RENÀIXER

Sssss…Ara que tothom dorm

i  ningú no em sent

anem a fer una cançó

de la corfa de l’ametla

i de la pell del meló:

Blaia ,Ginés , Blanca

que ell no ho sap?

Sivestra,Boier,Sanxa,

ací tot el món cap.

Bellota,Cabrerot,Bajoca,

Fesol,Feva ,Figueta,

alerta!que també et toca,

Pina,Pinyó i l’aieta.

Hi ha Esquilador,Estanquera i Ferrer,

de res hem de patir

Fustera,Pintor,Palleter

encerclats de murs per obrir.

Hi habita la Formiga,la Rabosa i la Rata,

la Gallina,el Poll,la Xota,

el Conill,el Soliguer i la Gata.

Tots plegats a la granja

del respecte i la tolerància.

Rastrapeus,Taconera,

Delscrits,Correncinc,

Florido,Pajarera.

Obispo,Noi,Lloroses,

Xorla,Paraigüera,

Malancara,Horques,

Cella,Palomo,Pentinat,

Corason,Dolç i Mostoses.

Ssss…Baixeu la veu,

que el sol ja traspunta,

un poble que desperta,

Encara no hi són tots!

la  foscor que s’allunya.

Busquem!!!

 Ja sabeu de que tracta el joc.Heu d'endevinar

1.Que és el que veieu?

2.On Està?

Animeu-se que és fàcil.

Corretgeta descoberta!

La foto pertany a dos arcs  de la canal o aqüeducte del Mas dels Capellans. Esta canal es la que fa servir el reg de Boires per dur l’aigua d’una ribera a l’altra del riu de Gorga. La sèquia del Rec de Boires arrancava de l’assut que hi havia un poc més avall del Salt i derivava l’aigua a una sèquia que anava per la ribera dreta del riu fins al Mas dels Capellans,ja en terme de Gorga, i per creuar el riu  es feia servir esta canal que té uns 80 m. de llargària. La canal  o aqüeducte constava d’una paret de maçoneria (pedres redones de riu unides amb morter) sobre la qual estava el caixer de la sèquia fet de carreus rectangulars de pedra. La paret  estava alleugerada per 5 arcs de mig punt o de mitja volta , d’uns 8 metres de diàmetre, fets de rajol macis units per morter .La paret que resta entre els arcs està recolzada per contraforts , als dos costats, també fets  tots ells de maçoneria a excepció dels contraforts central que tenen les cantonades fetes de carreus amb arestes  per oferir menys resistència  a l’aigua de les fortes avingudes. Rajol i pedra s’alternen donant-li un valor estètic a un conjunt construït amb materials rústics o d’arquitectura rural. El conjunt es manté encara en peu sense utilitat i amb cert grau de deteriorament. No està datat encara que pense que és de finals del segle XVIII, perquè és en esta època quan, a conseqüència del creixement econòmic i demogràfic en esta zona i en concret en Benilloba,es fan obres de certa importància en el poble: el molí del Salt,la canal del Barranc de Cuixot,la construcció de l’església tal com la coneixem, etc.

DIA DE LES ÀNIMES

             El dia 2 de Novembre es celebra en la tradició cristiana el dia de les Ànimes. Era la nostra manera de honrar els nostres difunts. I recordeu com ho feiem fins no fa molt? A més d’anar a La Missa que es celebrava la vespra i de portar flors al nostres difunts , les nostres mares i iaies encenien  unes mariposses dintre d’un platet amb oli  que anaven cremant fins acabar-se. Encara recorde la por que ens donava. També es deia...  que el dia les ànimes les dones només alçar-se pel matí fein el llit perquè no volien que cap ànimeta  s’amagara dintre d’ell i en fera cap de les seues.

CONEIXEM?

             Encetem un altre joc. És tracta de  endevinar el significat de paraules nostres que s’han utilitzat molt  i que coneixem, però que cada vegada les utilitzem menys. L a paraula que propose per al joc  és :  MENUT.El diccionari la defineix com cosa de poc volum, però nosaltres com L’utilitzem?

Corretgeta descoberta!
El mot MENUT el diccionari el defineix com una cosa de poc tamany, també, com algú ha dit ,nosaltres l’ utilitzem per anomenar el xicotet de la casa i també la gastàvem,com també heu dit ,per referir-se a les monedes de poc valor. Per a nosaltres menuts eren les perres i els cèntims. Ara cada vegada ,per desgracia, la gastem menys però es una paraula molt nostra i sabeu perquè? El Menut era una moneda acunyada per Jaume I en 1247, de poc valor,equivalent al reial. I que nosaltres encara seguíem utilitzant-la després de tant de temps. Fem l’esforç i que este mot arribe als nostres fills.