I just don't know what to do with myself
Don't know just what to do with myself
I'm so used to doing everything with you
Planning everything for two
And now that we're through
I just don't know what to do with my time
I'm so lonesome for you it's a crime
Going to a movie only makes me sad
Parties make me feel as bad
When I'm not with you
I just don't know what to do
Like a summer rose
It needs the sun and rain
I need your sweet love to ease all the pain
I don't know just what to do with myself [x2]
Baby if your new love ever turns you down
Come on back I will be around
Just waiting for you
I'm still so crazy for you
I don't know just what to do with myself [x2]
Baby if your new love ever turns you down
Come on back I will be around
Just waiting for you
I'm still so crazy for you
No No No No
I don't know what else to do [x3]
I'm still so crazy for you
No No No No
Com sempre, hi ha persones que ens marquen, i aquestes persones solen anar acompanyades de música (o directament de MP3)...
aquest cap de setmana hi ha persones que m'han fet sentir música celestial i d'altres que han donat la nota! xD
Però com sempre, la casualitat ha fet que algú que hi és quan em fa falta poses una cançó de la BSO de la Boda de mi mejor amigo (que és I just don't know what to do with myself), i com qui no se n'adona, em fes desconectar amb mil burrades i històries sense sentit, és a dir, gràcies.. Això sí, el millor del cas és que una bona dosi de Dusminguet fa marxar aquelles llàgrimes que com un intrús aparèixen en tardes en què l'única previsió és arreglar una habitació plena de trastos...!
Ara, també espero que avui sigui una nit interessant, encara que m'hagi de limitar a mirar les estrelles que les boires no em deixaran veure... Still wondering to find my sun.
10/30/2005
palabritas
Me despego de mi vida solo para verte de lejos.
Necesito que me dejes un ratito con mis miedos,
y que me entregues el silencio de tus ojos,
para verlo y quererlo,
pero sobretodo para entenderlo.
Ansío momentos de lucidez.
¡Que la rabia me ciegue menos!
Que hoy el pánico me deje ver
todo lo bueno que eres y
lo frágil que puedes llegar a ser.
Quiero entender tus temblores,
para saber más de mis amores,
pues pequeño, eres mi clave en presente,
y sublime e insolente
actúas entre perdones.
No quiero ni que me hables,
solo mira y comparte tus pesares,
tus calores y los peces de tus mares.
Pues yo acepto tus verdades,
tus reglas, regalos y flores,
sin pensar jamás en cambiar las condiciones.
Quiero ser alguien en tu historia,
más que una foto en tu memoria,
más que un triste recuerdo de un pasado que se fue.
No busco un ser vago flashback que puedas tener mañana,
ni una imagen gastada sobre papel,
solo quiero quererte y que te dejes querer.
Necesito que me dejes un ratito con mis miedos,
y que me entregues el silencio de tus ojos,
para verlo y quererlo,
pero sobretodo para entenderlo.
Ansío momentos de lucidez.
¡Que la rabia me ciegue menos!
Que hoy el pánico me deje ver
todo lo bueno que eres y
lo frágil que puedes llegar a ser.
Quiero entender tus temblores,
para saber más de mis amores,
pues pequeño, eres mi clave en presente,
y sublime e insolente
actúas entre perdones.
No quiero ni que me hables,
solo mira y comparte tus pesares,
tus calores y los peces de tus mares.
Pues yo acepto tus verdades,
tus reglas, regalos y flores,
sin pensar jamás en cambiar las condiciones.
Quiero ser alguien en tu historia,
más que una foto en tu memoria,
más que un triste recuerdo de un pasado que se fue.
No busco un ser vago flashback que puedas tener mañana,
ni una imagen gastada sobre papel,
solo quiero quererte y que te dejes querer.
10/29/2005
jarabito
Empezar a querer como nunca había querido
descubrir una parte de ti que no había conocido
y encontrar otro mundo ahí detrás que me habías escondido
y jugar a esos juegos que me tenías prohibidos.
