Treient arbres que fan nosa

aquesta alzina tapa el sol als futurs arbres fruiters

Una vegada em van dir que la veritable llenya escalfa tres vegades : quan la talles, quan la puges fins a prop de la llar de foc, i quan la cremes. Ho he comprovat moltes vegades, i cada vegada penso que quin encert hi ha en aquesta dita.

El cap de setmana, mentre la pluja ens ha deixat, he pogut tallar en dues fases una alzina que feia nosa als futurs arbres fruiters de Can 10. Dic dues fases per que la primera va ser el dissabte, fins a les 12 que va començar la pluja, i la segona fase a partir de les dotze de diumenge, quan va parar la pluja.

La conclusió, una feina feta i una mica la ronyonada tocada.

Per cert, l'eina que em permet cavar i tallar ha estat una de les millors inversions d'aquesta temporada. Aquí hi ha una fotografia d'aquesta meravella.

AH !, a la bassa hi ha una colecció de petits peixos vermells que mantenen l'aigua neta de llots, i m'ensenyen que l'aigua està en bon estat

A l'hivern s'ha de treballar molt al camp

Durant la tardor pensava que a les vacances de Nadal podria tenir el camp amb la feina acabada. Quina tonteria ! . M'estic adonant que, o sóc un perfeccionista ( pot ser és veritat ) o que al camp la feina mai s'acaba.

cremant branques i fulles

Al camp de Can Deu vull plantar aquest febrer arbres ( fruiters de llavors i de closca ) i per tant haig d'acabar de preparar la terra per abonar-la i passar el tractor. Després de tenir la terra esponjada serà el moment de fer la plantació ( és a dir, decidir què vull, anar a comprar-ho, fer el forat a la terra, plantar-los i protegir-los de les bestioles ). El temps se'm tira a sobre. Però acabaré guanyant jo, encara que hagi de rebaixar objectius.

les tres feixes actuels des del final

Aquest dies ha tocat continuar traient arrels, i cremar els arbusts que no estan on em convé ( previ desenterrar-los completament ). Els marges que s'han anat caient en els darrers vint anys sense cuidar han deixat les feixes amb pedres al mig, però de moment les apartaré com pugui i plantaré els arbres.

Amb el post d'avui vull guardar en la memòria les feines de preparació, per que espero que amb els anys no guardi mal record.

Ja tinc la pila de fems de cavall "podrint-se" ( com diuen per aquí, descomposant-se o digerint-se tal com caldria dir-ho ) per que estiguin a punt el mes que ve, i evitar fer servir cap mena de fertilitzant mineral al camp. La fotografia és dels bolets que van sortint de manera espontània. Semblen molt grans, però tot just fan dos centímetres. Aquesta foto m'ha agradat com ha quedat.

Bon Nadal

M'ha arribat aquesta imatge que m'ha fet riure, i la vull compartir

Bon Nadal a tothom

La nova dedicación oculta ( i van ... )

Oculta per que fins ara no l’havia posat al blog, i pel que ara veureu.

un véritable verdisar.

Fa ja una mica, des del post del 23 de febrer, que sols he presentat la meitat d’una feina que estic fent i que m’ocupa una bona part del temps lliure. En aquell post vaig ensenyar el que serà la futura vinya de Can 10, però la part bona està a l’altre banda de la carretera. 

Estic molt content de dedicar-me a una terra que serà el que jo vulgui que sigui, que la puc modelar al meu gust i al meu interès. En els altres trossos que cuido ja hi havia coses fetes, i aquest realment està tot per fer.

I tot per fer vol dir exactament això. TOT. 

Quan he començat, les verdisses tenien, segons les feixes, entre metro vint i dos metres, i no sabia ben be per on anaven ni que hi havia. Aquest tros ha estat sense cuidar uns vint anys, i ha anat creixent el que volia. Es tracta d’unes feixes llargues i estretes, posem seixanta metres per com a molt quatre metres. El problema és que el camí per baixar d’una a les altres era d’un pendent entre el trenta i el cinquanta per cent, i no més ample de seixanta centímetres.

Vaig trobar una persona que em va dir que, de jove, amb el primer tractoret que va tenir les va cuidar i que recordava que hi havia un baixador suficient entre feixa i feixa, a una mica més de la meitat de les feixes. Sense pensar-m’ho cinc vegades ( dues si que ho vaig fer ), màquina i gas ! ( es a dir, desbroçadora i gasolina ). A la fi he trobat aquests baixadors, i espero poder fer baixar el tractor, però això encara no és el moment. Aquestes feixes espero que siguin la meva font de fruita, i per la Candelera vull anar a comprar els arbres per plantar-los.

aigua per regar !

