Montserrat. els Graus.

Aquesta ressenya i moltes més del sector dels graus i Montserrat les trobareu a Kpujo

Com que el dia i les previsions dels homes del temps amenaçaven pluja ( al final no va ploure), el diumenge amb el Xevi varem resoldre quedar-nos aprop del cotxe i fer unes quantes vies als Graus. El Xevi s'està recuperant d'una complicada operació a l'espatlla i encara no pot tibar gaire, i com que a mi no m'agrada tibar gaire, varem gaudir de les vies fàcils de la placa de l'Indi i del totxo de la neta i d'una de nova de V+que hi ha uns metres més a la dreta, a la vessant est del totxo de la neta.

Montserrat. Gorro Frigi. Via del Carles

La foto de la ressenya la he tret del bloc de "piades" de l'Ignasi
I el croquis de les vies del gorro el trobareu al Kpujo

Jo no vaig trobar que la primera tirada fos un V, en canvi els passos més difícils de la via, que es troben a la 3a tirada, crec que son un V+.
La via ha estat reequipada amb bolts i els passos de la tercera tirada, que ja estaven molt polits i que a mi sempre m'havien fet patir força, ara es fan més per l'esquerra, i tot i que la paret és molt vertical, la roca i les preses son més bones i la via ha millorat.

L'Eduard " Escalatroncs" i un servidor a peu del camí abans de començar la via.
Trobareu una ressenya magnifica al bloc de l'Eduard.

1a i 2a tirada.
Nosaltres varem fer les dues primeres tirades en una de sola, però les cordes arriben molt justes i l'Eduard va pujar uns metres fins el primer bolt, per tal de facilitar-me el poder arribar a la R2.
3a tirada
Aquí hi ha els passos més verticals i difícils, però com tota la via està molt assegurada i la presa és millor que abans
4a tirada
sense complicacions, fàcil i disfrutona
5a. tirada
unicament te un pas una mica difícil al abandonar la rampa per on va la Montpart i pujar a la part superior de l'agulla.

Un servidor enllaçant la 1a i 2a tirades
L'Eduard iniciant els passos difícils de la 3a tirada

Entrant a la R3


Escalant a la 4a tirada

L'Eduard en la darrera tirada

Montserrat. Regió dels ecos, Agulla de la salamandra

El Diumenge, com que anunciaven una estona de bon temps durant el matí, amb el Carmelo i el Xavi, que s'està recuperant d'una operació a l'aspatlla, varem anar a fer una d'aquelles vies que val la pena escalar pel seu entorn més que per la dificultat o bona roca de la via.
l'Aresta sud o "Normal" de la Salamandra a la regió dels Ecos.

Varem deixar el cotxe a santa Cecília i varem pujar per la canal de Migdia fins el coll del mateix nom. La boira i la gran humitat que ens envoltava ens feia pensar més en la selva de Costa Rica que en un clima mediterrani.

Un cop al coll cal baixar un bon tros fins a trobar el trencall a la dreta a on un retol/fletxa ens indica el camí que et porta a la font de la Cadireta i al Montgros. Després de pujar un bon tram, arrivabem al peu d'aquesta bonica i fàcil aresta, que està en un dels indrets més macos de Montserrat.

Tot pujant, ben aprop de la font de la Cadireta, ens trobem aquesta salamandra que ens fa pensar que, els que varen batejar l'agulla, potser o van fer en honor a les nombroses salamandres que es poden trobar en aquest indret.

El camí de pujada passa per indrets molt estrets i penjats sobre la canal del migdia.

La via està equipada amb parabolts que son una mica difícils de veure ( jo me'n vaig saltar algun i vaig haver de fer 20 m a pel) i també hi ha algun espit vell. Les reunions estan equipades per rapelar, i a la R3, si es vol fer, hi ha un parabolt i un cap de cargol pel qual cal portar una plaqueta recuperable. La roca en algun tram no és de la millor qualitat però com que la via és fàcil es pot fer bé anant en compte de les preses a on t'agafes.
Per baixar hi ha un rapel volat per la cara oest que et porta a una canal des de la qual cal fer una altre rapel molt brut. Jo recomanaria baixar rapelant per la mateixa via.

