Bon Nadal !

Aquest any ha estat un any de moltes coses relacionades amb el vi i el camp.

Conec molta gent que li agrada el vi, que el vi representa una font per compartir experiències, que mitjançant el vi hi ha estimació per la terra, i que no únicament és una beguda per acompanyar, és tot això i molt més.

Aquest post em serveix per parar una mica i veure d'on venia, a on volia anar, i on estic.

Gràcies a tots, gràcies. A la paciència, als ànims, i al que la natura ensenya si saps i vols escoltar

Avui, sols quatre fotos, per mostrar com, a través d'una visita a una petita cava, puc gaudir d'una experiència fantàstica i d'uns moments amb uns bons amics.

Aquí hi ha una bota fantàstica. Roure pur, cinc litres de capacitat, i guardada en una cava de l'Anoia. Plena d'un excel·lent malta blended portat directament d'Escòcia en garrafes quan no te color, tot ell és blanc ( i per suposat sense "segells oficials", ja m'enteneu ). , Ara em puc riure del que s'embotella. He tingut el privilegi de tastar-ho,
i puc dir que en sols tres anys el color, sabor i intensitat és una merevella. Aquí el puc veure, i al

final d'un esrmorzar de forquilla ( carxofes, botifarra crua, cuita i d'ou, més un bull blanc que feia cantar als àngels ), aquest veritable malta va ser el perfecte final.

Aquesta foto la trobo molt maca, és un bon regal per tots

BON NADAL

Els 10 manaments del vi Rioja

Avui he trobat en un blog els 10 manaments del vi de Rioja. M'han fet riure, i els reprodueixo aquí:

LOS 10 MANDAMIENTOS DEL VINO DE RIOJA

1º.- Amarás al vino sobre todas las cosas.

2º.- Jurar beberlo en verano y en invierno.

3º.- Santificar las bodegas.

4º.- Honrar al tinto y al blanco.

5º.- No matar al vecino aunque él te robe el vino.

6 .- Nunca hagas el desatino de mezclar agua con vino.

7º.- No hurtar botella o bota que esté vacía o rota.

8º.- No murmurar sin jumera ni mentir sin borrachera.

9º.- Cuando se desee botella ajena que sea de 16 litros y este llena.

10º.- Las tres ces no debes olvidar, bebe con calma, calidad y sin cambiar

Haurem de fer esforços per no anar a l'infern !!!!!!

Mas de Samsó 2009, un gran Montsant

En el darrer post, del tast de vins i caves del dia 5 de novembre, vaig dir que m’explicaria amb més extensió del vi que m’havia agradat més.

En aquest tast hi havia de tot, molts cellers i molta, molta gent a l’hora que jo hi vaig anar. Aquesta entrada no és pel millor dels que hi havien, que certament no sé quin pot ser. Aquesta entrada és pel que més em va agradar i pel que millor atès em vaig sentir.

Caminant entre tanta gent hi vaig trovar a un celler, el Celler Vinyes d’en Gabriel, del que vaig reconèixer un vi que havia tastat en un restaurant, i m’havia agradat molt, l’Heravi Jove. L’havia trobat suau i elegant, fresc i tot ell molt ben integrat. 

Quan el vaig veure els hi vaig comentar, i amb molta amabilitat em van oferir tastar el seu vi insignia, que és el Mans de Samsó 2009. Tot i que ja havia tastat uns quants vins, el vaig trobar amb un cos excel·lent, una gran riquesa aromàtica, una mica de mineral però molt ben conjuntat tot. Al preguntar el preu en el mercat, els hi vaig dir que per mi era una mica fora del meu nivell habitual ( està als voltants dels 40 euros ) però em van dir que independentment del tema econòmic, estavem molt contents de que aprecii els seus vins, i de que gràcies al tast els podia coneixer una mica més.

Continuo sent un enomorat de la D.O. de Montsant, el vi Mans de Samsó 2009, excel·lent, i el tracte del celler, fantàstic. Si algun dia tinc un caprici i tinc una mica de racó, serà una bona elecció.

He quedat molt contenta d'aquesta fotografia que en mig de tothom vaig poder fer del seu stand. Per cert, la seva pàgina web està molt ben desenvolupada, i és clara, transmetent il·lusió per la seva feina ( Celler Vinyes d'en Gabriel )

Els millors vins catalans del 2012

Dilluns passat, 5 de novembre, vaig tenir el privilegi d’assistir al TopViCava. Això és una trobada en que els cellers catalans presenten els seus millors vins a la premsa especialitzada, distribuidors i visitants professionals, que es va celebrar a la discoteca Otto Zutz

Què hi pinto jo allà en mig ? Gràcies a una mica d’atreviment, i gràcies al blog, vaig demanar als organitzadors una invitació, i explicant que tenia una vinya, que procurava fer vi, que era aficionat al vi i que en el meu blog divulgava les meves experiències vaig aconseguir que m’acceptessin.

