Una bona llegenda

Avui vull explicar una història, que pot semblar una llegenda.

Un conegut de la feina participa en una empresa que te la seva seu a la Rioja. Entre els temes que tenim en comú, i a part dels de feina, a tots dos ens agrada molt menjar be, una bona estona de xerrar, i compartir una bona ampolla de vi.
L'altre dia, tot satisfet, em va trucar dient que havia tornat de La Rioja i ens haviem de veure. Quan vam compartir estovalles, em va explicar aquesta llegenda :
" En una empresa de la que el nom no em vull recordar.... a l'arribar vaig demanar a quin celler podia anar a comprar vi, bo i a un preu correcte. L'encarregat em va fer una mirada de cap a  peus, i em va contestar pausadament : si vols això, ja faré anar a un treballador de la planta. El meu amic va dir que donada la seva posició en l'empresa i vist que era per un tema particular, no considerava convenient que anés un treballador per un tema personal seu. L'encarregat va contestar-li, sense inmutar-se, que si volia el que volia, no podia anar ell a buscar-ho, que havia d'anar una persona d'aquell poble. Amb punt de curiositat important, va dir que ja en parlarien més tard, que de moment no calia si el tema havia d'anar en aquelles condicions.
Passada la jornada, al moment de despedir-se, l'encarregat va portar-li dues caixetes de vi. El meu amic va dir : això no és el que haviem quedat !. L'encarregat va explicar la història del tema
- les bodegues tenen un cupo de producció en funció de la superfície corneada, i si un any els ceps produieixen una mica més, no el poden embotellar. Millor hauria de dir, no el poden embotellar amb la seva DO. El que fan és portar certes quantitats a una altre comunitat autònoma ( que no està a més de trenta quilómetres en cap cas ! ) i que allà l'embotellin sense batejar-lo com la DO en el que va neixer, i tan sols reflectir la província en que ha estat embotellat.
El resultat és un gran vi "cosechero" excel·lent, que te un preu que no arriba als dos euros, i que és un "pata negra" disfraçat de xai".
Vosaltres jutjareu si això és una llegenda o una història, però el vi que jo vaig tastar era magnífic.

Els supervins ( guia del 2013 )

El dilluns vaig assistir a una cata de les que organitza la cadena de supermercats Bonpreu, i ull, GRATUÏTS. Haig de reconèixer que tenen un espai molt agradable per fer les activitats, i les persones que porten per les activitats enològiques les trobo molt encertades.

L'activitat era la presentació del llibre "Els supervins". Vaig trobar el títol suggerent, i cap a la cata. El que volia dir el títol era : els vins que pots trobar al súper, i el criteri és que siguin de distribució a tot l'estat espanyol, i que estiguin en les cadenes de supermercats grans i típiques ( no cal que digui noms ).

Un segon criteri és que valguin menys de set euros ( 7 € ), cosa que per mi també està molt be, ja que li dono més mèrit a un bon vi sense un preu disparat. Aquesta edició té també un apartat per caves de menys de 12 euros, i una part de "megavins" de menys de 14 euros, per si algun dia fem un extra o anem convidats i hem de quedar una mica millor que bé.

El llibre el va presentar el seu autor, Lluis Tolosa, que te molt bones dots de comunicador, i està acostumat a dirigir be xerrades en públic. Cal destacar que no ha de tenir àvia, per que d'entrada va ensenyar una mica massa els seus mèrits, tot i que després ja no va insistir tant en medalles.

Vam tastar tres vins :

- Milflores, un rioja jove d'un preu per sota dels cinc euros, fàcil de beure i molt floral i lleuger, sense els finals enfustats clàssics dels rioja. Molt correcte i un gran "tot terreny", però pel meu gust una mica massa fàcil.

- GR-174, que és un priorat amb un molt bon cos, una musculatura equilibrada que passa deixant emprenta però sense estridències ( per cert, resulta que és un celler propietat de les bodegues Castell de Perelada, que està diversificant molt la seva cartera de vins ). Per sota dels 7 €




- Cinc Finques, que és un empordà coupatge de cinc raïms conreats en cinc terrenys òptims per a cada tipus de raïm. Gran estructura sense estridències, que deixa saborejat una barreja de gustos i matisos fantàstica. Pet sots dels 7 € també.

Tots aquests vins estan a la guia dels supervins, i vaig comprar-me el llibre ( 16 euros ), em sembla que pararé de comprar llibres, tot i que penso que a aquest li trauré força profit !

La futura vinya de Can Masclans arrenca

feixa de més a prop de la carretera ( 24 ceps )

El cap de setmana passat va ser una meravella. Després d'un grapat de dies d'aigua aigua, per fi els cels ens eren propicis ( semba de l'Astèrix aquesta frase ). Havia passat tot un cap de setmana tancat a casa i llegint, i tenia un veritable "mono" d'anar al camp i fer feina.

L'herba ara, amb tanta aigua, no para de créixer, i el que encara no havíem fet ja era enormement gran i alt ( els camps encara no desbroçats de Can Non ). Les feixes estaven summament enfangades i no era possible passar el tractor. La única feina possible era la desbroçadora, i de veritat que per acabar encara tenim per dies i dies ( pot ser que quan acabem el començament ja estigui de nou crescut ).

feixa de dalt, la gran, a mig treballar, 26 ceps

A la zona de Can 10 ( Masclans ) com que encara no s'havia treballat les feixes de vinya, el terra estava més dur. En Miquel ha pogut passar la fressa, i el resultat és aquesta meravella. Per cert, dels 50 ceps ja han sortit tots, i sols un encara és pràcticament un petit borró ( tots els altres estan molt ben crescudes ).

Una altre feina que hem fet ha estat regar els ametllers amb uns "polvos" per eliminar el fong de les arrels que fa que la fulla tingui com una malura que és semblant a una berruga de color vermell. Aquesta malura també és dels presseguers, i hem tractat tant els del Corema com els de Can Non. Avui he pogut fer tres ametllers de Can 10. M'han dit que l'arbre agafarà el producte per les arrels i combatrà el fong que es mostra a les fulles. Si a la primera no es cura, caldrà repetir la feina en quinze dies ( es a dir, Corema i Non cap al 15 de maig, i Can 10 el 20 ).

Per cert, haig d'estar al cas per que en quan surtin els microgotims posar el sofre !

Aquí hi ha un reportatge de com està ara de canviat el camp de Can 10.

L'inici del gran vi Syrah ( pot ser d'aquí quatre anys, o més )