ESTAMPES DE COMUNIÓ

Fins no fa massa anys quant els xiquets prenien la primera comunió ( fet  al que li se donava molta importància  a nivell tan familiar com social) entre altres coses com podien ser el convit, el trage, els regals, les reformes en la casa,etc.  es feien uns recordatoris, que eren unes estampetes en les quals per un costat  es posava una imatge de tipus religiós o  una foto del comuniant i per l’altre costat posaven el nom, la data  de l’esdeveniment, el lloc  on és celebrava, etc. Estes estampes es repartien als familiars, veïns i altres persones pròximes  a fi de que tingueren un record del fet.

                Navegant per internet he trobat estos recordatoris de 1952 dels que en aquells moments eren xiquets ( de Benilloba) en el dia de la seua primera comunió( 12 de Juny de 1952): Mª Carmen Ripoll Jordá  i Joaquinito Jorcas Aznar que assistien a l’escola de Dnya. Maria Cardona, Conchita Vilanova Aracil i Lorenzo Cortés Monllor que assistien a l’escola de Dnya. Luisa Garcia, José  (…) Carbonell , Paquito Crespo Llorens i Pepito Reig Guillem ( que no especifiquen a quina escola assistien). Tots, com és lògic, van  prendre la comunió en la parròquia del poble que anomenen com de Sta Maria i S. Joaquin i no amb el nom real que és de “La Nativitat de la Nostra Senyora”.

FRAINOS: UNA ALQUERIA MUSULMANA

Vaig a reproduir textualment un post del blog Alcoleja.org signat per Dani en el qual parla de l'origen del nom del nostre riu Frainos i així descartar altres versions que apareixen per alguns indrets com:Frainós o Farinós.
 Frainos: l'Alqueria Fantasma
 El riu que baixa de l'Aitana i passa per Alcoleja, Benasau, Penàguila... fins que arriba al Serpis alcoià, es coneix des de fa molts segles com a riu de Frainos. Què en sabem de l'origen d'aquest nom? Ben poc, la veritat. Però sí hi ha alguna referència que potser algun dia servisca per a ubicar les restes arqueològiques de l'alqueria que li dóna nom doncs, segons els documents, així es deia un antic poblet morisc que, per desgràcia, a dia de hui no s'ha localitzat. La més antiga és del 1258. En concret, en una carta escrita a Cocentaina i datada en el 21 de maig d'aquest any, es dóna a Ramon de Roset (Raimundo de Roset) quatre jovades de terra "en l'alqueria que es diu Frastina (Frainos), que està en el terme de Benaguila (Penàguila). Reg. 10, fol. 80v. MF: 125 La segona (i última) referència a Frainos la trobem el 1269 quan, des de Barcelona, Jaume I adjunta a les 6 jovades de terra concedides prèviament a Pere Vidal al terme d'Ares, també les cases del rafal. Així el fa senyor d'Ares. La concesió de les 6 jovades havia estat feta pel fill il·legítim del rei, Pere Ferrandis (fill de Berenguera Alfons), amb una carta pròpia feta per Ferrandis i que el 1269 en Jaume ratifica i n'amplia (Burns, "Diplomatarum Regni Valentiae Regnante Iacobo I..." En dit document es descriu el terme d'Ares, el qual estaria delimitat de la següent manera:
 1) pel barranc de Camarell (què transita entre Ares i Beniafé);
 2) pel riu major de Penàguila;
3) la mesquita que hi ha al terme de la vila de Frainos;
4) pel camí que ve de Guadalest.

Es confirma així l'existència d'una alqueria poblada per musulmans propera a Ares i pertanyent al terme cristià de Penàguila. La seua ubicació, segons les fites mencionades, podria ser a la zona on hui es troba Benasau. Una altra opció pràcticament és impossible. El camí que ve de Guadalest a Ares és el que arriba de l'Alt de Xarquera travessant el barranc de Camarell. Hui en dia el nom d'eixe carrer és "de la Marina". El riu major de Penàguila és el que hui coneixem com a "riu de Frainos" precisament, i és el que baixa del Barranc del Molí d'Alcoleja i s'enjunta precisament sota Ares amb el rierol que ve del Camarell. Per tant, amb aquestes fites tenim ubicats els extrems sud, est i nord del terme. Per últim, la fita oest cal situar-la al que hui coneixem com a Benasau. Habitants de Benasau manifesten que la tradició oral ha conservat un topònim conegut com a la Font de Frainos, en la baixada del poble cap al riu. Segons arqueòlegs de la zona, hi ha materials en superfície que permeten d'establir l'existència d'un nucli de població islàmic allí. Podria ser que la font es dessecara i traslladaren la població uns centenars de metres més amunt? Encara és prompte per a afirmar-ho, però és una possibilitat ben interessant a tenir en compte. De moment, Frainos (i la seua mesquita) continuarà sent l'alqueria fantasma fins que no apareguen noves informacions... PUBLICAT PER DANI

PRESENTACIÓ: ALBERRI Nº 24

ÍNDEX DE LA REVISTA:

-UN TABLERO DE JUEGO ISLÀMICO CON DOS ALQUERQUES DE IX HALLADO EN LA      PLAZA DE EL SALVADOR DE COCENTAINA. Ivan Jover

-NOVES APORTACIONS AL VOLTANT DE LES REPOBLACIONS POSTMORISQUES: LA  CARTA POBLA DE SETLA (1609).Sergi Silvestre.

