Escalant i passejant per Malanyeu.

Avui hem anat a Malanyeu a resseguir un PR que dona la volta a la paret del Devessó i que et permet contemplar aquest indret màgic pels 4 costats. Aprofitant l'avinentesa i que m'he comprat un nou taladre molt lleuger, un cop més he enredat a la Neus perquè m'acompanyi i he començat a equipar una nova via que puja per l'esperó sud de la paret del Devessó.
La volta es fa en una hora, te una llargada de 4,3 Km i te un desnivell acumulat de 220m. Vaja que és la passejada justa per conèixer l'indret i fer gana per anar a dinar.
en el wikiloc hi podreu trobar el trak.
Equipant una nova via a la part sud de la paret del Devessó, que puja per una placa de roca molt compacte, similar a la del sud del Pedraforca. 1 primer pas de A1 per a mi, i potser de 6b+ !! pels que estan forts, i la tirada continua amb passos de 5+ i 4+ fins a la que serà la R1.

Aquest és el projecte que espero acabar en breu.

Un cop equipada la primera tirada de la nova via, continuem la passejada i el camí passa per un collet amb un pont de roca
Un cop a la part alta del camí, ens trobem aquesta preciosa masia restaurada amb el Pedraforca al fons
Seguint les marques blanques i grogues del PR, baixem fins el torrent i passem per sota d'un salt d'aigua
Ja a la pista que ens retorna al poble de Malanyeu, la Neus amb la paret del Devessó per on passa la via" Neusnidó". i el Pedra al fons.

Heliski a la Val d'Aran.

Amb 3 mesos d'antelació, la Neus m'ha sorprès amb un regal inesperat per celebrar el meu 50e aniversari. Ahir divendres, a les 12 de la nit, em deia que avui dissabte havíem de matinar perquè a les 10 del matí ens esperaven a l'heliport de Vielha per fer heliski. Aquesta nit m'ha costat dormir pensant en aquesta nova experiència que m'esperava. Jo he trescat sovint pels cims de l'Aran fent esquí de muntanya i, en més d'una ocasió, he tingut l'oportunitat de volar en helicòpter, però fer les dues coses a l'hora era una il.lusió que feia temps tenia, i que finalment la Neus m'ha permès satisfer.
El Sergi, el guia de l'empresa Pyrenees Heliski, fent-nos la xerrada prèvia sobre tots els temes de seguretat que havíem de tenir en compte per moure'ns al voltant de l'helicòpter i com actuar en cas d'allau o accident

Fent pràctiques amb l'Arva (aparell de recerca de persones colgades per un allau)abans de pujar a la muntanya.

Ajupit al cim mentres s'allunya l'helicopter

A la zona del Port de Viella, la darrera de les tres baixades que varem fer.

Al Bertrand, un company de vol/esquí, se li va disparar per accident l'Airbag que portàvem a les motxilles de seguretat que ens van proporcionar. Gràcies a aquest incident, varem poder comprovar com funcionava aquest novedós aparell de seguretat que t'ajuda a surar per sobre de la neu en cas d'allau i que crea una cambra d'aire que et dona més possibilitats de sobreviure en cas de quedar sepultat.
Després d'una de les baixades, recollint els esquís per tornar-hi
Al cim del Tuc del Port de Viella. Una colla de muntanyencs pujaven caminant i fent esquí de muntanya per darrera meu, Aquesta vegada jo devia ser l'enveja d'alguns i l'objecte de critiques d'alguns altres.
Imatges preses des de l'helicòpter mentres volàvem cap el cim

El Sergi, el guia, carregant els esquis a l'helicopter

Els company de vol, en Bertrand, el Sergi i l'Alberto.

