Què maco!!!! Aquest post no podia començar d´una altra manera. Avui us parlaré d´un Sant Jordi molt especial. Fa uns quants dies en Pep em va regalar un llibre. A primera vista només era un llibre de color groc. Vaig trigar uns quants dies en fullejar-lo però quan vaig començar a llegir-lo ja no vaig poder parar. L´escriptor d´aquest llibre és l´Albert Espinosa, una persona per mi completament desconeguda però que després de llegir aquest llibre comença a ser conegut i entranyable, molt entranyable. Aquest noi de 34 anys ha passat per moltes proves a aquesta vida. Ha patit l´amputació de la seva cama esquerra, d´un pulmó i d´una part del fetge i segueix amb el somriure a la cara. En aquest llibre no ens parla de penes ni de drames. Parla del que li ha ensenyat tot el que li ha passat. Ens parla de les coses que a ell li han ajudat a mirar la vida amb optimisme. I ens parla dels grocs, aquells éssers que es creuen a les nostres vides en un moment donat i que potser no tornem a veure però ens marquen la nostra existència. Ell els defineix com aquelles persones que no són ni amics ni amants però que són necessaris en les nostres vides. El dia de Sant Jordi vaig tenir l´enorme plaer de conèixer l´Albert. Em va signar el seu llibre i em va semblar una persona encantadora i tendra.
No canviïs mai Albert!!!