Me canse de ser...
Com sempre, una mica de jarabe per descriure els meus moments (els bons i els dolents).
Sí, la cançó és menos que un amor, más que un amigo, una de les moltes cançons que aquesta gent ha fet i que em descriu fins a uns nivell increïbles. És cert, el meu present es mou entre aquestes paraules. Però com sé jo on és la frontera entre la amistad verdadera y el amor, si es que la hay ? Aquesta frase també és d’ells, és la intro de la cançó agua (mítica, tòpica i típica, però per al meu gust infravalorada).
En conclusió, què en puc treure d’això? Suposo que problemes ;)
No, seriosament, en la meva vida hi ha molt, però que molt poques persones de qui m’hagi enamorat – o per qui pugui dir que he sentit alguna cosa semblant a amor -, cosa que no vol pas dir que hagin estat parelles meves, ni molt menys!
Suposo que estic dient una obvietat ja que ahir un senyor que no conec pas de res, em va dir en mig d’una conversa sobre música que un grup (anomenem-lo “x”) descriu la seva vida com ningú en forma de cançons, ja que parlen del que a ell li passa: que sempre s’enamora de qui no s’enamora d’ell, i al revés, que les vegades que algú s’ha enamorat d’ell, ell no ha sentit el mateix... És a dir, diria que estem davant d’una de les veritats més absolutes del gènere humà: l’enamorament és un estat de tonteria passatgera, jejejeje, que fa tendir a les burrades més incomprensibles!! Com ara intentar escriure en una trista pàgina en blanc (sí, jo intento mantenir la sana costum d’escriure sobre paper), el que et passa pel cap, pel cor, per l’estómac o per on sigui que van aquestes coses... Però com que resulta que no és pas fàcil, surten textos, frases o intents de poemes, que barregen mala hòstia, por, inseguretat i l’estima més absoluta. Traducció: són bombes de rellotgeria fetes perquè no siguin llegides si no és amb mooltes copes de més...! (O perquè puguin acabar sent traduïdes en textos cantables amb una musiqueta emprenyadora de fons).
I com que yo soy tan solo uno de los dos polos, de esta historia la mitad (això és made in Drexler – otro de mis pseudomitos- diguem que el que em toca fer és anar tirant, que les coses tampoc estan tant malament :) i a més, això de patir una miqueta pels que et tenen el cor robat ja va bé... com diu l’anunci, sense la por no sabríem que som vius, no? I sí, por de la por, por de dormir, por d’un munt de coses, por d’estimar massa, por de mi... però què carai, suposo que ja em va bé una mica de vidilla que sinó estic massa avorrida...
Això sí, una nit de festa, xocolata o pelis de plorar amb les meves nenes no me la treu ningú (tindrem la nostra nit de gresca, prometido).
I per altra part, també cal que digui que per molt que me canse de ser lo que sea (hermana mayor, confesora, menos que un amor...), el que no faré és cansar-me de ser-hi. Això mai. Perquè per la gent que m’importa, per als quatre gats que hi sou de debò, abans vosaltres que jo.
Bon cap de setmana :)
descubrir una parte de ti que no había conocido
y encontrar otro mundo ahí detrás que me habías escondido
y jugar a esos juegos que me tenías prohibidos.
Me canse de ser...
Com sempre, una mica de jarabe per descriure els meus moments (els bons i els dolents).
Sí, la cançó és menos que un amor, más que un amigo, una de les moltes cançons que aquesta gent ha fet i que em descriu fins a uns nivell increïbles. És cert, el meu present es mou entre aquestes paraules. Però com sé jo on és la frontera entre la amistad verdadera y el amor, si es que la hay ? Aquesta frase també és d’ells, és la intro de la cançó agua (mítica, tòpica i típica, però per al meu gust infravalorada).