El Sergi, el guia, i en Fran, un bomber de Viella. parlant al cim del Tuc del Port de Viella, moments després que marxés l'helicopter
Una de les pales per les que varem baixar
La baixada des del Tuc del Port de Viella, amb esquiadors de muntanya pujant per la vall
La zona per la que varem baixar una mica abans de tornar a l'helicopter
Inici de la segona baixada. Al fons s'aprecien els nombrosos allaus que estan baixant per la calor que ja fa.

A Rocafort, a menjar calçots, en btt

Avui he anat a Rocafort amb el Miquel, i allí hi hem fet la calçotada que cada any fem amb tota la colla.

A la tornada a Sant Fruitós, també s'hi ha afegit la Neus que, al anar ho havia fet a peu com la resta de la colla.
És una volta que te una forta pujada des de la riera de St. Esteva fin a la urbanització pirata de "River Parc" però, que si es fa amb tranquil·litat, es pot fer molt bé. A la tornada passem per Navarcles per fer la volta una mica més complerta. En total son 29,67 Km i 548 m de desnivell acumulat. Trobareu el trac a Wikiloc.

Edificacions rurals reconstruïdes a la llera de la riera de St. Esteva

El Miquel al final de la forta pujada que porta a "River Parc"

El Miquel "planejant" per la carena abans d'arribar a Rocafort i amb el Bages als seus peus.


Montserrat al fons i la vall que porta al Pont de Vilomara als nostres peus

Un cop acabada la calçotada a casa de l'Angel i l'Alba, la Neus s'afegeix a la volta en btt

Collegats. Via Tanger

Finalment aquest dissabte varem fer una de les vies que estaven apuntades des de feia temps a "la llista".
La Tanger és una gran via, d'aquelles que cal fer i algun dia tornar a repetir. Nosaltres varem trobar-nos amb el dia i la temperatura ideals. A les 9 del matí aparcàvem en el petit espai que hi ha al mateix peu de la paret i, amb 1o minuts, estàvem a peu de via. Aquest dissabte va ser un dia calorós, però nosaltres varem escalar a l'ombra en tot moment. A la nostra arribada el sol encara tocava en una part de la via, però a mesura que anàvem escalant per la paret, el sol anava amagant-se darrera de la gran llastra/agulla que hi ha a l'esquerra de la via i, de les 5h i 1/2 que varem estar escalant en aquella formidable paret, el sol ens va tocar únicament durant 10 o 15 minuts !!.
La via ja fa temps que va ser re-equipada amb parabolts i per tant està molt ben assegurada. És una via de 5+ obligat però, els passos de 6a que te, a nosaltres ens van semblar molt difícils i varem fer-los en A0. És una via vertical i mantinguda que et fa escalar tota l'estona, excepte els 70m de caminar que cal fer de la R7 a la R7 bis.
Al bloc dels Kutrescaladors hi trobareu una excel·lent ressenya de la via, jo sols hi faré algun comentari. A la ressenya d'Onaclimb que teniu a dalt, deu estar feta abans del re-equipament, i per tant no hi figuren tots els parabolts que hi ha a la via. Calen uns 15 cintes exprés per fer-la i algun friend petit pot anar bé ( per exemple, per assegurar el primers metres de la via abans no s'arriba al primer bolt) Com ja us deia, la via és vertical i sostinguda i, fins hi tot a les tirades de IV+ , cal escalar concentrat i cercant bé les preses. Un cop a dalt de la paret, cal resseguir a l'esquerra ( sud) el camí fitat que trobem, i que ens conduirà fins els cables que ens"ajuden" a baixar.

Tot i la calor que feia al sol, nosaltres escalant amb folre !!

A les tirades intermitges


En les darreres tirades

El Jordi acabant la via !!


Baixant pels cables que estan una mica precaris.

