Èxtasi

En aquest nou idil·li amorós i diví, la dona i l'home es reverencien

i al donar-se la mà la llum flueix entre ells. Una melodia invaeix l'estança sense instruments,

i ells dos tornen músics d'aquest ritme,

són dansaires d'una unió de joia i passió,

d'un sentiment intens de gaudi,

d'una alegria sense objecte.

La felicitat esclata com un orgasme que es repeteix cada cop que es miren.

Obrint el cor

(Il·lustrador: Dou)

Des de l'essència brillem com estels.
La veritat de l'ànima és real i l'amor desplega el camí.
Els éssers de llum vibren
en freqüències d'agraïment, perquè són benvinguts.
Les deves de la Terra obren i tanquen les finestres de les cases cobertes d'heura,
conviden a entrar la brisa de les valls,
atreuen l'energia que agermana als homes en una càlida tendresa de mare còsmica.
Serem fills parits per ser feliços, en una eterna pau interior, en un món diví de tots.
És temps de nous passos

Ofrena

Fotografia: Manuel Pozo Coronado

De sobte he vist la Berta, la meva filla, de genolls a terra amb els braços estesos, els palmells de la mà mirant al cel, i el seu cap lleugerament inclinat cap enrera amb els ulls tancats.

- Mare aquesta postura que he inventat es diu "gràcies a l'aigua". Imagino que em cauen les gotes de pluja a la cara, a les mans, per tot el cos. Després d'una sequera, estem agraïts de rebre l'aigua.

L'he mirada, amb tot el meu amor de mare, i l'he sentit pura i plena de poesia.

Auguris

Quan s'obrin els tulipans, i els matins neixin amb sol

ens recordarem els uns als altres i somriurem de cor.

Buscarem el fil que ens uneix,

prendrem té en amistat, destaparem el vi al seure a taula, una nit amb estrelles, una que sigui nostra, i sense presses dibuixarem els gestos i ho sabrem tot sense parlar.

Escriurem la felicitat, guardarem la pluja dels dies grisos,

ens beurem l'alegria compartida,

i al llit, abans de tancar els ulls,

sentirem que dormen amb nosaltres

aquells que més hem estimat.

Desassossec

D’on deuen sorgir els batzacs ineludibles de desig que roben l'alè? De la pell, dels cicles lunars, de les papallones cercant polen?

I on els podria deixar oblidats? A l’ascensor, a la consulta del metge o al gerro de flors de la cuina mentre tova el pa? [sospirs]

Carnaval tardà

Em costa desitjar amb màscara, però enmig de tota aquesta gent he sentit la teva mà a l'esquena, i els teus dits entre els meus i m'ha vingut una sensació estranya de coneixença carnal. Malgrat no descobreixo la remembrança de tu, et segueixo fins la cuina. La música ens queda lluny i les plomes van caient.

M'excita el teu anonimat blanc, el misteri d'un cos sense rostre. No sé si prefereixo una unió amb un estrany o una decepció que apagui la passió del moment quan em revelis qui ets.

Ja no tinc temps de seguir pensant, m'interromps el discurs mental i em beses. Des de la distància curta i l'experiència borrosa recordo qui sóc jo... Curiós haver-te de trobar per polsar els meus instints homosexuals. M'agrada, però em costa d'admetre. Quan la nit s'esvaeix, l'encontre queda relegat a l'oblit, almenys fins el proper carnaval, quan torni a cercar-te entre les olles darrera d'una disfressa.

Aquest apunt és una participació a Relats conjunts.

Surrealisme verídic

Nua rapada descalça, a punt per robar a traició un paraigües de colors a la meva filla petita. Un dissabte qualsevol, al carrer de casa.

Has marxat corrents com si portessis el botí de la teva vida.

Duus la confiança de la Júlia entre les mans. Em dol que hagi descobert, gràcies a tú, que el món és un indret insegur.

Ja ets molt gran per ser una lladre de nens, no trobes?