En conclusió, què en puc treure d’això? Suposo que problemes ;)
No, seriosament, en la meva vida hi ha molt, però que molt poques persones de qui m’hagi enamorat – o per qui pugui dir que he sentit alguna cosa semblant a amor -, cosa que no vol pas dir que hagin estat parelles meves, ni molt menys!
Suposo que estic dient una obvietat ja que ahir un senyor que no conec pas de res, em va dir en mig d’una conversa sobre música que un grup (anomenem-lo “x”) descriu la seva vida com ningú en forma de cançons, ja que parlen del que a ell li passa: que sempre s’enamora de qui no s’enamora d’ell, i al revés, que les vegades que algú s’ha enamorat d’ell, ell no ha sentit el mateix... És a dir, diria que estem davant d’una de les veritats més absolutes del gènere humà: l’enamorament és un estat de tonteria passatgera, jejejeje, que fa tendir a les burrades més incomprensibles!! Com ara intentar escriure en una trista pàgina en blanc (sí, jo intento mantenir la sana costum d’escriure sobre paper), el que et passa pel cap, pel cor, per l’estómac o per on sigui que van aquestes coses... Però com que resulta que no és pas fàcil, surten textos, frases o intents de poemes, que barregen mala hòstia, por, inseguretat i l’estima més absoluta. Traducció: són bombes de rellotgeria fetes perquè no siguin llegides si no és amb mooltes copes de més...! (O perquè puguin acabar sent traduïdes en textos cantables amb una musiqueta emprenyadora de fons).
I com que yo soy tan solo uno de los dos polos, de esta historia la mitad (això és made in Drexler – otro de mis pseudomitos- diguem que el que em toca fer és anar tirant, que les coses tampoc estan tant malament :) i a més, això de patir una miqueta pels que et tenen el cor robat ja va bé... com diu l’anunci, sense la por no sabríem que som vius, no? I sí, por de la por, por de dormir, por d’un munt de coses, por d’estimar massa, por de mi... però què carai, suposo que ja em va bé una mica de vidilla que sinó estic massa avorrida...
Això sí, una nit de festa, xocolata o pelis de plorar amb les meves nenes no me la treu ningú (tindrem la nostra nit de gresca, prometido).
I per altra part, també cal que digui que per molt que me canse de ser lo que sea (hermana mayor, confesora, menos que un amor...), el que no faré és cansar-me de ser-hi. Això mai. Perquè per la gent que m’importa, per als quatre gats que hi sou de debò, abans vosaltres que jo.
Bon cap de setmana :)
10/28/2005
potes
aprenent aprenent, diria que em carrego coses d'aquest intent de "blog"...
:p
sí, estic avorrideta i amb poca feina, per això em puc permetre luxes com aquests d'escriure i poder mig pensar què posar...
ich brauch was zu tun, ich brauche kaffee, ich brauche schokolade! ich brauche gute gespräche, ich brauche spaziergänge, shoppingtouren und autofahrten mit meinem lieben auto. ich brauche musik, ich brauche partynächte, ich brauche lachen. ich brauche sonne und das meer, ich brauche jemanden der sonntags mit mir frühstückt, ich brauche jemanden, der kinofilme mit mir ansieht und dvds. ich brauche alkohol, außerdem gute freunde. nicht viele, aber gute! (...) liebe brauch ich auch, aber die versteckt sich noch vor mir...irgendwo. dann mein ich, ich brauch drogen, aber das stimmt gar nich! : )
:p
sí, estic avorrideta i amb poca feina, per això em puc permetre luxes com aquests d'escriure i poder mig pensar què posar...
ich brauch was zu tun, ich brauche kaffee, ich brauche schokolade! ich brauche gute gespräche, ich brauche spaziergänge, shoppingtouren und autofahrten mit meinem lieben auto. ich brauche musik, ich brauche partynächte, ich brauche lachen. ich brauche sonne und das meer, ich brauche jemanden der sonntags mit mir frühstückt, ich brauche jemanden, der kinofilme mit mir ansieht und dvds. ich brauche alkohol, außerdem gute freunde. nicht viele, aber gute! (...) liebe brauch ich auch, aber die versteckt sich noch vor mir...irgendwo. dann mein ich, ich brauch drogen, aber das stimmt gar nich! : )
10/27/2005
Oxígeno
Avui he descobert una revista nova i gratuïta, resulta que es diu Oxígeno, nom molt adient que m'ha arribat com una confirmació del que em va passar ahir.