El Xevi a la R2, amb la paret de la roca plana dels llamps al darrera.

Un servidor a la R4.

El Xevi i el Carmelo dalt del cim de l'agulla i amb el cel que amenaçava pluja.

El Carmelo arribant del aeri 1r. rapel a la canal.

El Xevi preparant el segon rapel que es fa des d'unes bagues que hi ha en un arbre.

A la baixada ens varem apropar a veure i refrescar-nos a la font del migdia que actualment raja molt.

Montserrat. Els Graus. La via "d'en Pitu"

El divendres a la tarda, després d'un mes i mig sense escalar, finalment vaig tornar a tocar roca. Amb l'Eduard " Escalatroncs" havíem quedat per anar a fer alguna cosa ràpida i això ens va fer decidir per anar als Graus i escalar" la via d'en Pitu", que cap dels dos encara no havíem fet.
La via està ben assegurada tot i que és discontinua, et permet escalar en un punt dels Graus una mica "més tranquil" que a les parts més baixes de la zona i en definitiva, està bé perquè et permet fer força metres, però potser no és de les vies que recomanaries d'una forma especial.

Trobareu la ressenya al bloc del Joan Asin i al de l'Eduard.
Per facilitar la ubicació de la via, he utilitzat i complementat un parell de fotos del Kpujo a on hi trobareu informació excel·lent de la zona i de tot Montserrat.


L'Eduard fent els primers metres de la via


l'Eduard en els passos de Ae de la segona tirada

Arribant a la R2.


Un servidor fent la 3a tirada.

L'Eduard a la 4a tirada

Quan rapelavem varem veure una cordada que feia un espectacular via a l'agulla del costat. Ens van dir que tenia uns 35m i que devia ser un 6b, però que no en sabien el nom.

Esqui de pista a les Dolomites. Val di Fassa.

Aquesta Setmana Santa varem anar a les Dolomites a esquiar !!
Ja feia temps que teníem moltes ganes d'anar-hi i finalment va ser possible.
Ens varem allotjar a l'Hotel Salvan, del poble de Campitello di Fassa, a sota mateix del grup de muntanyes del Cella.
Aquestes estacions, tot i que no assoleixen les alçades d'algunes pistes dels Alps, ofereixen un paisatge de parets verticals que no tenen res a envejar a aquelles muntanyes.
A més, tot i ser a finals de març, ens varen caure dues nevades de més de 30cm que van deixar les pistes amb un bon gruix de neu pols.

El primer dia ens varem enfilar amb un funicular(funivia) fins la part més alta de la muntanya i per baixar vam fer un fora pistes ( és el corredor de neu que es veu entre la boira) que va ser una canya !!. llàstima que la pendent estava bruta per diverses allaus i la neu no estava en bones condicions.

Aquest va ser l'efecte (cul-lateral) d'una de les caigudes a la part superior del corredor !!


A pistes i varem trobar una gran sorpresa !! No era el toro d'Osborne !!


Agafant forces, en un dels molts restaurants que et trobes a les pistes, per poder continuar esquiant


Passejant després d'esquiar

De turisme pels pobles de la Vall


La neu va començar a cuallar per les parets de la zona de la Marmolada !

Durant la nit del 3r. al 4rt. dia una forta nevada va deixar el paisatge completament blanc !!

El dia es presentava perfecte: sol i neu fresca.

Les pistes i el paisatge estaven impresionants.

La nevada continuava quan passejàvem per un dels pobles de la vall.


El Giulio, l'amo de l'hotel, el darrer dia ens va portar a conèixer llocs desconeguts i noves estacions. Aquesta pista tenia un desnivell de 1.300m i 10,5 km de recorregut.

Per poder seguir el ritme del Giulio, que te 71 anys, ens va caldre esforçar-nos molt.

Els teleferics abunden en totes les estacions.