El funcionament és UNA PASSADA. A l’arribar et donen una copa, i pots anar tastant tots ( TOTS ) els vins que hi ha, amb la precaució de que després cal arribar a casa. Hi ha galledes per poder escupir el vi després de pasejar-lo per la boca ( si vols ), aigua per netejar la boca després d’un tast ( i la copa ) així com bastonets de pa que també ajuden a eliminar el gust del vi anterior. En el meu cas, feia un glop petit, però l’acabava disfrutant totalment i me l’empassava.

Vaig tastar molts vins i caves. Ara enunciaré els que vaig tastar, i en un altre post ja explicaré el que em va agradar més. Vaig tastar del Celler Albet i Noya ( vinyes ecològiques de l’Anoia ), del Celler Mas Foraster ( molt interesant el vi fet del raïm trepat a la Conca de Barberà ), una passada el celler Mas Sinén ( Poboleda, al Priorat ), celler Terroir al Límit, cava de Canals i Nadal ( excel·lent el brut Nature ), el cava Recaredo, i del celler Vinyes d’en Gabriel ( DO Montsant ) que ja faré una explicació més extensa la propera vegada.

Pels seguidors dels “ vins mes i millors ”, el resultat de l’elecció del millor per la cinquena edició de la Guia de Vins de Catalunya, ha situat al capdamunt de la llista dels 1.724 vins tastats a cegues els següents vins:

Millor vi i Millor Escumós: Turó d'en Mota Brut Nature 2002

Millor vi negre: Ferrer Bobet Selecció Especial 2009/ Sra. Carmen 2010 (ex aequo)

Millor vi blanc: Edetèria Blanc 2010

Millor vi rosat: Pardas Sumoll Rosat 2011 

Millor vi dolç: Masia Carreras Muscat

Premi Trajectòria: Terroir al Límit

Vaig acabar molt content d'haver pogut presenciar una reunió amb tants cellers i poder tastar tants vins, però havia de tenir la precaució de sortir "suficientment be" per conduir després. De totes maneres, i com a nota a comentar, ple de "gente bien" i una mica molt d'esnobs. La gent que exposava els seus vins, excel·lents i il·lusionats, un veritable plaer.

Mont Noir Rouge 2009, Côtes du Rossillon, un vi biodinàmic

M'agrada veure i tastar coses noves. Dels nostres veins del Roselló he comprat aquesta ampolla de vi biodinàmic, que m'ha sorprés ( negre amb cos i suavitat, fruites vermelles, un punt dolç i molt lleugerament picant, final ample ). 

Però el que vull recollir en el post d'avui és el concepte de viticultura biodinàmica. No en sabia res més que un programa que havia vist en el l'espai de TV3 "En clau de vi", i em semblava una mica "fantasmada".

A vegades jo amb els conceptes nous tinc tendència a pensar que són una moda passatgera de dir amb paraules diferents coses que ja sabem, per snobisme. Ara estic veient que val la pena donar una ullada al que significa, per poder després jutjar si em convenç o no. 

La viticultura biodinàmica es basa en aprofitar els cicles de la natura en benefici propi ( i no anar contra ells ). Amb els cicles de la lluna podem aprofitar el millor moment per la poda, la collita o les altres feines del celler. Aquest corrent també promou la no utilització de fertiitzants artificials i pesticides, sols substàncies vegetals, animals i minerals naturals. En línia amb aquests plantejaments, sols utlitzen els llevats que el mateix raïm porta, i no volen introduir llevats externs que són estranys al camp i al lloc on ha sortit el raïm, i que li donarà la seva especificitat única.

A mi aquests plantejaments generals em semblen molt be, ja que són partidari d’ajudar al que la natura ja fa, i en aquest sentit en la vinya sols fem servir fems de cavall ( tenim una petita hípica al costat ) i per eliminar l’herba utilitzem la desbroçadora ( cada quan convé i podem ).

