Bouquet d'Aromes, un bon lloc per apreciar vins i menjars

He fet una bona descoberta, i vull exposar-la. Em van parlar d'un lloc en que feien sesions de maridatges de vi i menjars, i que els cursos estaven molt be. Fins aquí no m'havia captivat l'atenció. El següent, si. També fan dinars en dies feiners amb un estil similars. Això era ja molt diferent.
A la primera oportunitat que vaig tenir, cap a descobrir-ho. El lloc es diu Bouquet d'Aromes, i està en el carrer Loreto 22 ( al costat d'avinguda de Sarrià entre Josep Tarradellas i Diagonal ).

D'entrada hi ha un aparador on s'exposen molts vins, amb uns preus assequibles i amb una recomanació original per cada un. Un cop a dins, hi ha una zona de botiga de vins, i aconsellen molt be en funció de gustos i pressupostos. Al fons hi ha la zona de menjador, poques taules, pot ser sis o set, que també serveixen per els cursets.


Fan menus "dedicats". El primer dia que hi vaig anar era el dia dels formatges. De primer, una amanida amb meló, daus de formatge blau i panses. De segon, una taula de formatges excel·lent, i postres un pastís de formatge amb crema líquida de vainilla.

El segon dia que he anat era el dia del foie. D'entrada una amanida que la anomenen "Divertimento amb foie gras, meló, dolcetes i formatge blau", regat amb una copa de cava Torrents Carbó Brut ( color palla amb bombolles molt fines, jove, equilibrat i que deixa el paladar obert per a menjar ). El segon plat era foie gras i magret d ànec, amb un vi blanc francés Semillon, Château Marquis d Espartignac 2008. Era un vi dolç molt bo, que no amaga el gust del foie,( que era excel·lent ).

La meva conclussió és que és un lloc per dinar en dia feiner amb una molt bona relació qualitat/preu, el servei és agradable, i que a més és un nou ( per mí ) i bon lloc on comprar vi.

Al camp continuo fent les feines d'hivern. Pot ser que m'agafi el "toro", per que estem fent una podada important als arbres ( oliveres, ametllers, i l'abercoquer ). Us deixo una fotografia de les flors de l'abercoquer amb un insecte fent la feina de polinització.

Isle of Jura, 10 anys

En la meva afició a descobrir tots els tipus de whiskys de malta, aquesta vegada presento un malta de la zona de les Highlands de l’Oest, de la illa de Jura, (per sobre de la illa de Islay ) , el Isle of Jura 10 anys.
La destil•leria és relativament nova, ha estat reconstruïda al 1963 com un motor d’activitat per la illa, sobre una altre antiga destil•leria. Fins al 1974 no va arribar a les botigues el seu producte.
Aquest malta presenta un color daurat pàl•lid, i te uns aromes molt agradables, amb una mica de fumats. En boca es presenta un gust suau, afruitat, una mica salat i amb un cert gust de fusta i fum. Te un final llarg i molt bo. Per comparar, m’ha recordat a un speyside tipus Macallan amb un afegit de fumat, i és molt lleuger.
Es pot trobar en bastants llocs, i no és un malta amb preu excesiu, menys de 30 euros.

Tast de vins negres

Aquest dilluns vaig poder assistir, de nou, a una de les activitats gastronòmiques que ofereix la cadena Bonpreu, fantàstiques i a més gratuïtes. Donada la meva dèria, vaig fer el tast de vins negres que aquest mes de febrer organitzen ( cada mes un tast diferent ).


Per aquesta activitat sols pots tenir la certesa del tema, però és una sorpresa qui la condueix i quins vins tastes. Vull remarcar que aquesta capacitat de sorpresa també te el seu punt, donat el bon nivell que pogut gaudir.
La sessió va ser conduïda per en Pep Nogué, que és un gran apassionat de la gastronomia en totes les seves facetes, i un comunicador excel•lent que enganxa i te una capacitat d’explicar coses interessants increïble.
Els vins provats han estat dos Montsants i un Priorat, amb un aspecte a destacar, que tenen un preu totalment assequible, ben per sota dels quinze euros.
El primer vi a tastar ha estat el Tina 41, que és una nova creació d’un familiar dels socis de Vall Llac, a Porrera ( Priorat ). Te un color vermell apagat, i una entrada en boca amb uns certs tons aspres però deixa un final que molt obert. Tot i tenir un important grau alcohòlic ( 15 º ), no dona sensació de fort. M’ha semblat correcte, però no és totalment el meu gust.

El segon vi a tastar ha estat el Vessants 2005, del celler de Capafons ( Montsant ). Presenta un color vermell intens i brillant, i te una entrada en boca suau, un cos bastant rodó i un final que va pujant la sensació d’aspror. La sensació final és la d’obrir el paladar, però un pel aspre si cal buscar algun “però”. Preu / qualitat molt molt bo ( menys de deu euros )

El darrer vi ha estat l’Ètim, de la Cooperativa de Falset ( un altre Montsant, doncs ). D’aquest vi cal destacar l’olor important a pell curtida molla quan el treus de l’ampolla, i poc a poc va girant ca a fruites vermelles. Te una entrada en boca suau, poc aspre, i un final molt agradable sense sensació d’alcohol, tot i els seus 14 º que no és poc. Aquesta ampolla és la que està amagada darrera les copes a la primera fotografia.

Haig de dir que he passat una estona molt agradable, que és molt interessant poder compartir afició amb els assistents a un tast, i rebre la il•lusió que transmet el xef, sense restaurant propi, Pep Nogué.


P.D. Tot i que a internet es poden trobar moltes coses del garrotxí Pep Nogué, aquí van quatre pinzellades. En Pep es va formar a l’Escola d’Hostaleria de Girona i poc després va entrar a treballar al Celler de Can Roca, on va estar-hi tretze anys. Nogué és autor dels llibres “La millor cuina d’estiu” i “Menjar per 1 euro” a més de ser el creador de la cervesa Keks