començant per la dreta pel paregut amb la
foto que amb seguretat és ell de jove. No sabem en que va treballar i tampoc sé
identificar-ho pels tipus d’aparells i mobles que hi ha al foto. Tan sols se que tenia 27 anys quan
va partir de Benilloba, que va arribar un 13 d’Octubre de 1919 a Nova York amb
el vaixell “Montserrat” el qual va agafar en València. Amb ell, i en el mateix vaixell,
anaven: Joaquín Crespo, Joaquina Barrachina, Jose Crespo, Juan Monerris, Vicente
Crespo, Vicente Crespo Doménech i Vicente Herrero Pla. Tots ells de Benilloba. També,
i amb posterioritat, va anar el seu germà Ricardo Garcia.
Miguel Garcia Iborra |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)