A partir d‘aquí la cosa es pot complicar molt. Aquest corrent de la agricultura biodinàmica parteix d’un primer impulsor, el filòsof austríac Rudolf Steiner, hi ha un calendari en que es recomana el moment convenient per a cada activitat de la vinya i el celler. També hi ha pràctiques específiques per abonar, i crear “energies positives” durant una part de l’any per aprofitar en un altre periode. Jo aquests punts de complicació em sonen una mica extranys de moment. 

Tot i això, hi ha coses que comparteixo, i que venen de la tradició ( o sabiduria dels vells ), com no podar en lluna nova ( creixent ) ni collir fruits que volguem guardar, o també que en lluna vella ( decreixent ) es bon moment per llaurar, abonar, i collir el que volem assecar amb rapidesa.

Qui diu que el vi no és ciència, coneixement i satisfacció ? Jo cada vegada penso que és tot això i molt més.

Felicitats al disseny d'una bona contraetiqueta !

Sovint els esforços es dediquen a l'etiqueta del vi : cromàticament agradable, destacar la marca, donar idea de modernitat, o de tradició, ... . A vegades, al darrera la contraetiqueta ens informa del tipus de raïm amb el que està fet el vi, o a qui es pot donar les gràcies per la feina feta, o de quin celler millor no tornar a probar res, o amb quina cura cal obrir l'ampolla, ...

Avui he descobert el "Rolls Royce" de les contraetiquetes. Aquí la teniu

A més de assumir la paternitat del vi, aquesta merevella presenta dues grans coses unides: passió per els sentits. En una part hi ha el que podem esperar de la part aromàtica, i en l'altra el que podem apreciar en la part gustativa. Cada un tenim més desenvolupats uns sentits que altres, o reconeixem més familiars un tipus de gust que uns altres ( per tradició o per experiència ). Tan si val, però aquesta contraetiqueta per mi és una merevella ( o un examen de revalida ).

Amb tota aquesta información, no m'atreveixo a deixar per escrit el que jo hi he trobat. Però el que sí puc dir és que considero aquest vi com a bona opció per repetir. Darrerament estic tastant coses molt bones de la DO Somontano !

Hotels amb D.O.

La festa major de Barcelona m'ha donat una sorpresa. A la tradicional fira de vins ( abans al Moll de la Fusta i ara a l'Arc de Triomf ) han afegit aquest any una nova iniciativa enològica que m'ha enamorat.

Treballo a Barcelona, i em passo molt de temps entran i sortin de la ciutat. En el meu temps lliure no entra dins dels meus plans tornar a entrar a Barcelona, ni anar a cap lloc ple ple de gent. Per aquest motiu no vaig a cap acte de la festa major.

Tot té excepcions. Gràcies a la revista online Cupatges vaig descobrir que feien una activitat que si que em va convèncer, "Hotels amb DO". Alguns hotels de gran categoria brindaven una de les seves sales de reunions per fer un tast de vins, i en un marc diferent i irrepetible aproximar-se a públic nou, i que els aficionats al vi coneixin un nou marc amb encant. Total, que em vaig apuntar a un tast a l'Hotel La Florida.


Em vaig decidir per aquest per dos motius. El primer, veure la vista de Barcelona als meus peus, inigualable !. El segon motiu, estar ja una mica fora de Barcelona.

La meva entrada a l'hotel va ser èpica. Hi havia un casament, i a l'entrada hi havia, suposo, el pare de la núvia, que anava saludant als convidats. A l'entrar, semblava una escena sortida de "El Padrino". Jo pensava que arribava tard, i aquell senyor volen donar-me la ma. Increible, i surrealista.

La sala on varem fer el tast, molt molt maca. Ens va guiar al tast en Xavi, enòleg de la distribuidora de vins Entrevins. Haig de dir que la seva passió per el vi la transmet d'una manera excel·lent, i així varem tenir un recorregut per :

- Abadal 2011 blanc, Pla del Bages, raim picapoll. jove, herbes, pinya, plàtan, recomanable
- Avi Rufí, garnaxa blanca, Terra Alta, amb criança en barrica, un punt de dolç, amb cos i amplitud
- Roureda 2011, de la Cooperativa Unió Agrària de Reus, negre amb notes de pell curtida suaus i una mica de regalesia. Molt digne
- Cèrvoles 2006, negre, Costers del Segre. Es nota que és un vi amb temps, tot i que de entrada està una mica tancat, cal que s'obri. Una mica de fusta, astringent d'entrada però amb molta potència en boca.
- Mas Mayolas, vi biodinàmic del Priorat. Garnaxa i carinyena. Vermell teula pels 20 mesos en barrica, olor a celler, colç, i amb gust afruitat però entrada equilibrada i lleugera. Interessant.
- Cava Gran Reserva Família Grimal, amb 36 mesos de criança. Groc lleuger, amb olors a poma, que giren a pa de pessic. Pel meu gust, massa àcid i excesiu gas. Acceptable però no enamora.