La meravella més gran d’aquestes feixes és que te aigua !. Hi ha una fantàstica bassa que s’omple amb l’aigua de les cunetes de la carretera, i està molt be ja que hi ha, com a mínim, uns vuit peixos vermells petits dins d’ella. Un altre tema serà com obriré la comporta, ja que no he trobat l’eina i de ben segur que la falta de moviment em portarà alguna dificultat. Ja ho veuré. Em fa il·lusió poder plantar patates aquesta primavera.

Aquí poso una foto de com està ara la feixa i el baixador, per no oblidar com he començat. Ja tindré temps de posar més fotos de com vaig canviat les feixes.  

El que te aquest camp molt molt molt maco són les postes de sol, ja que està orientada a l’oest i es veu la Serra de Sant Llorenç. Procuraré posar-ne una de ben maca aviat.

Festa del vi novell

El dimarts dia 26 vaig veure que es celebrava la festa del vi jove al barri de la Ribera. La referència que tenia sobre una festa del vi jove era la que hi ha a França amb el vi Bujolais, ( més o menys escrit així ) però no sabia ni com era ni res.

Amb la curiositat encesa, va aparèixer el meu cantó estalviador : preu ? solsament cinc euros ! Doncs vaig decidir anar-hi.

Es tracta d’una serie de carrers entre la basílica ( catedral, o no se com s’ha de dir a la magnífica església que és ) de Santa Maria del Mar i Via Laietana. Allà s’anunciava molts cellers per poder tastar els seus vins joves. 

No m’agraden les aglomeracions, així que vaig anar al començament, vora quarts de sis. Hi havia molts cellers, tots oferint els vins acabats de “criar”, o a vegades acabats de fermentar i amb un mínim repòs. 

La varietat del que vaig anar tastant va estar fantàstica. Els vins tan joves tenen unes expressions molt afruitades, i podia apreciar amb molta claretat el tipus de raïm d’origen, que si xarel·lo, que si muscat, que si cabernet, que si….. També i donat que no tenien cap repòs, no havia de suportar uns tanins importants, però a vegades sí unes raspors importants per manca d’arrodoniment que s’aconsegueix amb el repòs. Molts cellers comentaven que tot just havien embotellat el vi el dia anterior, i que guanyaria en expresivitat amb una mica de temps, ( ja fos a l’ampolla, a la tina o a la bota ). Donat que volien estar a la festa, havien embotellat un vi sense respectar totalment el temps que demanava, però era una manera d’estar present.

Em va agradar que hi havia “tastets” de menjar, i amb uns quants vaig arribar a casa sopat i tot. ( crema de carbassa, llenties, sardina, cus-cus, .. ).

Aquesta jornada m’ha servir per veure el valor dels vins joves, amb els que puc apreciar millor el raïm del que provenen, i també tenen un preu no tan pretensiós com els que han estat amb elaboracions més sofisticades.  

Fem be les coses, el vi en un menú

Darrerament he començat a dinar de tappers, ja que abans tenia tiquets restaurant i amb la "moda" de reduir despeses en les empreses ara ja no en tinc.
Quan porto jo el dinar, la beguda és sempre aigua. Quan per una cosa o un altre ( mandra, falta de temps, reunions imprevistes, ...) vaig a menjar un menú, la beguda sempre és vi.
El que darrerament em passa és que no m'agrada gens els restaurants que cuiden el menjar, les postres, l'ambient, l'amabilitat dels camarers, les ganes de que em senti a gust, però descuiden d'una manera quasi de denúncia oferir un vi suficient com a mínim.
Entenc que en un menú normal ( al voltant dels deu euros ) el vi no ha de ser excel·lent, però hi ha un mínim que no vull renunciar. Hi ha grans bodegues que venen vi a granel ( s'hauria de dir a dojo, però ho trobo molt snob ), i un altre possibilitat és oferir un vi "suficient" i amb una mica d'increment un vi normalment bo. Tan difícil ha de ser cuidar be el que s'ofereix ?
Uf, avui anava de queixa, però en el restaurant d'avui el vi era amb un regust final horrorós, que desmereixia molt la resta de l'àpat.
Fins a la propera !

Chozas Carrascal, celler amb qualitat i amabilitat

En la reunió del dilluns passat, vaig tenir una sorpresa inesperada. En mig de molts cellers, vaig fixar-me en una caixa de fusta força maca amb tres ampolles molt ben exposades, i barrejant vi negre i cava. La persona al càrrec del stand em preguntar si volia tastar un cava excel·lent. La seva seguretat em va decidir.