-EL MECENAZGO MUSICAL DEL XII CONDE DE COCENTAINA. M.Àngel Picó

-EL LÈXIC DE L'OLIVERA. L'OLIVA I L'OLI AL COMTAT. J.Vicent Cascant.

-BENILLOBERS ALS ESTATS UNITS D'AMÈRICA. Enric Morrió

CONEIXEM?

Hi ha un topònim (nom d’un lloc) al terme de  Benilloba  que crida l’atenció:  MARRÀ.  Sabeu  on es troba? I el seu significat?

LA SOLUCIÓ

Les dos contestacions s’han aproximat prou. La MARRÀ es un horta que està darrere la gasolinera i al costat del riu. Concretament baix de la Costera de Penàguila en la ribera esquerra del riu. Com podem vore en la foto. MARRÀ ve del mot marrada, en el qual s’ha perdut la “d” intervocàlica com ocorre en molts altres mots (diem baixà i no baixada, galtà i no galtada…) I el seu significat és : un camí que fa volta, que no va dret d’un punt a un altre. Si observem bé la foto,encara que no es veu tota l’horta, podem apreciar que per un costat la vora fa volta mentre que l’altre (no és veu tot en la foto) és mes recte. De ací possiblement vinga el nom d’esta horta: de la corba o volta que descriu la vora que cau al costat del riu.

VIATGE CAP A LA IL·LUSIÓ

Amb una reserva de bitllet i el pagament bestret, arribat el dia ,es disposàvem a fer un viatge cap  a la il·lusió.  Matí i assabentats de l’hora perquè sempre havia estat així, acudíem a la plaça de l’Omet  i procedíem a ocupar el lloc que ens tocava, dintre d’aquella monovolum avançada en el temps. Ell, com tantes i tantes vegades, havia fet, amb el cotxe ple tancava les portes i amb el seu caminar característic es dirigia cap al seu lloc. L’acoblament entre home i seient era perfecte desprès de haver-ho fet, dia rere dia, durant tota una vida. Tan sols calia arrancar per a que la Tempo del Tio Silvestre ens portara  al lloc tant de temps esperat, a un passeig d’incògnit, a la ciutat dels nostres somnis. Tal i com avançàvem, amb el trontoll d’una carretera ofegada de pedres  i pigada de clots, ens sentíem acomodar-se en un seient cada vegada més ample. Encara sent l’olor del mareig al sortir d’una volta.

                En aplegar, s’iniciava el ritual amb aquella alegria del desig: el desdejuni  en la Granja Cecilia o la xocolata amb xurros en aquell bar del que no recorde el nom però al que encara arribaria a cegues. Després vindria la visita obligada a Paños Pastor,  o tal vegada  a los Sotanos,  passaríem per la Fàbrica... S. Francesc amunt, S. Nicolau avall. Arreplegaríem una encomanda en el Soldat. Es refaríem d’alguna eina  en el Candado.  Imprescindible era la visita al Cupón de Oro on dipositàvem aquelles llibretes gruixudes , que havíem aconseguit omplir amb els cupons que ens oferien al comprar en les tendes del poble i que, amb la paciència de Job, ma mare  arreplegava i jo pegava, a canvi d’un plat, una font o fins i tot una paella si feia molt de temps de la darrera visita. Amb la visita de les dones a la pastisseria del Campanar i els homes a la Mezquita arribava l’hora de partir. En el camí de tornada, abocats als cristall de les finestres, mirant sense veure, tornaríem a reviure aquell matí  llarg en que havíem complit les il·lusions, realitzat els  somnis, materialitzat els nostres desitjos.

PRESENTACIÓ I EXPOSICIÓ "BENILLOBERS ALS ESTATS UNITS D'AMÈRICA"

        La presentació de la exposició va ser el 27 d'Octubre al Pati d'Armes del Palau Comtal de Cocentaina. En la qual vaig explicar el contingut de l'exposició junt a altres comissaris que van parlar de  les seus exposicions.Entre ells van estar: La Directora de Conservació del Patrimoni de L'Ajuntament de Cocentaina,  el Director del Marq d'Alacant, la Secretària de L'Academia Valenciana de la Llengua... Un acte molt entranyable i emocionant.

               L'exposició va estar oberta al públic el tres dies de Fira des de les 9h. fins les 21h. en el Centre  Cultural del Teular.Va ser visitada per  molta gent, però el més important era que mostraven molt   d' interés, llegint i preguntant sobre el tema. L'objectiu de donar a conèixer un capítol de la nostra història crec que s'ha aconseguit satisfactoriament.