Penso que aquestes iniciatives són una passada. Preu d'escàndol, tan sols 15 euro. Vaig acabar super super satisfet, i sent conscient que havia assistit a un gran tast. A més, coneixer al Xavi ha estat una trovalla molt satisfactòria.

He estat un temps callat per que he canviat d'ordenador. He deixat el mon windows, i ara estic al mon mac, i m'ha pres temps acostumar-me. Poc a poc, i més quan ja tinc els quilòmetres que tinc.

Pagos del Moncayo, Garnacha 2010

Aquest vi m'ha permé descobrir una denominació d’origen que no coneixia, la Campo de Borja, de l’Aragó. 

Sempre tinc curiositat, i aquesta recomananció ha estat un éxit. Aquesta DO correspon a una zona a 60 km a l’oest de Saragossa, prop de Navarra. La principal etiqueta de la que fan difusió és la de l’excelència de la garnatxa.

Per mi, aquest raïm dona uns vins amb cos i amb gust de fruita dolça que els fa molt agradables de beure. Una gran zona catalana d’aquests vins és el Montsant, que també és una de les que m'agraden ( i en preu no es dispara com la seva veina Priorat ).

Avui he tastat aquest Garnacha-Syrah 2010, ( 65-35%), que te un preu molt molt bo, per sota dels vuit euros. 

A l’estiu els vins negres els trobo forts, però ara ja tinc el meu “truco”. Tinc l’ampolla a la nevera però la trec mitja hora abans, i em funciona molt be. Aquest cas, i amb aquest vi, ha estat una merevella.

Aquest vi te un color cirera fosc, i dona uns aromes de fruita madura, sense cap sensació de fusta, que s’agraeix. En boca te un pas dolç sense empalagar, i te un final suau que obre la boca per al plat que acompanyi. En aquest cas, ha estat amb una merevella de pastís de carbassó amb tomàquet i formatge fresc de cabra, que espero que ho trobeu aviat ( avui ? ) al blog  “el plat blanc”.

Penso que aquest vi és una gran recomanació, que segons el meu gust i preferències m’ha donat molt més del que m’ha costat.

El raïm, creixent i sa

La feina de la darrera setmana amb la motxila d'ensulfatar ha resultat positiva. Tenia racança de que plogués a la tarda o l'endemà, i llavors la feina hagués estat en va.

Els ceps van creient sans, i les fulles han aguantat el sulfat de coure i el sofre tota la setmana, i no hi ha cap símptoma de fongs. Es veuen encara amb la gota seca de color blanc-blau, senyal de que encara fa efecte el tractament preventiu.

Em fa molta il·lusió veure com va creixent el raïm, i cada any més encara. Ara és quan m'imagino mil i una situacions que podré pasar mentre l'estigui cuidant, i el gust que m'agradaria que tingui el vi quan el faci ( es a dir, una mica el conte de la lletera ). Somiar és gratuït, i donades les notícies generals que hi ha en el nostre entorn, pot ser sigui una bona vàlvula d'escapament.

Moment d'ensulfatar

Ara toca fer feina que sembla que no llueixi però és la única manera de que després puguem collir raïm en bones condicions.

Aquest cap de setmana ha tocat una feina feixuga, preparar els ceps per la calor. El primer que hem hagut de fer ha estat una "esquilada" com als xais.

Tallar les verges que han crescut massa, i treure les que no tenen cap raïm i estan tapan les que si en tenen. És fàcil de dir, però he trigat bastant.





Aquí hi ha dues fotos, una abans i l'altre després.

Finalment, quan he tret el que no serveix i tapa, ve la feina de sulfatar ( o ensulfatar ). L'operació consisteix en disoldre sulfat de coure ( blau ) i sofre soluble ( groc terròs ) per ruixar tot el cep, les fulles i el raïm. D'aquesta manera s'evita l'aparició de malalties tipus fongs i altres insectes. Quan vaig acabat els ceps, amb la mica de líquid que ens quedava, va haver una oportunitat per a les oliveres, que no les haviem cuidat gens.
Quan vaig acabar, vaig estar molt content i també molt cansat. Les feines que no em venen de gust, quan les acabo, em donen més satisfacció. Per cert, en aquesta darrera foto també surt el fotògraf, tot i que una mica d'incògnit

Victorino, un gran negre de la D.O. de Toro

Aquesta setmana he tingut una bona sorpresa. En un dinar de feina hem tastat un vi de la D.O. Toro, i es deia Victorino, com el nom d’una gran ramaderia de braus. Amb aquestes semblances tant podia ser una meravella com un altre exemple de marketing. Han intentat que jo escollís el vi, però he sortit guanyant no fent-ho.