El cava era el Chozas Carrascal Brut Nature Reserva. Es tracta d’un cava fet amb raïm macabeo i chardonay, fora de les barreges habituals en els caves. La fermentació es fa a baixa temperatura, i es passa una mica per bota de roure, abans de fer la segona fermentació del cava. El que vaig apreciar en nas era una frescura i una dolçor molt agradable. En boca tenia una entrada lineal, sense estridències i amb un final que deixa plena i fresca la boca. En resum, un cava realment diferent i sorprenent, i el preu que em van dir en botiga era molt contingut ( lleugerament per sobre dels 10 euros ). 

Amb la sorpresa vaig anar tastant els altres vins que tenien exposats :

Las 2 C : es tracta vi jove fet amb un cupatge de tempranillo i syrah. Te uns aromes a fruita vermella en nas, i un pas en boca que mostra un cos consistent però fi, i deixa un final agradable i es nota la mica de bota que te ( cinc mesos ). Em va sorprendre l’alta relació qualitat preu ( està al voltant dels cinc euros ).

Las 8. Aquí presenten un criança que és un cupatge de 8 tipus de raïm, amb una mica més d’un any en bota i un any en ampolla. És un vi amb molt cos, però segons el meu gust massa recordant les garnatxes. El final el vaig trobar una mica astringent, però d’una qualitat important

El Cabernet. Es tracta d’un monovarietal, amb criança en roure nou per que no destaqui els tanins. Em va semblar un tracte adequat per treure la potència del cabernet, amb un final molt rodó que deixa la boca en condicions perfectes. Aquest ja te un preu que s’aproxima als vint euros, però hi ha molta qualitat i feina al darrera.

Haig de reconèixer la meva ignorància respecte moltes coses, i bones, que es fan fora dels entorns més famosos enològics. Aquí estem en un bon celler de la zona Utiel-Requena, que no coneixia donat que no te gaire presència en les nostres botigues. Espero que això es resolgui amb aquest celler, ja que te un lloc a ocupar entre nosaltres.

Per cert, la seguretat que tenien en la qualitat dels seus vins la considero encertada.

Experiència Verema Barcelona 2013

Aquest dilluns 11 de novembre he tingut una gran sort. Quan navego per internet, acabo veient pàgines web que considero que val la pena seguir, i d’altres que no tant. Una de les que tinc amb l’etiqueta de preferides és la de Verema, de la que m’agrada la seva manera d’explicar vins, i de recollir opinions que jo les veig- properes- a la meva manera d’entendre el vi.

Fa uns dies vaig veure que organitzaven una trobada per professionals i gent del mon del vi en la que hi havia degustacions de molts cellers per donar a conèixer els seus vins,, i es podia demanar entrades.

Vaig enviar-lis una petició- indicant- que tenia un blog de vins i que tenia ganes d’assistir. La seva-contesta afirmativa em va donar molta satisfacció-, i aquella tarda va ser reservada “sense excuses” en la meva agenda.

Va ser una tarda de meravella. Hi havia més de cent cellers i distribuidors de vins, exposant, explicant i deixant tastar els seus vins. Una PASSADA. Quan vaig arribar, en pregunten si era a nivell personal o hi anava per un medi de comunicació. A l’explicar que tenia un blog de vins, sense cap problema em van donar una acreditació de premsa. Haig de dir que tots, tots, els expositors em van fer sentir molt a gust, un tracte planer, unes explicacions fàcils i entenedores ( ningú es pujava als cels per explicar coses que no eren comprensibles ) i sobre tot, compartint el seu mon i preguntant i acceptant totes les opinions sobre el que t’oferien a tastar.

Vaig tastar una pila de vins, en total uns 15. Va haver un moment que em vaig sentir massa rodejat de gent ( vora les set de la tarda ) i la delícia que era tastar vins i xerrar de primera hora de la tarda s’havia acabat, i era hora de retirada. Mica en mica ja aniré posant posts per explicar totes les coses que mereixen destacar-se d’aquesta trobada. Avui l’objectiu és destacar l’esdeveniment.

imatge de www.vinetur.es

Llegint per internet he vist que sóc un privilegiat. Estic seguint un dels portals del vi que més divulgació tenen ( més de quanta mil usuaris, si, 40.000 ), i que en aquesta primera trobada de Barcelona ( he pogut assistir a la primera ! ) van passar més de 2000 persones. 