Suria - Castelltallat - Suria

Aquest diumenge la Neus i jo hem acompanyat l'Angels i l'Enric a fer una volta en btt des de Súria fins a Castelltallat i tornar a Súria. Aquesta volta, que surt ressenyada en el llibre de rutes de btt pel Bages, jo ja l'havia fet fa uns 4 o 5 anys i tenia ganes de tornar-hi.
És una volta que te 38,5 km i un desnivell acumulat de 1.000 m. El track d'aquesta ruta el podreu trobar al Wikiloc. La ruta passa per pistes forestals en bon estat i, a la zona de Castelltallat, per algun tram de pista asfaltada.


La casa i la torre del Coaner

La Neus
Fontfreda
El Petit llogaret de Claret
Can Pratbarrina
Castelltallat i l'observatori astronòmic
Súria i les mines de potassa abans de la forta baixada final

Ager: agulla de l'Embut

Aquest dissabte van baixar de Peralada la Marta i el Jordi. Després de molt rumiar varem decidir portar-los a conèixer les parets d'Ager i escalar a l'agulla de l'Embut.

Allí hi ha unes vies d'entre 3 i 4 tirades que recentment han estat reeequipades amb bolts i que tenien bona pinta.



La idea era fer la via el Cerdito Valiente (6a obligat), però abans escalfar en alguna via més fàcil.
Tant a la carretera com a la pista i varem trobar força neu, i això ens va fer patir pensant en l'hora de marxar, ja que la darrera pujada abans d'enllaçar amb l'asfalt, si està nevada o enfangada, pot resultar díficil per els cotxes sense tracció a les 4 rodes.
Un cop a la pista, ens varem trobar amb una furgona de la que hi sortia en Francesc Sunyol i uns quants companys que anaven a fer una de les vies que ells havien obert, la Badalona. Després de saludar-nos, en Francesc ens va anunciar la propera obertura d'una via a la paret de l'Altar ( Malanyeu) que pujarà més a la dreta de la Vinga Vinga i d'altres que també hi ha obert ell.
Deixem el cotxe a tocar del gran bloc que hi ha a la pista i es puja per un corriol que hi ha 25m abans de l'esmentat bloc. En 10' estem a peu de vies i ,mentre que el Jordi Pardo i la Marta es posen a fer la via " Blues del Gamarús" ( 5+), que te una B picada al inici de la via, nosaltres decidim, per no perdre temps, posar-nos a la via " El Chicho Moñón" ,amb la intenció de fer la primera tirada d'escalfament i després seguir-los a ells.
El Jordi, quan estava en el pas de 5+ de la segona tirada, ens comenta que el troba molt difícil i que li sembla que abandonarà. Després de mirar-s'ho força estona tira amunt i patint molt el passa, però ens comenta que el grau el veu molt més alt o que ha caigut alguna presa que facilitava el pas. Nosaltres, al veure que aquell pas era més difícil del que ens pensàvem, decidim continuar amunt per la nostra via que, tot i ser de 6a+, es pot fer en A1 (com jo vaig fer). Aquesta via te una R3 intermitja però és millor continuar fins a dalt i fer la R4 del Cerdito Valiente.
Així doncs, al cap d'una estona cada cordada havia fet una via i ,tot seguit ,ens posàvem a fer la del Cerdito valiente, que te un porc picat a l'alçada del primer bolt.
La segona tirada (6a) també va resultar més difícil del que deia la ressenya, però el Jordi se la va treure en lliure. Jo la vaig fer amb passos d'A1 i escalant quan la distancia entre les assegurances no em permetien arribar-hi des dels estreps.
La roca és bona i les vies estan ben assegurades, però ens va semblar que les graduacions de la dificultat estava per sota de la real.

Durant l'aproximació a les vies varem trepitjar força neu

El Jordi a la R2 de la via " Blues del Gamarús"
En Jordi Seguí a la 1a tirada de la via " El Chicho Moñón"
Jo mateix a la 2a. tirada del " Chicho Moñon" 6a+ (A1)
3a tirada del Chicho Moñon
R1 de la via "el Cerdito Valiente"
El Jordi i la Marta a la R3
El Jordi, la Marta i jo un cop acabades la via.