A l’etiqueta posava raim Tinta de Toro, i no tenia cap referència d’aquest tipus. Un cop a internet, sembla que és molt semblant ( o la mateixa ) que a Catalunya en diem garnatxa negre.

Aquest vi ha estat excel•lent pel meu gust. Uns aromes dolços i no gaire més, per que han servit l’ampolla una mica fresqueta, i tampoc és qüestió d’estar molta estona amb el nas dins la copa. En boca te una entrada suau, amb un bon equilibri entre la fruita dolça tipus cirera i la fusta, que no destaca però que es nota. M’ha resultat molt agradable.

Presenta un final que obre molt el paladar, i no m’ha deixat constància del grau alcohòlic que te ( uns 14,5 º ).

M’ha agradat molt, el problema és el preu que te, que després he vist a la xarxa ( uns 35 euros l’ampolla ) però per mi ha estat un gran, gran vi i una excel•lent oportunitat tastar-lo.

Nita, un Priorat que convé tenir en compte

Sovint quan penso en un vi del Priorat també tinc associat un preu car, es a dir, considero que estan molt valorats. Aquesta setmana en un restaurant varem escollir el Nita, que no es disparava de preu. Aquest vi és una barreja de raïm garnatxa, carinyena i syrah.

Presenta un color vermell molt intens, i te una olor molt afruitada. En boca és molt obert, i deixa un paladar obert al que vindrà després ( és a dir, no domina ni tapa el que mengis després ). No te notes de fusta, i deixa un gust molt equilibrat i una mica dolç, provinent de la garnatxa que és el seu principal protagonista. Per a mi ha estat una gran sorpresa, per el que et pot oferir en comparació amb el preu en una bodega ( sobre uns 11 euros ) i disfrutar-ho a casa.

Una cosa que m’ha sorprès molt ha estat que, buscant a internet, molts comentaris sobre aquest vi són calcats uns dels altres ( pot ser hi ha un primer i els altres són els successors). Penso que un dels punts forts d’un blog és donar una opinió personal, i repetir el que altres diuen sense aportar res és pobre.

Per cert, una curiositat d’aquest vi és que el nom ve d’una avantpassada de l’enòloga, que era de cal la Nita.

Aigua i primavera

Per fi la primavera s'ha animat, i després d'un hivern estremadament sec està començant a ploure amb una certa regulatitat. El camp ho necessitava, i amb aquesta aigua, que ha caigut repartida i sense fer mal, els arbres estan brotant i es vesteixen d'un verd nou que és un goig de veure.

Ara ens toca la feina d'escampar fems, que els obtenim de la hípica del costat. Els hem tingut força temps fent pila, i ara ve la feina de repartir-los, i de passar el tractor.

El tractor, es a dir, el tractoret, el teniem en reparació. Entre una cosa i l'altre el mecànic ha trigat molt a acabar-lo. Sembla que era el circuit hidràulic, però s'ha complicat amb feina de cotxes més urgents i tambe amb una visita de lladres al taller, que han netejat els vehicles de bateries i cables de coure. De totes maneres, aquest pont ha sevit per avançar feina endarrerida.

Com que ja tenim una edat, la foto a "penjar" avui és la de la parada a mig matí per fer un café ( visca els termos ). No la fem sempre, però em sembla que ens hi acostumarem ràpid. Qualsevol cosa pot convertir-se en una taula, que ni els millors locals poden superar aquest moment de satisfacció.

Vi blanc Montenovo 2010, D.O. Valdeorras (Galícia)

Aquest vi blanc ve d’una de les quatre DO de Galícia, Valdeorras, i és un vi monovarietal de raïm autòcton Godello. Es tracta d’un vi jove, d’un color groc pàl•lid molt net. Te una olor molt fresca, i en boca presenta una entrada fàcil, i m’ha recordat fruita tipus poma, pera i una mica d’herbes. Obre molt el paladar, i te un final suau en el que no es nota gens l’alcohol. Acidesa perfecte, que sovint és un dels problemes que jo trobo amb els vins blancs.