Per cert, l’entorn de la trobada ( la sala de gòtic civil del museu marítim ( on hi havia estat l’exposició del Titànic fa no gaire ) ha estat molt agradable. En comentaris amb altres assistents, tots remarcàvem el bon entorn que els organitzadors havien escollit.

El futur vi ja ha acabat la fermentació. Ara a descansar

el most-vi abans de tapar

El most ha estat fermentant ( bullint ) durant 21 dies, des del sis d’octubre fins avui, que he decidit que ja havia acabat la fermentació.

Be, he decidit per què també la meva petita ciència així ho indicava. He estat prenent diàriament la temperatura del most, i no ha passat de 22 ºC. Això em pot fer pensar que no s’hauran evaporat els aromes de fruita, i que el vi resultant tindrà un record més important a raïm.

tapat i guardat el fitur vi

El tema de densitats ha tingut una evolució clara. Vaig començar amb una densitat de 1080 grams per litre, que comporta un probable grau alcohòlic d’uns 11 ºC en el futur vi, i al dia 17 havia arribat a una densitat de 995. Els canons diuen que cal esperar a arribar a 990, però algun enòleg pràctic també m’havia dit que als 995 es podia donar per acabat. 

Amb la meva mania de fer les coses be ( pot ser fent-les suficientment be pot haver prou ) he esperat quatre dies més, i el vi s’ha mantingut igual, a la mateixa temperatura i densitat. Total, he decidit donar-ho per bo.

Per tal de fer el tap hidràulic al dipòsit ( es a dir, una barrera líquida menys densa que el vi ) es pot posar be alcohol etílic be oli, ja que tots dos líquids tenen una densitat menor. Els altres anys havia posat l’alcoho, però aquest any no m’ha anat be fer el camí cap al Penedès a aconseguir-ho. Aquest any provo usar oli, i per no malbaratar oli bo d’oliva he posat oli de girasol, que és més neutre en quant a possibles interferències de gust, al final de tot si es barreja una mica. He posat tot un litre. S'ha fet una "gota" gran, però no arribava a tot el dipòsit. He pensat que al posar la tapa flotant ja es redistribuiria, i a més no en tenia més. Ara el most te la tapa interior flotant posada, i la tapa exterior ajustada. Per cert, ho havia una pila de mosques petitíssimes, i suposo que a l'haver tapat tot es moriran per no tenir menjar.

El que em queda ara és esperar, i ja tinc ganes de provar-lo ( i si a més surt bo serà fantàstic ). El meu company de camp es va endur un litre d'aquest most, i per ell estava fantàstic per veure tal qual, una mica fresquet.

El celler sota l'escala a l'octubre de 2013, font de tantes satisfaccions !

Maridatge de vins

Aquesta setmana he anar a un tast de vins en el que l'afegit era comparar-los amb maridatge de menjars. Els vins que teníem per tastar han estat : 

Raventos Blanc Reserva Hereu

Cava Raventos i Blanc, Reserva Hereu 2012

Aquest cava l’he trobat força afruitat, suau, amb acidesa equilibrada i molt refrescant, tot i que pel meu gust tenia una mica massa bombolla, m’agrada amb menys. Guanyava ben fresquet, ja que a l’escalfar-se en la copa el notava menys refrescant

Bernat Oller Picapoll DO Bages

Bernat Oller, blanc de picapoll, DO Pla de Bages. Un blanc molt suau, que pel meu gust no destaca en res, més aviat passa sense pena ni glòria. He tastat altres amb més personalitat

Scala Dei garnatxa DO Priorat

Scala Dei, Negre 2012, un garnatxa potent que no s’aparta de la línia de vins del Priorat, amb cos i un important gust a fusta ( tanins )

Aquests vins es tractava de tastar-los combinant-los amb formatge ( un cremós de cabra, un curat manxego ) amb embotit ( fuet força gustós i llangonissa tendre ) i amb verdura. 

Ha sigut un exercici molt divertit, comprovar com pot canviar l'apreciació de les possibles parelles que es poden anar fent ( es a dir, una manera de reivindicar la feina dels someliers, l'important que pot arribar a ser un bon consell en l'elecció dels vins en funció del que es vulgui menjar ).

El que puc destacar, segons el meu gust, és : el cava obre molt la boca, neteja i permet recuperar el gust. Molt bo amb formatges i embotits. El blanc picapoll millor hagués estat evitar-lo. El priorat era massa potent pel formatge cremós, i es barallava una mica amb el curat. Amb la verdura tastada, el millor era no veure vi ( espatllava la capacitat gustativa del que venia darrera, pot ser caldria anar a alguna cosa molt molt contraria per contrarestar ). Els vins negres milloren amb menges proteiques.