En aquestes feixes petites, estretes, llargues i poc asolejades he pogut fer el meu somni. Vaig pensar que volia que aquest camp fos el meu futur lloc de disfrutar, i de tenir fruita. Em sembla que estic en el camí d'aconseguir-ho.
El primer que vaig haver d'apendre va ser quins eren els arbres que podien anar be a un camp que dona el sol de ponent. Molta gent en sap, però m'he trobat que a l'hora de concretar els records no són tan sòlids, i el que eren lliçons es van tornar a comentaris. Total, que vaig haver de fiar-me dels pagesos de debó, i ser humil. Em van recomanar pomeres, pereres i pruneres, i el meu cor va fer afegir abercoquers i codonyers.
Aquests dos últims tinc clar que no hi ha cap garantia de que arrelin, però a vegades el cor mou el cap.
Em van aconsellar alguns anar a comprar els arbres a Alcanar, però sols el camí eren com a mínim, entre gasolina, peatges i dinar, 50 euros. Jo sóc un rata, i vaig intentar estalviar-m'ho. Total, que al final vaig aconseguir un viver, a preus interesants, a Sant Feliu de Boixalleiu.
El meu cotxe està cervint per anar a treballar, per anar a la neu, per anar a la muntanya, i ara ha de servir per transportar arbres. Dit i fet !
He aconseguit fer una mica la plantació per espècies. A la feixa d'aparcar he posar les pomeres i els codonyers ( 6 + 2 ). A la feixa del mig, la de la bassa, les pomeres, i a la feixa d'abaix, les pruneres.
A la feixa de dalt, al final, un abercoquer i un altre a la de baix. Així podre veure com influeix la diferència d'hores de sol.
Avui he dinat molt, molt a prop de la felicitat, i espero que aquesta primavera aquest sentiment segueixi.
Els arbres, amb el seu pal tutor i carregats d'il·luisió |