El preu és d’uns 9 euros, i acompanya donant complicitat però sense eclipsar plats de peix. Ha estat un bon descobriment, i penso tenir-lo en consideració quan torni a veure vins amb aquest tipus de raïm.

Fàbrica de cerveses Moritz a BCN

Tenia interès en visitar l'antiga fàbrica de les cerveses Moritz, que havia llegit en les revistes dominicals que s'havia rehabilitat arquitectònicament i també des de l'òptica de la fabricació de cervesa.
He anat a aquesta fàbrica, a la ronda de Sant Antoni, i he quedat meravellat. El local actual està a mig recuperar. Ara tenen a la planta baixa un bar, i als sòtans han recuperat l'antiga fàbrica de cerveses que sobre el 1860 els Moritz havien creat.
És una restauració "fashion", de la ma de l'arquitecte Jean Nouvel ( famós dins dels "enterats", i ha fet entre altres coses l'edifici Agbar a plaça les Glòries ), i a més d'invertir molts, molts diners, han creat una sèrie d'espais per aconteixements ( passarel·les de moda, reunions, presentacions d'empreses ) a més d'una micro cerveseria on es consumeix la cervesa que es beu en el local.
Varem tastar la cervesa lleugera i l'epidor. En general les vaig trobar més aromàtiques i menys aspres que les embotellades, i es bevien fàcilment. Jo sóc de cerveses fortes, però amb aquest tipus d'elaboració i beguda en el mateix lloc em va donar la sensació de que era una manera diferent de disfrutar d'aquesta beguda i que havia de ser més fàcil d'aconseguir seguidors de la beguda.

Per cert, encara han d'obrir zones de comprar i beure vins i de comprar i menjar pans artesanals.

En resum, segons el meu parer és un molt bon lloc per beure cervesa, i segur que serà un local de moda tant des del punt de vista d'arquitectura com de veure i deixar-se veure entre la gent "pija" de Bcn.

La primavera esclata !

Amb les darreres pluges les plantes comencen a animar-se. Els arbres, que estaven parats i assedegats, ara intenten obrir-se pas amb brots tendres, i l'espectacle és una merevella.

M'he possat dins del cirerer i podia escoltar un concert dels insectes polinitzant les flors. Ha estat impressionant.

Les figueres també broten, però sembla que treuen ja unes figues, que penso que no poden ser les que a finals d'estiu siguin bones per menjar. Suposo que haurà d'haver una segona brotada, però fins ara no m'havia fixat. Hauré de preguntar-ho per saber si estic errat o no.

El meu company Miquel m'ha fet aquesta darrera fotografia podant els brots tendres dels avellaners. És un fidel reflexe de la feina feixuga que cal fer per tal de poder collir els fruits. Per cert, aquesta feina mal feta dona lumbago, en dono fe.

Albarño Terras Gauda O Rosal 2008

Aquesta vegada presento un nou tipus de vi blanc que em faltava, un albariño. Aquests vins no són d’una zona, són d’un tipus de raïm. Aquest està elaborat en un 70 % per raïm albariño, i la resta d’uns tipus anomenats loureire i caiño que no havia sentit mai.

Aquest vi està fet a la vall de O Rosal, a Pontevedra, del riu Miño que te un clima amb temperatures suaus i molta pluja. Pertany a la D.O. Rias Baixas. El disseny de l’etiqueta m’ha agradat, i al celler me l’han recomanat.

És d’un color groc verdós, i en boca es presenta lleuger i amb un petit punt de carbònic, que el fa agradable. Te un cert regust de fruita lleugera, pot ser poma, pot ser no, però amb molt poca acidesa ( que per mi és un dels defectes de bastants vins blancs ).

En resum, m’ha agradat bastant, i el preu ( vora els 10 euros ) fa que sigui una bona elecció tot i que no és un “xollo”.

Cava Brut Gran Reserva Heretat Segura Viudas

Aquest cava és una barreja d’únicament dos de les tres varietats de raïm dels que que sol estar fet un cava. Aquí sols tenim macabeu, que li aporta dolçor i una mica de aromes afruitats ( a mi em recordava la poma i una mica la pruna ), i raïm parellada, que li dona finura en el pas de boca i una bona sensació de frescor.

L’ampolla te una estètica que m’agrada, amb un disseny que te molta presència. L’inconvenient és que acostumo mantenir les ampolles en fresc amb una funda de gel, i amb la seva forma una mica més ample fa de mal fer.