Sí, ahir vaig agafar "oxígeno" al deixar anar una d'aquelles coses que si no les dius van creixent, creixent, fins que ja no les controles, i a mi ha estat a puntet de passar-me... i fullejant mentre baixava per Psg. de Gràcia he descobert que en un altre article deia una cosa prou intel·ligent: no sólo se vive de Yesterday. Evidentment, article pro Liverpool i Beatles (grup amb cançons que marquen moments, vides, xerrades...). El que volia dir és que amb el no només es viu de yesterday s'ha confirmat la meva realitat: ja està bé de viure de records - més que bons- i cal entendre, analitzar i actuar en consideració amb tot tipus de percepcions reals; és a dir, com m'han dit aquest matí al tren: les pel·lícules són pel·lícules, la realitat és una cosa radicalment diferent (gràcies).
Per això, des d'ara en endavant ja està bé de rallades i tonteries de postadolescent ingènua, cal afrontar les coses i com diu un profe meu: no s'han d'eludir els problemes! Així que com vaig fer ahir, encara que me cueste horrores, INTENTARÉ dir les coses clares abans que un problema es converteixi en un conflicte irresoluble.
Carinyet que si llegeixes això - cosa que em faria molt feliç perquè voldria dir que encara aguantes els meus textos ;) - vull que sàpigues que independentment de què t'hagi dit, no m'agradaria que et pensis que et lliuraràs tan fàcilment de mi per a futurs concertillos (que encara queda molt per al de mitjans de novembre!!)... però el que sí que et demano és una mica de paciència, perquè hi ha coses que no són fàcils del tot i més quan el que està en joc és una relació tan genial com la que m'has demostrat que es pot tenir amb una personeta com tu.
Don't worry, be happy!! (at least as much as you can!)
10/26/2005
Intent de trobar perquès...
Repetició de paraules: bla, bla, bla.
De vegades no sé què més dir-te,
voldria poder callar
i que només amb una mirada,
amb un cop d’ull,
poguessis saber què em corre pel cap.
Penso.
Penso molt en tu és cert,
però també en mi i en el que suposaria un nosaltres,
i m’adono que no ho sé,
o potser que no ho vull saber!
Perquè com més d’un cop m’has dit
hi ha una connexió genial entre els dos,
hi ha algo en comú,
hi ha...
El que em passa és que no puc parlar-te d’un “tenim”,
no he de pensar en un “fem” o “farem”
doncs per molt que em costi he de veure-ho:
no som 2, som 1+1.
I malgrat tot em sorprens cada dia,
doncs t’acostes, m’envaeixes, em guanyes,
i quan hi ets t’allunyes i em desmuntes!
Potser jugues?
De vegades no sé què més dir-te,
voldria poder callar
i que només amb una mirada,
amb un cop d’ull,
poguessis saber què em corre pel cap.
Penso.
Penso molt en tu és cert,
però també en mi i en el que suposaria un nosaltres,
i m’adono que no ho sé,
o potser que no ho vull saber!
Perquè com més d’un cop m’has dit
hi ha una connexió genial entre els dos,
hi ha algo en comú,
hi ha...
El que em passa és que no puc parlar-te d’un “tenim”,
no he de pensar en un “fem” o “farem”
doncs per molt que em costi he de veure-ho:
no som 2, som 1+1.
I malgrat tot em sorprens cada dia,
doncs t’acostes, m’envaeixes, em guanyes,
i quan hi ets t’allunyes i em desmuntes!
Potser jugues?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)