Si haig de fer una síntesi, cava fresc i amb un molt bon pas de boca, que deixa un gust dolç que no vol dir empalagòs. Preu, al voltant d’uns quinze euros, correcte.

La primavera arriba, i la pluja ?

Cada cop els dies s'allarguen, les nits són menys fredes i al mig dia la temperatura puja. Tot sembla que ens acostem a la primavera, i els arbres així ho indiquen. Aquest diumenge un dels ametllers del camp presentava aquest aspecte fantàstic, amb uns colors roses i blancs de les flors que feien companyia al brunzit de les abelles que feien la polinització.


Sembla que la primavera està guanyant el terreny a l'hivern, però jo trobo a faltar la pluja; vindrà aviat ?

991´n Macabevs 2010

Amb la voluntat d’apendre sobre els vins blancs, presento un vi monovarietal de raïm macabeu ( a Castella en diuen Viura ). Aquest raïm és conegut com un dels integrants del nostre conegut cava, però sovint no ho és com a vi blanc.

Aquest vi que comento, el 991’n Macabevs 2010 és un vi elaborat únicament amb aquest tipus de raïm, i la vinya d’on prové està al Montsant, tot i que s’acull a la DO Catalunya ja que surt dels patrons de la DO que li correspondria per geografia.

És un vi jove que te un color groc daurat intens, i que te unes olors que recorden molt a la fruita. D’entrada en boca és una mica melòs, però presenta un final sec. Amb un cert grau alcohòlic per ser blanc ( 13 % ), no es nota gens i recorda bastant al gust d’un cava però “tallat” amb algun ganivet i que manca alguna cosa a un gust conegut.

Per mi és una bona elecció ( no arriba a nou euros ) tot i que no penso aficionar-me, ja que considero que hi ha altres que s’ajusten més al meu gust.

Ribera del Duero, Pago de los Capellanes

A vegades em demanen escollir vi en un restaurant, i en aquestes ocasions puc provar coses que em feien il•lusió. Aquí va un exemple. De tant en tant m’agrada tornar a tastar un vi de Ribera del Duero,i un dels que conec és el Pago de los Capellanes. Varem demanar una ampolla de collita 2008, i aquí hi ha la meva descripció.

En una finca de burgos es conrea més de cent hectàrees de tempranillo ( ull de llebre ), cabernet i merlot, que donen un vi que presenta molt bones característiques, que com a mínim està dotze mesos fent criança en botes de roure francès, i el mateix temps en l’ampolla. De color morat intens, quasi negre, presenta una flaira equilibrada entre fruita madura i fusta. En boca dona sensació de plenitud, però sense ser pesat. Te un pas final molt suau i llarg, amb molt bon equilibri sense que hi hagi cap sensació discordant.

Per la meva opinió, molt bona elecció tot i que el pressupost és una mica alt ( falta poc per arribar als vint euros, segons els llocs ). Bona elecció, quan convé quedar be.

Llenya que escalfa tres vegades

El 27 de novembre vaig posar un post en que ensenyava la feina d'anar a buscar llenya al bosc, collint els arbres caiguts. Amb aquesta feina prometo que ja no es té fred, acabes ben escalfat en el bon sentit.

Ara presento la segona vegada que la llenya escalfa, quan amb la motoserra es talla. Després de tallar-la a la mida, tenim una màquina ( que ha sortit ben barata ) d'estellar troncs, que abans ho feiem amb un mall i encara que sembli mentida era difícil i feixuc. Hem conseguit aquesta màquina que facilita molt la feina.

Després la llenya tallada i estellada, cal pujar-la a prop de la llar de foc. Jo la deixo al balcó, que permet tenir-la a prop, a cobert, i al sol. Segona vegada que escalfa.

La tercera vegada que escalfa és a la llar de foc. Per cert, a molts llocs en diuen foc a terra.

Llopart Clos dels Fòssils Chardonnay 2010

Després d’un pas per els vins negres, ara tinc interès en descobrir una mica el món dels vins blancs. He tastat aquest vi de raïm chardonnay que m’ha agradat molt i vull deixar constància en el blog.

Es tracta d’un vi fermentat en botes d’acer inoxidable que després ha estat una mica en barrica de fusta, i això li ha donat un gust especial. Te un color groc palla molt transparent, i presenta aromes afruitats i una mica mica de fusta. En boca te una entrada fresca i molt agradable, i amb poca acidesa deixa el paladar obert i amb un final rodó deixa la boca preparada per el següent pas.

Preu molt correcte, no arriba als nou euros, i combina excel•lentment amb un bon peix.

La feina de l'hivern és llarga

Avui porto al blog una fotografia que sembla d'un paissatge marcià. Aquí està



En una setmana de fred de veritat, hem continuat podant les oliveres i cremant les fulles i branques. Havia preguntat a un company quin criteri seguia amb el fred, si podava tot i el fred, o millor esperar al bon temps. La seva resposta, ràpida i clara : quan puc. Això em va alleugerir, ja que de no seguir aquesta màxima la feina s'acumula, i a la llarga queda sense fer.

Per cert, al camp alguns borrons dels ametllers estan començant a treure flor. Em sembla que és molt aviat, però no està a les meves mans endarrerir-ho. Espero que no glaci, ja que en cas contrari adeu ametlles.

Comença el nou oli

Aquest any la collita d'olives ha estat molt minsa. En total hem collit vora 80 kilos d'olives nosaltres i pot ser la mateixa quantitat els ocells, ja que una part de les oliveres estaven totalment pelades quan varem anar a collir. L'any vinent o ens despertem abans o ens donem més pressa, ja que mai millor dit "Qui no corre, vola ! ".

El rendiment que hem obtingut al molí ha estat del 20 % en oli, o sigui que el meu company i jo aquest any podrem fer pocs fregits, o be haurem de comprar oli.

Hem començat a podar les oliveres, i aprofitar que ara podem cremar les branques. Em sembla que amb aquest fred és una bona feina, i un cop aclarits els arbres, el camp queda molt maco.

Aqui deixo un testimoni de les feines d'hivern

Una operació de marketing, Matsu ( Toro )

Sovint vull descobrir coses noves, i preferentment bones i barates. Triar significa escollir, encertar i equivocar-me. Aquí va una d’elles.
En un bon celler vaig demanar que em presentesin una novetat, i em van suggerir aquest vi de Toro, el Matsu. El disseny de l’etiqueta, fantàstic; el preu, atractiu; la història de la bodega impulsora trobat a internet, suggerent. Aquí va una mica la seva proposta, en castellà i sense afegir res :
“El vino joven de la trilogía que representa la juventud del vino, la fortaleza y el descaro de la juventud.
Vino de cultivo biodinámico elaborado a partir de viñedos casi centenarios y de baja producción. Breve paso por madera de 3 meses. Aún siendo joven, es un vino con personalidad, muy rico. Vino muy frutal, con la fruta roja en primer plano que va ganando complejidad con el tiempo, apareciendo sutiles notas florales y avainilladas sobre un ligero fondo mineral.
Cata en boca : Buen y potente ataque, muy agradable. Los frutos rojos aparecen en segundo plano con los tostados ganando protagonismo. Paso aterciopelado y muy sabroso. Taninos dulces algo secos. Muy buen final dejando ricas y golosas sensaciones.
De los mejores vinos jóvenes de Toro.

La meva opinió : feia temps que no bebia un vi que em desagradés tant. L’he trobat aigualit, tancat, i sense característiques que el diferenciin de res. Penso que aquests diners els podia haver dedicat a qualsevol altre cosa que de ben segur m’hagués donat una mica de compensació. Un fracàs. No sé si estic totalment equivocat, i l’ampolla m’ha arribat en molt males condicions de conservació. Mai més.

Creix la plantació d'oliveres

Fa uns dies vaig comentar amb un conegut de feina que tenia el camp, i que ara estava recollint les olives per fer oli. La meva sorpresa ha estat que ell és enginyer agrícola, i que està recuperant una finca que va comprar a l'interior de Catalunya per hobby, i que està tan aficionat com jo. Poc després em va venir a veure per regalar-me un grapat d’informació tècnica sobre varietats d'olives i oliveres, i una olivera en esqueix.

Les oliveres que tinc al camp són de la varietat Vera i pensava que era el nom que es donava aquí sense que fos coneguda o famosa. En aquesta pàgina ( www.variedadesdeolivo.com ) que em va ensenyar hi ha una bona descripció de totes les menes. Aquesta Vera en concret és resistent a la sequera ( que aquest any ha anat molt be ) i al fred.

L’esqueix d’olivera és de la varietat Frantoio, que te l’avantatge que es polinitza amb el polen del propi arbre ( les altres oliveres sols es polinitzen amb altres arbres ). És una preciositat, i ja espero veure com creix.

El que m’adono és que quan obres una porta al coneixement, el que trobes a l’interior de l’habitació és fantàstic, i desperta moltes ganes d’apendre a la vegada que em donc compte que no sé res de res.